Anar al contingut

Premi Michael Faraday

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Artícul bo

El premi Michael Faraday (The Royal Society Michael Faraday Prize) és un guardó anual otorgat per la Royal Society de Londres que premia la «excelència en la comunicació de la ciència a l'audiència del Regne Unit».[1] Creat en 1986 en el nom del científic anglés Michael Faraday, el premi consistix en una medalla d'argent dorada i dos mil cinccentes lliures en metàlic.[2]

L'entrega de la medalla i la retribució la realisa el president de la Royal Society[3] en el «Faraday lecture», un acte en el que els premiats deuen dictar una conferència original, i que té lloc habitualment en el més de giner de l'any següent al de l'elecció.[4]

El primer premi va ser concedit en 1986 a Charles Taylor, i l'últim, en 2015, a Katherine Willis. Al contrari que atres premis de la Royal Society com la Medalla Hughes, no ha quedat mai desert, i el comité encarregat de la designació no està obligat a fer públiques les seues raons, alguna cosa que ve succeint en tots els premis recents.Plantilla:Actualisar[1]

Premiats

Any Retrat Nom Atres
1986 Charles Taylor «Per les seues destacades presentacions de la física i les seues aplicacions, dirigides a audiències des de chiquets de primària de sis anys fins a adults».[5][6]
1987 Peter Medawar «Per la contribució que els seus llibres han supost en presentar al públic, i als mateixos científics, la naturalea intelectual i l'essencial humanitat que supon el desenroll de la ciència al més alt nivell i el paper que juga en la cultura moderna».[7][8]
1988 Christopher Zeeman «Per les contribucions que ha realisat en la popularisació de les matemàtiques».[9][10]
1989 Colin Blakemore «Per les seues presentacions escrites, emeses i públiques de la ciència del cervell, soberbiamente compostes tant per als neófitos com per als experts».[11][12][13]
1990 Richard Dawkins «Per les seues presentacions escrites, que fan gojar a una gran audiència».[14][15]
1991 George Porter «En reconeiximent a les seues destacades contribucions per a millorar el coneiximent públic de la ciència a través de les seues moltes conferències i participacions en els mijos, la seua direcció de la Royal Institution and presidencies of the Royal Society and British Association i el seu paper fonamental en l'establiment i liderage del COPUS».[16][17]
1992 Richard Gregory «Pels seus molts i populars llibres i artículs, les seues conferències a numerosíssims auditoris, les seues aparicions en la ràdio i la televisió i la creació del Exploratory Hands-on Science Centre de Bristol».[18][19]
1993 Ian Fells «Pels seus molts artículs escrits per a la prensa nacional i les revistes de divulgació científica, les seues conferències públiques en moltes plataformes, freqüentment preparades a la mida dels escolars i la seua gran contribució en els mijos de comunicació, en aparicions en més de 350 programes de radi i televisió».[20][21]
1994 Walter Bodmer «Pel seu encomiable èxit en conseguir elevar la comprensió pública de la ciència i la tecnologia, com un tema de la major importància per als científics i ingeniers i per a les organisacions que els representen».[22][23]
1995 Ian Stewart «pel seu treball en comunicar idees matemàtiques al major ranc possible d'audiències a través dels seus molts llibres i artículs, que sempre ajuden a pensar, les seues presentacions en la ràdio i la televisió i les seues enèrgiques conferències públiques en coleges i indústries sobre una gran cantitat de temes matemàtics i cuasi matemàtics.»[24]
1996 Steve Jones «Per les seues numeroses i àmplies contribucions a la comprensió pública de la ciència en àrees com l'evolució i variació humanes, la raça, el sexe, les malalties congènites i la manipulació genètica, aixina com les seues moltes aparicions en la ràdio i televisió, les seues conferències, els seus llibres de divulgació científica i columna científica regular en The Daily Telegraph i les seues colaboracions en atres periòdics».[25][26]
1997 David Chilton Phillips «Pel seu destacat talent per a comunicar els principis de la ciència, els seus métodos i aplicacions al públic jove a través de les seues moltes conferències demostrativas plenes d'ingeni, claritat i entusiasme en una àmplia varietat de temes, des de ciència bàsica fins a investigacions recents sobre làsers i pel seu important paper en varis proyectes colaboratius per a jóvens en la Royal Institution, the British Association i el CREST, i pels seus artículs divulgatius i colaboracions en varis programes de radi i televisió, combinat en el seu treball com a director de Química en l'Imperial College i supervisor d'un grup d'investigació».[27][28]
