Psilocybe hoogshagenii
Psilocybe hoogshagenii és una espècie de bolet de la família Hymenogastraceae.[1]
La bolet té un capell cònic o acampanado de color marró de fins a 3 cm (1,2 polzades) d'ample que té una papila estesa de fins a 4 mm de llarc. El talle és prim (fins a 3 mm de gruixa) i de 5 a 9 cm de llongitut. La varietat P. hoogshagenii var. convexa carix de la papila llarga.
L'espècie es troba en Mèxic, a on creix de forma aïllada o en menuts grups en sols arcillosos dels cafetales subtropicales, i des de Colòmbia i Brasil en Sudamérica. El fongo conté els composts psicodèlics psilocibina i psilocina, i totes les parts s'teñir de blava o negre azulado quan es manipulen o es lesionen. P. hoogshagenii és utilisada en fins adivinatorios per alguns grups indígenes de Mèxic.
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie va ser descrita científicament per primera volta pel micólogo francés Roger Heim en 1958.[2] Va ser una de les vàries espècies descrites i ilustrades en el popular semanari nortamericà Life ("Seeking the Magic Mushroom"), en el que R. Gordon Wasson va relatar les visions psicodèliques que va experimentar durant els rituals adivinatorios del poble mixteco, introduint aixina els fongos psilocibios en la cultura popular occidental;[3] no obstant, va ser etiquetada erròneament com Psilocybe zaptecorum.[4]
De la mateixa manera, l'especialiste en Psilocybe Gastón Guzmán sugerix que P. zapotecorum, tal i com va ser descrita per Rolf Singer en 1958, està mal identificada ya que concorda be en el tipo de P. hoogshagenii. L'espècie Psilocybe caerulipes var. gastonii, descrita per Singer en 1958,[5] és un sinònim de P. hoogshagenii.
L'espècie rep el seu nom en honor a l'antropòlec nortamericà Searle Hoogshagen,[6] que va ajudar a Heim i Wasson en la seua busca de fongos enteógenos en Mèxic. El fongo és conegut localment per varis noms comuns. En espanyol, se li crida els chiquets o els Chamaquitos ("els chiquets menuts"), en mazateco com pajaritos de mont ("pajaritos del bosc"), en náhuatl com cihuatsinsintle o teotlaquilnanácatl ("fongo diví que descriu o pinta"), i en mixe com Atka:t ("juge") o na.shwi.ñ mush ("fongos de la terra").[7]
La varietat P. hoogshagenii var. convexa va ser descrita per Guzmán en 1983 per a donar conte de fongos sense papila aguda que, per lo demés, eren aproximadament iguals a la varietat tipo. Psilocybe semperviva, descrita per Heim i Roger Cailleux en 1958,[8] va ser determinada posteriorment per Guzmán com a sinònim de P. hoogshagenii var. convexa.[9] L'epítet varietal convexa fa referència a la forma convexa del capell.
Descripció
[editar | editar còdic]La forma del capuchón varia de cònica a acampanada o convexa, alcançant diàmetros de 18-76 mm, encara que lo més habitual és un ranc d'1-2,5 cm. Té una papila llarga i esmolada de fins a 4 mm (0,16 in).
La superfície del capell és plana, alguna cosa pegajosa quan es mulla, i a sovint té crestes que s'estenen fins a la mitat del capell. El seu color és de marró rojós a marró anaranjado a groguenc, i és higrófano, desvanint-se quan se seca a un color pajizo o fulvino. Les brànquies parduzcas tenen una fixació adnata a anexa al talle; les brànquies madures es tornen negres violáceas per les espores. El talle buit medix de 50 a 90 mm de llongitut i d'1 a 3 mm de gruixa.
És aproximadament igual d'ample en tota la seua llongitut o llaugerament més gros en la base, i a voltes es retortilla. Un fi vel parcial rudimentària semblança a la cortina cobrix les agallas dels cossos frutales inmaduros, pero és fràgil i desapareix poc en acabant de que el capell s'expandixca. La carn en el capell és blanquecina, pero més groga en el talle.
