Punt de Steiner (geometria computational)

En geometria computacional, un punt de Steiner és un punt que no és part de l'argument en un problema d'optimisació geomètrica, pero que és afegit durant la solució del problema, per a crear una millor solució que poguera ser possible a partir dels punts originals per sí sols.
El nom d'estos punts prové del problema d'arbre de Steiner, nomenat en referència a Jakob Steiner, en el que l'objectiu és conectar els punts de l'instància del problema per una ret de llongitut total mínima. Si els punts de l'instància només són utilisats com a vèrtiços de les arestes de la ret, llavors la ret més curta és la seua arbre recubridor mínim. Aixina i tot, a continuació es poden obtindre rets més curtes afegint punts de Steiner, i usant tant els punts nous com els punts de l'instància com a vèrtiços de les arestes.[1]
Un atre problema que utilisa els punts de Steiner és la triangulació de Steiner. L'objectiu és particionar una instància (que pot ser un conjunts o un polígon) en triànguls, alguns dels quals compartixen arestes. Tant les coleccions de punts en una instància com els punts de Steiner poden ser utilisats com a vèrtiços dels triànguls.[2]
Vore també
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Punto de Steiner (geometría computational)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.