Anar al contingut

Prumnopitys taxifolia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:MataiTree877.jpg
Prumnopitys taxifolia

Prumnopitys taxifolia (kakaterro,[1] matai o pi negre) és un arbre endèmic de Nova Zelanda de les coníferas que creix en la illa del Nort i illa del Sur. També s'estén fins a la illa Stewart (47° S) pero no és comuna ahí.

Descripció

[editar | editar còdic]

Creix fins a 40 m d'alt, en un tronc de fins a 2 m de diàmetro. Les fulls són des de lineares a forma de hoz, 10-15 mm de llarc i 1.5-2 mm d'ample. Els cons són molt modificats, reduïts a un talle central de 3-4 cm de llarc que produïx 1-6 escamas, cada escala madura en forma de baya, 10-15 mm de llarc, de color violeta púrpura cobrint una única llavor. Les llavors són dispersades pel kereru (la coloma de Nova Zelanda), la qual menja les 'bayas' i passa les llavors a través les seues deposiciones.

Etapa jovenil

[editar | editar còdic]
Archiu:MataiJuvenile267.jpg
Un jovenil matai és un feltre de ramillas divaricadas (esteses) en fulls ocasionalment cafens, groc pàlits, o blanc mugriento

A diferència del relacionat mire (Prumnopitys ferruginea), el matai té una etapa jovenil distintiva i prou duradora. La jovenil és un arbusto en un feltre de ramillas primes, flexibles i divaricadas (esteses) entremesclades de fulls cafens, groc pàlit, o fulls color blanc mugriento. Despuix d'alguns anys, l'arbre adult escomença a créixer des de la copa del arbusto jovenil i llavors les ramillas expansives es marchitan i cauen.

Classificació

[editar | editar còdic]

El nom científic taxifolia deriva de la semblança en els fulls del teixixc (Taxus). En el passat l'espècie, com atres espècies de Prumnopitys, era en freqüència inclosa en Podocarpus; en esta espècie baixe el nom de Podocarpus spicatus. Es distinguix del mire pels fulls més prims i els cons de color púrpura-violeta.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.