Anar al contingut

Problema de satisfacibilidad booleana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En teoria de la complexitat computacional, el Problema de satisfacibilidad booleana (també cridat SAT) va ser el primer problema identificat com a pertanyent a la classe de complexitat NP-complet.

Història

[editar | editar còdic]

La seua NP-completitud va ser demostrada per Stephen Cook en 1971 (el Teorema de Cook). Fins a llavors el concepte de problema NP-complet no havia segut definit. El SAT seguix sent NP-complet inclús si totes les fòrmules estan en forma normal conjuntiva (FNC) en 3 variables per clàusula (3SAT-FNC) creant el problema (3SAT), o encara en el cas de que solament es permeta un únic valor verdader en cada clàusula (3SAT en 1).

En 1960 Martin Davis i Hilary Putnam varen desenrollar un algoritme per a comprovar la satisfacibilidad de les fòrmules de la llògica proposicional en FNC; és dir, en un conjunt de clàusules unides per conjuncions. L'algoritme usa una forma de resolució en la qual les variables són elegides iterativamente i eliminades per mig de la resolució de cada clàusula a on la variable aparega afirmada en una clàusula en la que la variable estiga negada. En 1962 es va desenrollar l'algoritme DPLL per Davis-Putnam-Logemann-Lovelandes, un algoritme complet basat en la regrés arrere (backtracking) que servix per a decidir la satisfacibilidad de les fòrmules de llògica proposicional en una forma normal conjuntiva; és dir, per a resoldre el problema FNC-SAT, de la mateixa manera que feya l'algoritme anterior de Davis i Putnam.

Plantejament

[editar | editar còdic]

El problema SAT és el problema de saber si, donada una expressió booleana en variables i sense quantificadors, hi ha alguna assignació de valors per a les seues variables que fa que l'expressió siga verdadera. Un eixemple de SAT seria el saber si existixen valors per a x1,x2,x3,x4 tals que l'expressió:

(x1¬x3)(¬x2x3¬x4)

siga certa.

Pel contrari, el problema de si l'expressió en qüestió adquirix valor fals per a totes les combinacions de les seues variables, es denomina UNSAT.

Referències

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]