Prospecció geobotánica
La prospecció geobotánica es referix a la prospecció basada en plantes indicadores com metalofitas i l'anàlisis de la vegetació. Per eixemple, la mina Viscaria en Suècia va rebre el seu nom de la planta Silene suecica (Viscaria alpina) que va ser utilisada per prospecters per a descobrir els depòsits de mineral.[1]
Una planta indicadora "més fidel" és la Ocimum centraliafricanum, la "planta de coure" o "flor de coure" abans coneguda com Becium homblei, que es troba solament en sols que contenen coure (i níquel) en Àfrica central i meridional.[2]
En 2015, Stephen E. Haggerty va identificar Pandanus candelabrum com un indicador botànic de les pipes de kimberlita, una font de diamants extrets.[3]
La tècnica s'ha utilisat en China des de el V La gent de la regió va notar una conexió entre la vegetació i els minerals ubicats baix terra. Va haver plantes particulars que varen prosperar i varen indicar àrees riques en coure, níquel, zinc i supostament or, encara que açò últim no ha segut confirmat. La conexió va sorgir d'un interés agrícola relacionat en la composició del sol. Si ben el procés era conegut en la regió chinenca des de l'antiguetat, no es va escriure ni es va estudiar sobre ell en Occident fins a el XVIII en Itàlia.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Viscaria Mine, Kiruna, Lappland, Sweden». MinDat.org. Hudson Institute of Mineralogy. Consultat el 16 de juliol de 2017.
- ↑ Brooks, Robert R. (1992). Noble Metals and Biological Systems: Their Role in Medicine, Mineral Exploration, and the Environment, CRC Press, p. 181. ISBN 9780849361647.
- ↑ Economic Geology.doi:10.2113/econgeo.110.4.851.Consultat el 16 de juliol de 2017.
- ↑ Temple, Robert. The Genius of China. London: Prion Books Limited 1999 159 pages
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prospección geobotánica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.