Priniátikos Pirgos

Priniátikos Pirgos

Priniátikos Pirgos (en grec, Πρινιάτικος Πύργος) és un jaciment arqueològic de Grècia ubicat en l'illa de Creta, en l'unitat perifèrica de Lasithi i en el municipi d'Agios Nikolaos, al nort del poble de Kalo Jorio i junt a l'estuari del riu Istro, en el golf de Mirabello.

En este jaciment arqueològic, situat en un promontori coster, s'ha trobat un assentament que va ser habitat des del periodo neolític fins als periodos veneciano i otomà.

Les primeres excavacions en el lloc varen ser portades a terme per Edith Hall en 1912. Va trobar numeroses peces de ceràmica de totes les etapes de la civilisació minoica, que varen ser dutes al Museu de Pennsilvània (Estats Units). També es va descobrir en este moment l'assentament que hi havia en l'época romana. Posteriorment, en la década de 1980, Bàrbara Hayden i Jennifer Moody varen realisar un estudi d'un àrea centrada en el jaciment de Vrókastro que incloïa el jaciment de Priniátikos Pirgos. Més vesprada s'ha profundisat en l'estudi d'este jaciment entre 2002 i 2006, en un proyecte geoarqueológico que incloïa l'antiga ciutat grega d'Istron i el jaciment de Priniátikos Pirgos, a on Metaxia Tsipopoulou va realisar noves excavacions en 2005 i 2006. Per últim, a partir de 2007, es va decidir que una nova fase en les investigacions de l'àrea fora favorida pel Institut Irlandés d'Estudis Helènics d'Atenes i fora dirigida per Bàrbara Hayden junt en Barry Molloy.

Els resultats de totes estes investigacions varen indicar que Priniátikos Pirgos era part d'un assentament molt més gran que es va vore favorit per una zona costera en valls i abundant aigua dolça, una zona de anclaje per a barcos protegida i recursos naturals com a mineral de ferro i granodiorita (que era usada en la ceràmica). Entre les troballes s'han trobat els restants de forns del periodo minoico que indiquen que este assentament era un important centre de producció i distribució de ceràmica durant l'Edat del Bronze i també durant les époques històriques grega i romana. També es treballaven el ferro i el vidre. Provablement també va haver un santuari en época minoica que va precedir a la posterior iglésia bizantina del lloc.