Anar al contingut

Qi (estàndar d'electricitat per inducció)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Inductive charging of LG smartphone (2).jpg
Qi (estàndar d'electricitat per inducció)
Archiu:Wireless Power Consortium logo.svg

Qi Plantilla:CR és un estàndart d'interfaç desenrollat pel Wireless Power Consortium (WPC) per a la transferència d'energia elèctrica per inducció, a distàncies de fins a 4 cm). El sistema de Qi comprén una plataforma de transmissió de potència i un receptor compatible en un dispositiu portàtil. Per a utilisar el sistema, el dispositiu mòvil es coloca en la part superior de la almohadilla de transmissió de potència, que ho carrega a través de l'inducció electromagnètica.

Els fabricants de dispositius mòvils que estan treballant en la norma inclouen Asus, HTC, Huawei, LG Electronics, Motorola Mobility, Nokia, Samsung, Apple i Sony. El Wireless Power Consortium va ser creat en 2008 i és una cooperació oberta d'empreses asiàtiques, europees i nortamericanes de vàries indústries manufactureras. El seu objectiu és crear un estàndart global per a la tecnologia de càrrega inductiva.[1]

Estos dispositius que operen en l'estàndart Qi utilisen majoritàriament els principis de l'inducció electromagnètica. Per lo tant, un sistema Qi es compon de dos tipos de dispositius, una estació base la qual es conecta a la corrent i és la font de la corrent d'inducció, i els dispositius mòvils, els quals consumixen esta energia. L'estació base és capaç de transmetre l'energia gràcies a una bobina transmisora capaç de generar un camp magnètic. Per una atra part, el dispositiu mòvil té una bobina receptora. Dit camp magnètic induïx una corrent alterna a la bobina receptora gràcies a la Llei de Faraday.

Archiu:Caps block 4 caps block 5 Qi wireless charger.jpg
Part d'avall d'un carregador LG WCP-300 Qi
Archiu:Nokia caps block 9 .jpg
Carregador Nokia DT-900 Qi obert

Funcionament

[editar | editar còdic]

Les bases de càrrega, típicament tenen una superfície plana, a la qual nos referim com a “superfície interfaç” i sobre ella podrem situar els nostres dispositius mòvils. Per a produir esta càrrega, es donen dos maneres diferents d'alinear la bobina transmisora (situada en l'estació base) i la receptora (situada en el dispositiu mòvil) de manera que la transferència d'energia se succeïxca correctament. Ademés se solen incloure guies que ajuden a colocar al teléfon de la forma més òptima possible. El segon concepte d'alliniació no requerix que el dispositiu mòvil es trobe en una posició específica, es coneix majoritàriament en el nom d'inducció de posicionament lliure i açò es pot obtindre de diverses formes: la primera és introduint diverses bobines de recepció de manera que creuen un camp magnètic.

Característiques i especificacions

[editar | editar còdic]
Archiu:Qi wireless power interface specification - basic system overview.png
Visió bàsica del sistema

Baixe l'especificació de Qi, “baix consum” per a la transferència inductiva significa una utilisació de 0 a 5 W. Els sistemes dins de l'àmbit d'aplicació d'esta norma utilisen acoplament inductivo entre dos bobines planes per a transferir electricitat des de eltransmisor d'electricitat al receptor d'energia. La distància entre les dos bobines és típicament de 5 mm. És possible estendre eixe ranc per lo manco a 40 mm.1 La regulació de la tensió d'eixida es proporciona per un circuit de control digital a on el receptor d'electricitat es comunica en el transmissor i solicita més o menys energia. La comunicació és unidireccional des del receptor d'energia al transmissor d'energia a través de la modulació de retrodispersión 5 En la modulació de retrodispersión, es carrega la bobina de recepció d'energia, canviant la corrent consumida en el transmitor d'energia. Estos canvis de corrent són monitoreados i demodulados en l'informació requerida per a que els dos dispositius funcionen conjuntament 2

El WPC va publicar l'especificacions d'energia Qi 2009 6 L'especificació Qi està disponible per a la descàrrega pública gratuïta. 7 En 2011, el Wireless Power Consortium va començar a estendre l'especificació Qi a mija potència. L'especificació de baix consum proporciona fins a 5 vats, l'especificació de potència mija entregarà fins a 120 vats (esta s'utilisa major comunament en ordenador portàtils. 7 En 2015 es va crear una especificació d'alta potència que podia entregar fins a 1 kW, esta permetria la càrrega d'utensilis de cuina, entre uns atres.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Qi Group, 2010