Anar al contingut

Procediment de Desequilibris Macroeconòmics

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Comissió Europea va presentar en autumne de 2011 el Procediment de Desequilibris Macroeconòmics (PDM). Està dissenyat per a previndre i corregir situacions macroeconòmiques de risc, com l'elevat dèficit per conte corrent, l'endeutament extern insostenible i les bombetes del mercat de la vivenda. El PDM forma part de la llegislació "six-pack" de l'UE, l'objectiu de la qual és reforçar la supervisió macroeconòmica de l'UE i la zona euro.[1]

Procediment

[editar | editar còdic]

El primer pas en cada ronda del PDM és l'Informe sobre el Mecanisme d'Alerta (AMR), elaborat per la Comissió Europea. Este informe es basa en un quadro d'indicadors (scoreboard), que identifica els països i temes que requerixen un anàlisis econòmic individual exhaustiu. Els indicadors del scoreboard no s'interpreten de forma mecànica; per a seleccionar els països que seran objecte d'un anàlisis exhaustiu, la Comissió té en conte atres senyes rellevants fora de l'alcanç del scoreboard. Basant-se en els anàlisis exhaustius, la Comissió determina si existixen desequilibris, la naturalea d'estos, si són persistents i si evolucionen positiva o negativament. Depenent de la gravetat dels desequilibris, la Comissió propon una Recomanació en el braç preventiu o correctiu del PDM.

Si s'establix que existix un desequilibri no excessiu, el seguiment es produïx en el braç preventiu del PDM (part del Semestre Europeu -el cicle anual de coordinació de polítiques econòmiques de l'UE-). Aixina, les recomanacions del PDM s'integren en el paquet de propostes de recomanacions específiques per a cada país.

Si el desequilibri és considerat excessiu (podent perjudicar el funcionament de l'Unió Econòmica i Monetària) la Comissió activa el braç correctiu del PDM: el Procediment de Desequilibris Excessius. L'Estat membre en qüestió deurà presentar un pla de "acció correctiva”. La Comissió portarà a terme un seguiment periòdic. L'aplicació del Procediment de Desequilibris Excessius per als Estats membres de la zona de l'euro comporta sancions (de fins al 0,1% del PIB) en cas que no es prenguen les mides acordades en repetides ocasions o no es presente un pla d'accions correctives adequat. El Procediment de Desequilibri Excessiu encara no s'ha implementat en cap ocasió.

Els països en un programa de rescat (com Grècia o Irlanda) no s'inclouen en el Procediment de Desequilibris Macroeconòmic, ya que ya conten en una supervisió econòmica estricta vinculada a l'ajuda financera rebuda.

Eixecució

[editar | editar còdic]

El Procediment de Desequilibris Macroeconòmics es va activar per primera volta en la publicació de l'Informe sobre el Mecanisme d'Alerta en febrer de 2012. Basant-se en l'anàlisis realisat en este informe, la Comissió Europea va portar a terme anàlisis exhaustius en dotze països de l'UE: Bèlgica, Bulgària, Chipre, Dinamarca, Finlàndia, França, Itàlia, Hongria, Eslovènia, Espanya, Suècia i Regne Unit. Es va concloure que en estos països hi havia desequilibris macroeconòmics de distinta naturalea, pero cap d'ells excessiu, per lo que no es va activar el Procediment per Desequilibris Excessius.[2]

baix el braç preventiu del procés, les recomanacions per a corregir els desequilibris es varen integrar en les recomanacions específiques dirigides als Estats membre en virtut del Semestre Europeu. Estes recomanacions varen ser aprovades pel Consell Europeu en juny i posteriorment aprovada pel Consell de Ministres en juliol de 2012.

El 28 de novembre de 2012 es va publicar el segon Informe sobre el Mecanisme d'Alerta. Sobre la base d'este informe, la Comissió va decidir examinar els progressos realisats pels dotze Estats membre, seleccionats de nou per a un anàlisis exhaustiu. Adicionalment, la Comissió també va decidir examinar a Malta i als Països Baixos.[3]

Referències

[editar | editar còdic]