Punt d'eixecució
"Punt d'eixecució" és un terme utilisat en l'àmbit de l'intervenció terapèutica pediàtrica, que fa referència a la conveniència d'intervindre en les conductes que es desigen modificar en el lloc i moment en que ocorren.
Context i implicacions
[editar | editar còdic]El terme és usat en el context de la busca d'una major efectivitat de les intervencions de l'especialiste (especialment, el pediatra) encaminades a eliminar en chiquets conductes problemàtiques o no desijades, que es manifesten com a síntomes d'algun trastorn. Naix en l'àmbit de l'intervenció sobre el TDAH, i en este cas, no es referix al tractament farmacològic, sino al conductual.[1]
Si tenim en conte que l'acció de l'especialiste està generalment centrada en la consulta, açò impon unes llimitacions clares a l'intervenció (context no natural, dependència de les narracions per a intervindre en les conductes, etc.). Si acceptem açò, serà necessari implicar a atres agents (família, escola, etc.) per a millorar l'efectivitat. Com es desprén de diversos estudis,[2] les intervencions que impliquen la participació tant de pares com de mestres, han demostrat ser més efectives que aquelles atres que es realisen de forma intensiva des de la consulta.
El terme "punt d'eixecució" és usat per Russell Barkley, en el context del TDAH, volent designar en això l'intervenció en el lloc a on ocorre la conducta i en el moment en que succeïx.[3] Segons este autor, es tracta de l'intervenció terapèutica més eficaç.
Açò comporta que el paper del pediatra ha d'integrar, com a part fonamental del seu treball, la llabor d'assessorament als pares o persones més implicades en l'educació del chiquet que presenta el problema i que acodixen a la consulta en ell. Contant en l'informació i les pautes concretes d'actuació adequades, estos podran ajudar als mestres en l'establiment de tècniques útils que han d'usar-se en l'àmbit escolar.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Rubió i uns atres (2006). El pediatra i la família d'un chiquet en TDAH. Revista Pediàtrica d'Atenció Primària, 8, supl. 4, pp. 199-216.
- ↑ Vore Rubió i uns atres (2006). El pediatra i la família d'un chiquet en TDAH. Revista Pediàtrica d'Atenció Primària, 8, supl. 4, pp. 199-216.
- ↑ Barkley, Russell A. (1998). Attention Deficit Hyperactivity Disorder: A Handbook for Diagnosis and Treatment. 2ª ed. New York: Guildford Press.
- ↑ Concannon et al. (2005). Management of attention defidit hyperactivity disorder: a parental perspective. J Paediatr Child Health, 41: 625-30.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Punto de ejecución» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.