Prova de Kastle-Meyer

Proves químiques, Ciència forense, Fenolftaleína

La prova de Kastle-Meyer és una prova forense preliminar, descrita per volta primera en 1903, en la que s'usa l'indicador químic fenolftaleína. Es fonamenta en l'activitat, similar a una peroxidasa, de la hemoglobina en la sanc, per a catalizar l'oxidació de la fenolftalina (la forma reduïda incolora de la fenolftaleína) a fenolftaleína, que és visible pel seu color rosat lluent.

Método

Una presunta mostra de sanc es recolecta primer en un hisop. S'agrega una gota de reactiu de fenolftaleína a la mostra i, despuix d'uns segons, s'aplica una gota de peròxit d'hidrogen a l'hisop. Si l'hisop es torna rosat ràpidament, es diu que dona un presunt positiu per a sanc. Esperar periodos de més de 30 segons farà que la majoria dels hisops es tornen rosats de forma natural a mida que es oxidan per sí solo en l'aire.

Opcionalment, la torunda pot ser tractada primer en una gota d'etanol, en la finalitat de lisar les cèlules presents i guanyar sensibilitat i especificidad. Esta prova no és destructiva de la mostra, que pot guardar-se i ser usada en atres proves en el laboratori; no obstant, pocs laboratoris usarien la mateixa torunda usada en la prova de Kastle-Meyer en qualsevol atra prova, optant en el seu lloc per usar una nova torunda de la mostra original.

Llimitacions

Encara que s'ha reportat que la prova de Kastle-Meyer és capaç de detectar dilució de sanc fins a de 1:10⁷, hi ha un número de llimitacions importants per al test. La prova donarà un resultat fals positiu en la presència de peroxidasas vegetals, com els trobats en la coa de cavall, brócoli, coliflor, etc. Adicionalment, atres espècies oxidants en la mostra causaran un fals positiu. Oxidants químics com les sals de coure o de níquel també causaran que el reactiu de Kastle-Meyer es torne rosat abans de l'adició del peròxit d'hidrogen, per lo que és de vital importància agregar el reactiu primer, esperar uns quants segons, i després agregar el peròxit d'hidrogen.

La prova de Kastle Meyer té la mateixa reacció en la sanc humana que en qualsevol atra sanc basada en hemoglobina, aixina que deu realisar-se una prova confirmatoria, com la prova de Ouchterlony per a concloure definitivament de quina espècie prové la sanc.

Les proves catalítiques de color són molt sensibles, pero no específiques. Un color positiu de la prova, solament, no deu ser interpretat com una prova positiva de la sanc. No obstant, un resultat negatiu és generalment prova de l'absència de cantitats detectables de hemo.