Tant l'olor com el sabor del bolet són farináceos (similars a la farina recent mòlta). Com és característic dels bolets de psilocibina, totes les parts del cos del frut es amoratan quan es manipulen o es lesionen. P. hoogshagenii var. convexa carix d'una papila aguda, encara que ocasionalment té una menuda papila redonejada. L'esgambi del capell oscila entre 0,5 i 1,5 cm i té una forma convexa o acampanada. Totes les demés característiques macroscòpiques i microscòpiques són idèntiques a les de la varietat tipo.
La chafada de l'espora és de color marró violáceo obscur. Les espores són romboides o casi en vista frontal, i més o menys #elipsoide quan es veuen de costat. Tenen parets grosses, en dimensions de 6,5-4-5,6 μm, i presenten un ampli poro germinal. Els basidios (cèlules portadores d'espores) solen tindre quatre espores, són hialinos (translúcidos), aproximadament cilíndrics o en una constricció central, i medixen 12-22 per 5,5-9 μm.
Els pleurocistidios (cistidios de la cara branquial) són relativament abundants; són ventricosos (unflats), en forma de garrot o irregulars, i medixen 16-36 per 8-12 μm. Els queilocistidios (cistidios de la vora branquial) també són abundants. Medixen 19-35 per 4,4-6,6 μm, són lageniformes (en forma de flasco), s'estretixen en un coll llarc en un esgambi d'1-3 μm, i són aguts o alguna cosa capitados (terminen en una punta aproximadament globular). En les hifes hi ha conexions de pinça.
|
Archiu:Psilocybe hoogshagenii 178103.jpg | Archiu:Psilocybe hoogshagenii 178091.jpg | |||||||||||||||||||||||||||
| Les espores són de romboides a elipsoidales depenent de la direcció en que es miren. | Els Cheilocystidia tenen forma d'ampolla en un coll llarc. | Entre dos basidios en espores encara adherides es veu un pleurocistidio unflat. | |||||||||||||||||||||||||||
| Les divisions dels retículs menuts són d'1 μm. Totes les imàgens varen ser fotografiades en 1000 auments. | |||||||||||||||||||||||||||||
Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]Els cossos fructífers de Psilocybe hoogshagenii creixen solitaris o en menuts grups en el humus o en sols arcillosos i fangosos dels cafetales subtropicales. Segons els natius de la regió mexicana de Sant Agustín Loxicha, el fongo tendix a fructificar simultàneament en grans brots. En Mèxic, la fructificación ocorre en juny i juliol, mentres que en Argentina, la fructificación és en febrer.
El fongo ha segut reportat en Mèxic en els estats de Pobla, Oaxaca[10] i Chiapas, a on creix en elevació de 1000 a 1800 m (3300 a 5900 peus).[11] En Sudamérica, l'espècie es coneix en Brasil i Colòmbia.[12] P. hoogshagenii var. convexa s'ha trobat en pasturages d'Hidalgo i Oacaxa, pero és més comú en Pobla. Fructifica de juny a agost.
Usos
[editar | editar còdic]Els fongos Psilocybe hoogshagenii són utilisats en fins enteógenos o espirituals per alguns curanderos de parla chinanteca del districte de Ixtlán en Oacaxa. Els fongos s'utilisen principalment per a diagnosticar i pronosticar malalties i, en menor mida, per a endevinar l'ubicació d'objectes o animals que s'han perdut o furtat.[13] Guzmán també indica l'us ceremonial contemporàneu per part dels mixes i zapotecas.[14] Paul Stamets, en la seua obra Psilocybe Mushrooms of the World, califica la potència psicoactiva del fongo com "moderadament activa", i informa de nivells de psilocibina del 0,6% (miligrams per gram de fongo sec), i de psilocina del 0,1%.
