Anar al contingut

Prostaféresis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La prostaféresis o prostafairesis és un algoritme utilisat a finals de el XVI i principis de el XVII per a aproximar la multiplicació i divisió de números per mig d'identitats trigonomètriques. Durant els 25 anys que varen precedir l'introducció del logaritme en 1614, la prostaféresis era l'únic método conegut i aplicable a gran escala per a aproximar ràpidament un producte. El terme prové de les paraules gregues prosthesis (πρόσθεσις) i aphairesis (ὰφαίρεσις), que signifiquen adició i substracció, dos dels passos del procés.[1][2]

Història i motivació

Un triàngul esfèric.

En l'Europa de el XVI, els navío que solcaven les mars utilisaven per a orientar-se la navegació astronòmica, que feya un fort us de les efemérides per a determinar la seua posició i direcció. Estes taules voluminoses confeccionades per astrònoms reflectien la posició dels astres a lo llarc del temps. Per a calcular dites posicions, s'utilisava la trigonometria esfèrica, que relaciona els ànguls i les llongituts d'arc d'un triàngul esfèric per mig de fòrmules tals com:

{sen⁡a sen⁡β=sen⁡b sen⁡αcos⁡a=cos⁡b cos⁡c+sen⁡b sen⁡c cos⁡α

Quan es coneixen suficients d'estes variables, es poden calcular les demés per mig de multiplicacions, divisions i la comprovació de taules trigonomètriques. Els astrònoms de l'época tenien que realisar mils de càlculs aixina, i com el millor método que es coneixia per a multiplicar era la laboriosa multiplicació directa a mà, devien passar la major part del seu temps realisant multiplicacions.

Els matemàtics, en particular aquells que també eren astrònoms, varen buscar un método més senzill, i la trigonometria era una de les branques de la matemàtica més alvançada i també una de les que els eren més familiars. La prostaféresis va sorgir en la década de 1580, pero no se sap en certea quí va ser l'autor. Els matemàtics Paul Wittich, Ibn Yunus, Joost Bürgi, Johannes Werner, Christopher Clavius i François Viète varen ser alguns dels que varen contribuir a desenrollar este método. En particular, tant Wittich com Yunis i Clavius eren astrònoms i als tres se'ls ha atribuït des de distintes fonts el descobriment de l'algoritme. El seu partidari més conegut va ser Tycho Brahe, qui ho va utilisar exhaustivament per a realisar càlculs astronòmics com els anteriorment descrits. La prostaféresis també va ser utilisada per John Napier, més recordat per introduir els logaritmes que l'acabarien substituint.

Les identitats

La prostaféresis utilisa identitats trigonomètriques que relacionen productes de funcions trigonomètriques en sumes, tals com les següents:

sen⁡αsen⁡β=12[cos⁡(α−β)−cos⁡(α+β)]
cos⁡αcos⁡β=12[cos⁡(α−β)+cos⁡(α+β)]
sen⁡αcos⁡β=12[sen⁡(α+β)+sen⁡(α−β)]
cos⁡αsen⁡β=12[sen⁡(α+β)−sen⁡(α−β)]

Les dos últimes fòrmules són conseqüència de les dos primeres. Si es multipliquen els dos membres de cada una d'estes identitats per 2 s'obtenen les fòrmules de Werner.

Referències

  1. ↑ Pierce, R. C., Jr.(giner de 1977).«A Brief History of Logarithms».The Two-Year College Mathematics Journal.Mathematical Association of America.8(1): 22–26.ISSN 0049-4925.doi:10.2307/3026878.
  2. ↑ Prosthaphaeresis, per Brian Borchers


Referències