Pterois volitans
El peix lleó colorat (Pterois volitans) és un peix venenós originari de secs de coral del oceà Índic i zona occidental del oceà Pacífic,[1] pertany a la família Scorpaenidae o peixos escorpión.
A partir de mediats de la década de 1990 ha invadit l'Atlàntic occidental, a partir de la costa este d'Estats Units, poblant zones del mar Carib.
Característiques
El cos del peix lleó es distinguix per una série de vistoses llínees blanques, marrons, violetas i roges, aletes pectorals i dorsals àmpliament desenrollades a modo de palmito; lo que li otorga un aspecte exòtic i ho fa molt preciós com a espècie ornamental d'aquaris. Alcança u 30 a 40 cm de llarc en el seu adultez, mentres que els jovenils medixen menys de 2 cm. El peix posseïx uns tentàculs carnosos que descollen per sobre els seus ulls i per baix de la seua boca. Les seues llargues espines dorsals i pectorals són venenoses i la picadura pot ser sumament dolorosa.
Habita en secs coralinos a profunditats entre 10 a 170 m. És un peix territorial i posseïx hàbits nocturns; durant el dia permaneix inactiu amagat en cavitats del sec. S'alimenta de chicotets peixos i crustacis, i ràpidament s'adapta a nous assuts.
Alcança la madurea sexual en forma primerenca, es reproduïx de manera sexual per fecundació externa. Després d'un corteig elaborat, la femella llibera a l'aigua un parell de bosses mucoses les quals contenen 2000 a 15 000 ous que són fecundados pels machos. Les bosses suren en el mig pelágic fins que es trenquen i lliberen els ous que són arrastrats per les corrents.
Alimentació
El peix lleó és un depredador que s'alimenta d'una gran varietat d'assuts. En alguns estudis realisats es varen conseguir identificar 41 espècies d'assuts pertanyents a 21 famílies. Segons les observacions, el seu aliment consistix en un 78 % de peixos, el 14 % de crustacis i 8 % d'atres preses[2]
El peix lleó s'alimenta principalment durant el dia, entre l'amanecer i la vespradeta. És un depredador oportuniste que es mou poc i és prou territorial. Per a caçar, el peix lleó sura sobre l'assut en les seues aletes esteses fins a aplegar a una posició propenca per al seu atac. En ocasions, envia chorrada d'aigua per a desorientar a l'assut abans d'atacar-la.[3]
Experiments i observacions en el Carib i en el Pacífic sugerixen ingenuïtat dels assuts davant el peix lleó exòtic per a lo manco 8 espècies de peixos (Abudefduf saxatilis, H. plumierii, H. bivitattus, H. garnoti, S. taeniopterus, Sparisoma aurofrenatum, S. leucostictus i T. bifasciatum) en el Carib. Esta ingenuïtat es va quantificar medint la distància que mantenien els peixos presa de la boca del peix leon, i esta distància era mes curta en el Carib que en el Pacífic[4]
Els hàbits alimenticis del peix lleó tenen un impacte significatiu en els ecosistemes marins. Poden causar la reducció de la població de peixos jovenils, la biomassa dels depredadors i la cobertura d'algues.
Referències
- ↑ Pterois volitans en l'ITIS.
- ↑ «Invasive Indo-Pacific lionfish Pterois volitans reduïx recruitment of Atlantic coral-reef fishes».Marine Ecology Progress Series.367
- 233–238.ISSN 0171-8630.doi:10.3354/meps07620.Consultat el 2023-11-22.
- ↑ «Invasive ret lionfish Pterois volitans blow directed jets of water at prey fish».Marine Ecology Progress Series.448
- 1–5.ISSN 0171-8630.doi:10.3354/meps09580.Consultat el 2023-11-22.
- ↑ «Prey naiveté to invasive lionfish Pterois volitans on Caribbean coral reefs».Marine Ecology Progress Séries.doi:10.3354/meps11553.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pterois volitans» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.