Prova de Heller

La prova de Heller és una prova química que mostra que els àcit forts provoquen la desnaturalización de les proteïnes precipitades. S'agrega àcit nítric concentrat a una solució de proteïna des del costat del tubo d'ensaig per a formar dos capes. Apareix un anell blanc entre les dos capes si la prova és positiva.^[1] La prova de Heller s'usa comunament per a evaluar la presència de proteïnes en l'orina.^[2] Esta prova va ser descoberta pel químic austríac Johann Florian Heller (1813-1871).

Referències

↑ Dandekar (2004-01-01). Practicals And Vixca In Medical Biochemistry, Elsevier Índia, p. 26. ISBN 978-81-8147-025-6.
- Nigam (2007-04-01). Lab Manual in Biochemistry: Immunology and Biotechnology, Tata McGraw-Hill Education, p. 152. ISBN 978-0-07-061767-4.
- Chawla (2003-01-01). Practical Clinical Biochemistry: Methods and Interpretations, Jaypee Brothers Publishers, p. 59. ISBN 978-81-8061-108-7.
- A.C. Croftan. Clinical Urinology, Рипол Классик, p. 115. ISBN 978-1-275-01265-3.
↑ (2010-02-25) Elizabeth A. Martin (ed.). Concise Colour Medical Dictionary, Oxford University Press, p. 335. ISBN 978-0-19-955715-8.

Este artícul conté una traducció derivada de «Prueba de Heller» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Dandekar (2004-01-01). Practicals And Vixca In Medical Biochemistry, Elsevier Índia, p. 26. ISBN 978-81-8147-025-6.
- Nigam (2007-04-01). Lab Manual in Biochemistry: Immunology and Biotechnology, Tata McGraw-Hill Education, p. 152. ISBN 978-0-07-061767-4.
- Chawla (2003-01-01). Practical Clinical Biochemistry: Methods and Interpretations, Jaypee Brothers Publishers, p. 59. ISBN 978-81-8061-108-7.
- A.C. Croftan. Clinical Urinology, Рипол Классик, p. 115. ISBN 978-1-275-01265-3.

[2] (2010-02-25) Elizabeth A. Martin (ed.). Concise Colour Medical Dictionary, Oxford University Press, p. 335. ISBN 978-0-19-955715-8.

[1]

[2]