Qianshanosuchus

Qianshanosuchus és un gènero extint de crocodiloide basal del Paleoceno de la conca de Qianshan, China. El material fòssil assignat inclou un cràneu incomplet i parts de la mandíbula inferior, abdós mostren vàries característiques generalment associades en cocodrils jovenils; ademés de diverses característiques úniques que justifiquen empinar un nou gènero. És el primer i únic crocodiloide basal conegut del Paleoceno de China, a on prèviament només es coneixien aligatóridos i planocránidos. La seua presència en esta àrea del món i la seua posició basal en comparació al gènero contemporàneu Asiatosuchus respalen l'idea de que els crocodiloides es varen dispersar des d'Àsia cap a Europa. Actualment Qianshanosuchus solament inclou una sola espècie, Qianshanosuchus youngi .

Descobriment i Denominació

Qianshanosuchus es coneix d'un sol espècimen, IBCAS QS15, un cràneu incomplet i una part de la mandíbula associada. Basat en el chicotet tamany del holotip i vàries traces anatòmiques, es creu que es tracta d'un eixemplar jovenil. El material va ser trobat prop del llogaret de Xialou en la conca Qianshan de China, per una expedició conjunta d'investigadors belgues i chinencs. Les preparació varen tindre lloc en el Museu de Ciències Naturals de Bèlgica i els fòssils varen ser conservats pel Institut de Botànica de l'Acadèmia Chinenca de les Ciències .

El nom genèric deriva de la conca de Qianshan i del grec suchus para "cocodril"; "Cocodril de ". L'espècie tipo, youngi, du el nom de Yang Zhongjian, també conegut com Chung-Chien Young.

Descripció

El cràneu de Qianshanosuchus és menut, medix solament 9,7 centímetros des de la punta del hocico fins a la part posterior del cràneu, un de vàries traces que indiquen que el material pertanyia a un jove. El foramen maxilar, un orifici craneal per al quint nervi craneal, està notablement engrandit. La sutura a on s'unixen l'escamoso i parietal està situada en una cresta, mentres que l'unió del parietal i el supraoccipital presenta un clavill pronunciat, en el segon os prenent una psoición exposta en gran mida en la taula del cràneu. La vora dorsal de les òrbites està elevat i en la mandíbula el surangular presenta una cresta prominent en el lateral.

De les cinc dents premaxilarés, solament es conserva l'últim i mostra una superfície plana sense crestes visibles. Pese a només posseir este últim, es pot interpretar segons el tamany dels alvéolos, que el tercer i el quarto eren les dents els més grans en esta part de la mandíbula. Els maxilarés conserven només sis alvéolos, pero pel tamany dels mateixos i la mala conservació del restant de l'os, és provable que en vida l'animal hi haguera tinguera entre huit i setze dents. Dels ossos maxilars preservats, s'entén que representen el primer, segon, tercer, quint i possiblement la novena dent del maxilar. Tots ells estan angulados labialmente (cap a fòra) i mostren una llaugera compressió lateral, que s'observa típicament en els cocodrils jóvens, pero també està present en els planocránidos adults.

Vàries atres característiques del cràneu també són indicatives del fet de que el material que forma Qianshanosuchus pertanyia a un jovenil. Açò inclou el tamany de les òrbites en comparació al cràneu complet i, similarment, el tamany del sostre del cràneu en comparació a l'ample total del cràneu. En general, les òrbites ocupen tres quartos de l'ample del cràneu i un quarto de la seua llongitut. Els orificis supratemporales són poc profunts i estan molt espayades, característica present en individus jóvens de les espècies modernes, el cràneu carix l'ornamentació pronunciada típica dels cocodrils adults i varis atres caràcters relacionats en les dents, l'os frontal i atres elements, tots apuntant a que es tractava d'un individu que no va aplegar a la madurea sexual abans de la seua mort. A pesar d'estes característiques variables, es va determinar que aquelles diagnòstiques per a Qianshanosuchus no es vorien afectades per l'ontogènia en els cocodrils moderns. L'única excepció està present en els màrgens orbitales tornats cap a dalt, que permaneixen sense canvis en algunes espècies pero desapareixen en l'edat en unes atres.