Puffing Billy (locomotora)
La Puffing Billy és la locomotora de vapor existent més antiga del món,[1][2] construïda en 1813-1814 pel supervisor d'una mina de carbó William Hedley, el maquiniste Jonathan Forster i el mecànic Timothy Hackworth per a Christopher Blackett, el propietari de la mina de carbó de Wylam, prop de Newcastle upon Tyne, en el Regne Unit. També va ser la primera locomotora de vapor comercial en tracció exclusivament basada en l'adherencia roda i carril. Era amprada per a transportar vagons de carbó des de la mina de Wylam fins als molls de Lemington-on-Tyne, en Northumberland.
Història
Precursors
En 1810, la mineria del carbó de Durham va resultar paralisada per una gran folga motivada pel sistema d'abonaments de pagament. Durant este temps, Christopher Blackett, propietari de la mina de Wylam, va aprofitar l'inactivitat dels pous per a experimentar en l'idea d'un tramvia transportat per locomotores que funcionava únicament per adheriment, en lloc del sistema de cremallera Blenkinsop utilisat en el Ferrocarril de Middleton.[3] Estos ensajos varen començar en un simple vagó accionat per una manivela, construït a partir del chassis d'un vagó de carbó en l'adició d'un eix de transmissió central i unitats d'engranages als eixos.[3]
Com este experiment va ser exitós, en 1812 va ser seguit pel primer prototip de "motor mòvil" de Wylam, que funcionava en vapor. Es basava en una combinació del vagó de prova, en un motor d'un sol cilindre i una caldera damunt. Poc se sap del disseny, encara que es diu que es va inspirar en la locomotora Pen-i-darren de Trevithick. No està clar si el cilindre simple era vertical o horisontal, i si la caldera tenia un sol conducte recte o un conducte de tornada. Va poder haver segut malnomenada Grasshopper.[3] El 'motor viager' va tindre èxit com a prototip, pero tenia poca potència i era propens a detindre's quan estava sobrecarregat o tenia que pujar per una pendent. No obstant, la demostració va resultar suficientment convincent com per a encorajar a Blackett a finançar més locomotores.
Puffing Billy
La ___protected_title_4___ va ser una de les tres màquines similars construïdes per Hedley, l'ingenier de la mina de Wylam, per a reemplaçar els cavalls utilisats per a tirar d'un tramvia. En 1813, Hedley va construir per al negoci de mineria de Blackett els prototips ___protected_title_5___ i ___protected_title_6___. Abdós màquines varen ser transformades en 1815 dotant-les en dèu rodes, pero varen tornar al seu estat original en 1830, quan el ferrocarril es va tornar a posar en servici en railes més resistents.[4]
En l'edició de setembre de 1814 dels Annals of Philosophy es mencionen dos locomotores en rodes de cremallera (provablement la Salamanca i la Blücher), i després es menciona "una atra locomotora de vapor en Newcastle, empleada per a un propòsit similar [carrejar carbons], i alvançar sense roda de cremallera, simplement per la seua fricció contra la via férrea". Del context es deduïx una ubicació diferent a la de la Blücher, per lo que provablement siga la Puffing Billy.[5]
La Puffing Billy va permanéixer en servici fins a 1862, quan Edward Blackett, l'amo de la mina de Wylam, va cedir la màquina al Museu de l'Oficina de Paleses en South Kensington, Londres (més vesprada, convertit en el Museu de Ciències de Londres). Posteriorment es va vendre al museu per 200 lliures. Encara s'exhibix allí. La seua locomotora germana, la Wylam Dilly, es conserva en el Museu Nacional d'Escòcia en Edimburc.
Es va construir una rèplica (que va funcionar per primera volta en 2006) en el Museu Beamish. Una atra rèplica, construïda en 1906 en un taller del Ferrocarril Real de Baviera, es pot trobar en el Museu Alemà de Munich.
Dissenye
La Puffing Billy va incorporar una série de característiques noves, patentades per Hedley, que demostrarien ser importants per al desenroll de les locomotores. Tenia dos cilindres verticals a cada costat de la caldera (parcialment envolts per ella), i disponia d'un sol cigonyal situat baix del bastidor, des del que es accionaban els engranages que acoplaven les rodes per a permetre una millor tracció.[6]
El motor tenia una série de llimitacions tècniques séries. En el seu considerable pes de huit tonellades, trencava en freqüència els carrils de ferro fos de l'época, encorajant als oponents de les locomotores a criticar l'innovació. Este problema es va solucionar redissenyant la màquina en quatre eixos, per a que el pes es distribuïra de manera més uniforme. Finalment es va transformar com un vehícul de quatre rodes quan es va introduir una via millorada en rieles de vora al voltant de 1830. No va anar particularment ràpida, i no alcançava més allà de 5 mph (8 km/h).
Referències
Referències
- ↑ «Puffing Billy becomes world's oldest surviving locomotive».the Railway Magazine.154(1,292)
- ↑ Steam locomotive Science Museum [1] archivat en Wayback Machine..
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Smith, 2015.
- ↑ Casserley, H.C. (1976). Preserved locomotives, 4th edició, London: Ian Allan, pp. 13–4. ISBN 071100725X.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Science Museum (1958). The British railway locomotive 1803–1850, London: Science Museum, p. 11.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puffing Billy (locomotora)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.