Anar al contingut

Promacrauchenia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Promacrauchenia és un gènero extint de mamífer litopterno macrauquénido que va viure entre les époques del Mioceno al final del Plioceno en lo que ara és Argentina i Bolívia. Pertany a la subfamília Macraucheniinae, la qual inclou també als gèneros Huayqueriana, Macrauchenia i Xenorhinotherium.[1][2][3] Els seus fòssils s'han trobat en la Formació Ituzaingó d'Argentina.

Classificació

[editar | editar còdic]

El gènero Promacrauchenia va ser establit per Florentino Ameghino en 1904, en base en fòssils trobats en la Patagonia que dataven d'inicis del Plioceno els quals el propi Ameghino, anys abans, ya havia descrit com una espècie de Macrauchenia (M. antiqua). Ademés de l'espècie tipo, Promacrauchenia antiqua, atres espècies s'han assignat al gènero: P. calchaquiorum, P. chapadmalense, P. ensenadense, P. kraglievichi i P. yepesi.

Promacrauchenia era membre de la família Macraucheniidae, un grup de litopternos l'evolució del qual va dur al desenroll d'una forma corporal similar a la dels camellos en estranys ossos nassals. Promacrauchenia, en particular, era un macrauquénido especialisat, potser un ancestro directe de gèneros alvançats com Macrauchenia i Windhausenia.[3]

Cladograma basat en el anàlisis filogenético publicat per Schmidt et al., 2014, que mostra la posició de Promacrauchenia:[2]


Referències

[editar | editar còdic]