Proyecte Nadal (mina)
El Proyecte Nadal està ubicat a uns 35 km de la localitat de Gastre, en el departament homònim, al nort de la província de Chubut, en la Patagonia argentina.
L'operació es troba suspesa degut a que es troba vigent la Llei 5001 de la província de Chubut, que va prohibir l'activitat minera metalífera en la modalitat de cel obert i l'utilisació de cianur en els processos productius. Fins a març de 2020, no es varen produir alvanços en la definició de zones especials a on eixa disposició quede cancelada o atenuada.[1] El proyecte Nadal es considera el depòsit d'argent sense desenrollar més gran del món.[2]
Geologia i mineralisació
[editar | editar còdic]El Proyecte Nadal està emplaçat en el suroest del Massiç Norpatagónico, en el sector coincidente en el Sistema de Falles de Gastre. El basamento granític de la regió nort de Chubut pertany a les formacions paleozoicas Mail Choique i Lipetren. Localment, estes roques apareixen en superfície a través de les roques sedimentàries volcàniques mesozoicas. La seqüència mesozoica consistix en la formació Lonco Trapial i la suprayacente formació Cañadón Asfalt, que estaja la mineralisació del proyecte Nadal.
Sobre la mineralisació del jaciment, l'Àrea de Mines de la Facultat d'Ingenieria de l'Universitat Nacional de Jujuy senyala: “El jaciment Nadal presenta 8 depòsits de mineral a lo llarc de tres cossos distribuïts en una superfície de 6 per 4 km. Plom i de coure en cantitats menors estan presents com vetes epitermales, estratiformes i disseminació.”[3]
Explotació i reserves
[editar | editar còdic]El bloc principal del proyecte Nadal comprén quatre àrees, -Nadal Oest, Nadal Este, Nadal Oest 1 i Nadal Este 1- cada una d'elles d'una superfície de 2500 hectàrees, a les que s'agreguen tres àrees contigües (Pampa 1, Pont 1 i Pont 2), els drets del qual pertanyen a l'operadora Minera Argenta S.A.
L'estudi preliminar estimava una producció de 15.000 ton diàries promig, considerant una vida de la mina de l'orde de 17 anys. Segons el mateix estudi, la producció de la planta de processament s'estimava en 20 millons d'onces anuals durant els primers cinc anys i després un promig de 16.5 millons d'onces anuals de concentrats d'argent-cobre i argent-plome, que serien exportats per al seu refinación.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diego I. Murguía. «Mineria metalífera, impacte econòmic i conflictivitat. Un anàlisis del proyecte miner d'argent “Nadal” en la Patagonia argentina». doi:10.13043/dys.85.5.
- ↑ «Nadal Project» (en en).
- ↑ 3,0 3,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada“UNJ”
- Este artícul conté una traducció derivada de «Proyecto Navidad (mina)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.