Pygmaeocereus bylesianus
Pygmaeocereus bylesianus és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Pygmaeocereus, dins de la família Cactaceae. És endèmica del sur de Perú, específicament del departament d'Arequipa.
Descripció
[editar | editar còdic]Pygmaeocereus bylesianus és una espècie de cactus de menut tamany que es ramifica des de la base, formant menuts grups composts per varis tallos. Estos tallos presenten forma que varia de globosa a cilíndrica curta, alcançant fins a 8 cm d'altura, en ocasions fins a 15 cm, i aproximadament 2 cm de diàmetro. La epidermis és de color vert obscur i el sistema radicular està format per raïls tuberosas, grans i carnosas.
El cos presenta entre 12 i 14 costelles ondulades, que en etapes primerenques són dentadas i posteriorment es dividixen en tubèrculs ben definits. Sobre elles se situen areolas redonejades, de color blanc i en abundant feltre. La planta desenrolla entre 10 i 15 espines, de color obscur que en el temps es torna grisáceo. Estes espines es disponen de forma radial i, per lo general, no es diferencien clarament en espines centrals i radials. Medixen entre 0,3 i 0,7 cm de llongitut, encara que en alguns casos poden aparéixer una o dos espines centrals adicionals que alcancen fins a 2 cm.
Les flors són nocturnes, en forma ampla d'embut i de color blanc, alcançant fins a 6 cm de llongitut. El tubo floral és molt prim i allargat. Les flors s'òbrin únicament durant una nit. Presenten un perfum característic, no desagradable, i tant este com la morfologia del tubo floral sugerixen que el seu polinisador natural podria ser una arna de llengua llarga.
El frut presenta forma globosa a piriforme, en un diàmetro aproximat d'1,5 cm. És de color roig i posseïx una paret relativament grossa. En madurar, pot obrir-se longitudinalmente o secar-se completament sense obrir-se.[1]
Espècies similars
[editar | editar còdic]Pygmaeocereus bylesianus s'assembla a Pygmaeocereus bieblii. No obstant, P. bieblii presenta un talle de major diàmetro, que pot alcançar fins a 5 cm, i un desenroll més marcat dels tubèrculs. Ademés, mostra areolas més grans i més separades, un menor número d'espines radials i un major número de segments en el periant. També produïx fruts i llavors de menor tamany.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie es localisa en el sur de Perú, en el departament d'Arequipa. Habita principalment en el bioma tropical estacionalmente sec i es desenrolla a altituts compreses entre els 50 i 1000 m s. n. m.[1] [3]
Esta espècie creix junt a Eriosyce islayensis subsp. divaricatiflora en ales molt seques pròximes a la costa. Sol formar poblacions extenses sobre #sediment minerals, estèrils i aluvials, aixina com en dunes d'arena i pendents expostes al vent front al oceà Pacífic.[4]
Ecologia
[editar | editar còdic]L'espècie forma part de comunitats de lomas, compostes per combinacions molt variables de plantes anuals, perennes de curta duració, suculentes i xares leñosos. Estes comunitats apareixen com a illes de vegetació separades per extenses àrees d'hàbitat hiperárido sense cobertura vegetal.
En estes zones a penes plou; durant gran part de l'any, la principal font d'humitat procedix de la boira marina, coneguda com garúa. Esta boira alvança cap a l'interior i es condensa en l'arena del desert en forma de rocío.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Pygmaeocereus bylesianus va ser descrita pels botànics alemans Wilhelm Andreae i Curt Backeberg, i publicada per primera volta en la revista científica National Cactus and Succulent Journal 12: 86 en 1957.[5][6]
- Pygmaeocereus: nom genèric que deriva de la paraula grega pygmaios (que significa 'nano', en alusió al seu menut tamany), i la paraula llatina cereus (que es traduïx com 'vés-la' o 'ciri'), fent referència a la seua forma allargada perfectament recta.[7]
- bylesianus: epítet específic otorgat en honor al botànic britànic i especialiste en cactáceas Ronald Stewart Byles (1923-1989).[8][9]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com “En Perill Crític (CR)”. Esta categoria correspon a un dels nivells més alts de risc dins del sistema d'evaluació de la UICN i s'aplica a espècies que enfronten una provabilitat extremadament alta d'extinció en estat selvat en el futur propenc.
L'urbanisació en la regió constituïx la principal amenaça i provoca una disminució contínua tant del número d'individus madurs com de la calitat de l'hàbitat. De fet, en els últims 20 anys, la població s'ha reduït en a lo manco un 80 %.[3]
Usos
[editar | editar còdic]Esta espècie es cultiva com planta ornamental i presenta caràcter xeròfit, en creiximent estival i adaptació a sols molt secs. El seu cultiu resulta delicat, ya que mostra sensibilitat a la falta de ventilació i a l'excés d'humitat, lo que favorix la pudrición. Té creiximent llent i requerix substrats minerals, arenencs i molt ben drenados, en secat ràpit.
El transplant favorix el desenroll i la floració; convé realisar-ho cada any fins que la planta alcance uns 5 cm de diàmetro i, despuix, cada dos o tres anys. Despuix del transplant es recomana suspendre el rec durant un temps per a evitar danys en les raïls. Necessita exposició molt lluminosa o solejada, encara que tolera certa ombra; la falta de llum afecta al seu desenroll i forma. Presenta bona tolerància a la calor. Durant l'estiu requerix recs regulars en moderació, mentres que en hivern deu permanéixer completament seca, sobretot en temperatures baixes. Resulta fonamental controlar el rec, especialment en eixemplars adults o despuix del transplant. S'aconsella una fertilisació llimitada, en abonaments específics per a cactus rics en potassi i baixos en nitrogen, per a evitar un creiximent excessiu i vulnerable.
Precisa ambients molt secs i ben ventilats, ya que la majoria dels problemes deriven de l'excés d'humitat i l'escassa aireación. Tolera gelades llaugeres de forma puntual i necessita un periodo hivernal fresca per a mantindre la seua salut i favorir la floració. En bones condicions sol mantindre's lliure de plagues, encara que poden aparéixer aranya roja, cochinillas —sobretot en raïls— i, en menor freqüència, insectes escamas, trips o pulgones. La pudrición s'associa a un rec inadequat i mala ventilació. La propagació es realisa per llavors, esquejes o esgalls; els esquejes requerixen un periodo de secat previ abans de la seua plantació, i les plantes empeltades sobre patrons resistents resulten més fàcils de cultivar.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 556. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ «Pygmaeocereus bieblii Diers spec. nov. – Eine neue Art aus der Region der Cordillera Blanca, Peru».Kakteen und andere Sukkulenten.46(11)
- 256–260.Consultat el 14-4-2026.
- ↑ 3,0 3,1 «Pygmaeocereus bylesianus: Càceres, F.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2013: i.T152527A646914».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2013-1.RLTS.T152527A646914.en.Consultat el 2026-04-15.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Pygmaeocereus bylesianus». www.llifle.net. Archivat des d'el original, el 2025-07-12. Consultat el 2026-04-15.
- ↑ «Pygmaeocereus bylesianus Andreae & Backeb. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-04-15.
- ↑ «Pygmaeocereus bylesianus | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-04-15.
- ↑ «Pygmaeocereus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-04-13.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en alemà), Springer, p. 35. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Pygmaeocereus bylesianus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-04-15.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pygmaeocereus bylesianus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.