Principi d'energia lliure
El principi de la Energia Lliure (PEL) és un marc teòric que postula un principi unificador per a comprendre la cognició i el comportament adaptatiu en els sistemes vius. Sugerix que els organismes, inclós el cervell, funcionen minimisant una cantitat anomenada "energia lliure" a través de l'inferència activa i el processament predictiu.[1][2][3] El principi d'energia lliure has segut criticat per ser complex d'entendre, inclús per a especialistes,[4] i la consistència matemàtica de la teoria ha segut qüestionada per estudis recents.[5][6]
L'energia lliure és una mida de sorpresa o incertitut en les entrades sensorials d'un organisme, lo que reflectix la falta de coincidència entre el seu model intern del món i les senyes sensorials reals rebuts. La PEL argumenta que els sistemes vius s'esforcen per minimisar l'energia lliure generant i actualisant models interns que prediuen les causes de les entrades sensorials. Este procés implica inferència i aprenentage continus, a on el sistema ajusta les seues representacions internes per a que coincidixquen millor en les senyes observades.
En minimisar l'energia lliure, els organismes poden mantindre un estat d'orde o predicció que s'alinea en les seues entrades sensorials. Este principi permet als organismes generar prediccions més precises sobre el món i reduir la seua incertitut. Proporciona un marc teòric per a comprendre la percepció, l'aprenentage i la cognició, emfatisant l'importància de l'inferència activa i el paper dels models predictius en la configuració del comportament i l'adaptació.
El PEL té implicacions per a varis camps, incloses les ciències cognitives, la neurociencia i l'inteligència artificial. Oferix informació sobre cóm els organismes processen i integren informació, prenen decisions i s'adapten a entorns dinàmics. Els investigadors apliquen el PEL per a estudiar una àmplia gama de fenomens, des de la percepció sensorial i el control motor fins a processos cognitius d'alt nivell com l'atenció, la memòria i la presa de decisions.
La minimisació de l'energia lliure formalisa la noció d'inferència inconscient en la percepció,[7]i proporciona una teoria normativa (Bayesiana) del processament neuronal. La teoria de processos associada a la dinàmica neuronal es basa en minimisar l'energia lliure per mig del descens de gradient.
Més recentment, el principi s'utilisa especialment en els enfocaments Bayesianos de la funció cerebral, pero també en alguns enfocaments de l'inteligència artificial; està formalment relacionat en els métodos Bayesianos variacionales i va ser introduït originalment per Karl Friston com una explicació dels bucles de percepció-acció encarnats en la neurociencia.[8]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «L'Energia Lliure, clau de l'Inteligència Artificial del futur | DiarioAbierto L'Energia Lliure, clau de l'Inteligència Artificial del futur» (en és). DiarioAbierto. Consultat el 2023-07-09.
- ↑ «seu-teoria-de-la-energia-lliure/ La prometedora teoria de l'energia lliure de Karl Friston» (en és). La Ment és Maravellosa. Consultat el 2023-07-09.
- ↑ Pensament i Cultura, vol. 18, núm. 1, juny, 2015, pp. 6-45.
- ↑ Freed, Peter (2010). “Research Digest”. Neuropsychoanalysis 12: 103–106. doi:. ISSN 1529-4145.
- ↑ Aguilera, Miguel (2021). “How particular is the physics of the free energy principle?”. Physics of Life Reviews. doi:.
- ↑ Biehl, Martin (2021). “A Technical Critique of Some Parts of the Free Energy Principle”. Entropy. doi:.
- ↑ (1995).Neural Computation.7(5)
- 889–904.doi:10.1162/neco.1995.7.5.889.
- ↑ (2006).Journal of Physiology-Paris.100(1–3)
- 70–87.doi:10.1016/j.jphysparis.2006.10.001.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Principio de energía libre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.