Protocol HART

El protocol HART (acrònim en anglés de highway addressable remote transducer) és un protocol obert d'us comú en els sistemes de control, que s'ampra per a la configuració remota i supervisió de senyes en instruments de camp. Este protocol, encara no sent un bus de camp, puix els instruments es cablean als mòduls d'entrada/eixida d'un sistema de control, té una funcionalitat assimilable, sobre la gestió i configuració que permet sobre els equips.

Història

El protocol HART va ser desenrollat en la década de 1980 per Rosemount Inc. i posteriorment els seus drets varen ser lliberats. Aixina des de l'any 1993 la norma està depositada en la Fundació de Comunicació HART (HCF) i és d'us obert i gratuït per a qualsevol fabricant que desige implementar-ho com un sistema de control.

Funcionament

Este protocol permet comunicar en un instrument de camp sobre un llaç de corrent 4-20 mA, tant les senyes de configuració i paràmetros com les mides de procés com a temperatura, cabal, pressió o qualsevol atra. L'informació de control de l'instrument es modula digitalment sobre el llaç de corrent i per tant no hi ha interferències entre elles. La seua velocitat és de 1200 bps, de manera que l'equip mestre pot actualisar l'informació vàries voltes per segon.

Els moderns controladors amprats en els sistemes de control distribuït (DCS), són transparents a estos instruments de manera que es poden configurar i programar remotamente des del nivell d'operació dels sistemes de control.