Procés Δ² de Aitken
En anàlisis numèric, el método o procés Δ² de Aitken és un método d'acceleració de la convergència. Du el nom d'Alexander Aitken, qui va introduir este método en 1926.[1] La seua forma primitiva era coneguda per Kōwa Seki (finals de el XVII) i va ser trobat en la rectificació del círcul, és dir, el càlcul de . És molt útil per a accelerar la convergència d'una successió que convergix linealment.
Quan s'aplica el método de Aitken a una successió obtinguda per mig d'una iteración de punt fix es coneix com método de Steffensen.
Definició
[editar | editar còdic]Donada una successió , es calcula la nova successió definida com
- .
Si s'ampra l'operador Δ de les diferències progressives definit com
també pot escriure's com:
Propietats
[editar | editar còdic]El procés Δ² de Aitken és un método d'acceleració de la convergència, i en particular un cas de transformació no llineal d'una successió.
convergix linealmente a si existix un número μ ∈ (0, 1) tal que
El método de Aitken accelerarà la successió si i solament si
Encara que la nova successió no convergix en general de forma quadràtica, es pot demostrar que per a un método de punt fix, és dir, per a una successió per a alguna funció iterada , convergint cap a un punt fix, la convergència és quadràtica. En este cas, la tècnica es coneix com método de Steffensen.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Alexander Aitken, "On Bernoulli's numerical solution of algebraic equations", Proceedings of the Royal Society of Edinburgh (1926) 46 pp. 289-305.
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Proceso Δ² de Aitken» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.