En comparació, Stamets indica que l'espècie comunament cultivada P. cubensis conté 0,63% i 0,60% (psilocibina i psilocina), mentres que l'estesa P. semilanceata té 0,98% i 0,02%.[15] L'anàlisis químic de #espècimen de P. hoogshagenii procedents de Brasil va tirar fins a un 0,3% de psilocibina i un 0,3% de psilocina.[16] Esta espècie és utilisada pels cultivadores de fongos per a la tècnica del gra miceliado, perque produïx cantitats viables de psilocibina en la fase de micelio.[17]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Psilocybe hoogshagenii R. Heim». www.indexfungorum.org. Consultat el 2022-02-17.
- ↑ «Mycological Investigations on Teonanacatl, the Mexican Hallucinogenic Mushroom. Part II. A Taxonomic Monograph of Psilocybe, Section Caerulescentes».Mycologia.50(2)
- 262.ISSN 0027-5514.doi:10.2307/3756197.Consultat el 2023-01-28.
- ↑ «Mushroom Magic».Scientific American.310(2)
- 20–20.ISSN 0036-8733.doi:10.1038/scientificamerican0214-20.Consultat el 2023-01-28.
- ↑ «Original PDF». dx.doi.org. Archivat des d'el original, el 31 de març de 2012. Consultat el 2023-01-28.
- ↑ «Thaxterogaster: A New Link between Gastromycetes and Agaricales».Mycologia.43(2)
- 215.ISSN 0027-5514.doi:10.2307/3755530.Consultat el 2023-01-28.
- ↑ Hoogshagen S. (1959). "Notes on the sacred narcotic mushroom from Coatlán, Oaxaca, Mexico". Oklahoma Anthropological Society Bulletin. 7: 71–4.
- ↑ «PATRONS OF SHAMANIC POWER».Ancient Mesoamerica.10(2)
- 169–188.ISSN 0956-5361.doi:10.1017/s0956536199102086.Consultat el 2023-01-28.
- ↑ «Nouvelles Investigations sur els Champignons Hallucinogenes».Mycologia.61(2)
- 441.ISSN 0027-5514.doi:10.2307/3757149.Consultat el 2023-01-28.
- ↑ «New taxa llaure delineated in Alphamycetaceae (Rhizophydiales, Chytridiomycota)».Nova Hedwigia.94(1-2)
- 9–29.ISSN 0029-5035.doi:10.1127/0029-5035/2012/0094-0009.Consultat el 2023-01-28.
- ↑ «Distribució i representativitat de les espècies del gènero Crotalus en les àrees naturals protegides de Mèxic».Revista Mexicana de Biodiversitat.82(2)ISSN 2007-8706.doi:10.22201/ib.20078706i.2011.2.464.Consultat el 2023-01-29.
- ↑ Weil, Andrew (1996). [1], First edition edició. OCLC 34514700. ISBN 0-89815-839-7.
- ↑ «I Decapodi Giapponesi del Museu vaig donar Milano. VI. Catometopa i Paguridea».Atti della Società italiana vaig donar scienze naturali i del Museu civico vaig donar storia naturale vaig donar Milano..57
- 90–115.ISSN 0037-8844.doi:10.5962/bhl.part.17607.Consultat el 2023-01-29.
- ↑ «The use of hallucinogenic mushrooms for diagnostic purposes among some highland Chinantecs».Economic Botany.30(3)
- 235–248.ISSN 0013-0001.doi:10.1007/BF02909732.Consultat el 2023-01-29.
- ↑ «Hallucinogenic Mushrooms in Mexico: An Overview».Economic Botany.62(3)
- 404–412.ISSN 0013-0001.doi:10.1007/s12231-008-9033-8.Consultat el 2023-01-29.
- ↑ Stamets (1996), p. 39.
- ↑ «Macromycetes from the state of Paraná, Brazil: 5. Poroid and lamellate boletes».Edinburgh Journal of Botany.54(2)
- 231–251.ISSN 1474-0036.doi:10.1017/s0960428600004042.Consultat el 2023-01-29.
- ↑ «A New Way to Grow Magic Mushrooms (Without the Shrooms!)» (en en-us). EntheoNation. Consultat el 2023-01-29.
Vore també
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Psilocybe hoogshagenii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.