1998 Susan Greenfield «Pel seu extraordinari talent en comunicar al públic cóm treballa el cervell, popularisant l'estudi cerebral per mig de les The Royal Institution Christmas Lectures, en conferències tant en Gran Bretanya com en atres llocs per a una àmplia varietat d'audiències, incloent jóvens, tant en escoles com fora de l'aula i a través de les seues activitats com a autora de llibres de divulgació, artículs en periòdics, columnes i les seues moltes aparicions en la televisió».[29][30]
1999 Robert Winston «Per la seua destacada contribució en el entedimiento per part del poble de l'infertilitat humana i la fecundació in vitro. Ha publicat cinc llibres i ha contribuït en molts artículs en diversos periòdics. És reconegut com un comunicador especialment dotat per a aplegar a no científics, descrivint temes complexos relacionats en l'infertilitat humana clarament i sense simplificació. La seua major contribució ha segut en el camp de la televisió i la ràdio, en abdós conduint i contribuint en diversos programes».[31]
2000 Lewis Wolpert «Per la seua enorme contribució per a l'enteniment públic de la ciència, més notable des de la seua direcció del COPUS i els seus variats programes de radi i televisió, dirigits a una àmplia audiència aixina com les seues contribucions regulars en varis periòdics nacionals. Durant prop de dos décades, Lewis Wolpert ha dut a l'atenció del públic molts temes, incloent la depressió, que encara carreja un estigma social considerable, a través de llibres, conferències i artículs periodístics fent us del seu propi i característic entusiasme i carisma».[32][33]
2001 Harold Kroto «Per la seua dedicació a que els científics siguen també comunicadors del seu treball i en particular per l'establiment del Fondo de Ciència Vega, les películes de la qual i activitats relacionads reflectixen l'excitació del descobriment científic al gran públic».[34]
2002 Paul Davies «En reconeiximent a la seua dedicació per a comunicar, per mig de conferències, llibres, programes i discussions el sentit de maravella que comporta l'investigació científica».[35][36][37]
2003 David Attenborough «En reconeiximent a la seua dedicació per a comunicar, per mig de conferències, llibres, programes i discussions el sentit de maravella que comporta l'investigació científica».[38][39]
2004 Martin Rees Sobre Einstein's legacy as scientist and icon.[40][41][42]
2005 Fran Balkwill «Pel seu destacat treball en comunicar els conceptes, fets i fascinació de la ciència d'un modo que resulta atractiu als chiquets de totes les edats, procedències i nacionalitats, mentres al mateix temps viu una distinguida carrera com a investigadora».[43][44][45]
2006 Richard Fortey Sobre A natural history of scientists.[46][47]
2007 Jim Al-Khalili Sobre The House of Wisdom and the legacy of Arabic science.[48][49]
2008 Erro al crear miniatura: John David Barrow Sobre Every picture tells a story.[50][51]
2009 Erro al crear miniatura: Marcus du Sautoy Sobre The secret mathematicians.
2010 Erro al crear miniatura: Jocelyn Bell Burnell Sobre The end of the world in 2012? Science communication and science scares.[52][53]
2011 Colin Pillinger Sobre Stones From the Sky: A Heaven-sent Opportunity to Talk About Science.[53]
2012 Brian Cox «Pel seu excelent treball en la comunicació científica».[53]
2013 Frank Close «Pel seu excelent treball en la comunicació científica».[54]
2014 Andrea Sagella «Pel seu excelent treball en la comunicació científica».[54]
2015 Katherine Willis «Pel seu excelent treball en la comunicació científica».[54]
2016 Nick Lane «Pel seu excelent treball en la comunicació científica».[54]
2017 Mark Miodownik «Pel seu excelent treball en la comunicació científica a les audiències del Regne Unit».[54]
2018 Erro al crear miniatura: Danielle George «Per la seua divulgació pública, promoció de la seua disciplina i liderage de programes nacionals que inspiren als jóvens a expressar la seua creativitat mentres innoven en ciència i ingenieria».[54]
2019 Martyn Poliakoff «Pel seu treball eixemplar per a promoure la química entre una audiència internacional a través de YouTube d'una manera que siga comprensible per als espectadors de totes les edats».[54]
2020 Erro al crear miniatura: David Spiegelhalter «Per dur coneiximents clau de les disciplines d'estadística i provabilitat vívidamente al públic en general i als prenedors de decisions clau, de manera entretinguda i accessible, més recentment a través de la pandèmia de COVID-19».[54]
2021 Sophie Scott «Per la seua llabor d'involucrar al públic en la neurociència a través d'events, charrades, televisió i ràdio, i ejemplificando cóm la comunicació científica pot millorar l'excelència científica».[54]
2022 Monica Grady «Per les seues importants contribucions al camp de les ciències planetàries i la seua dedicació i entusiasme per la participació pública, en particular en la promoció de les disciplines STEM per a dònes jóvens».[54]
2023 Erro al crear miniatura: Anil Seth «Per la seua capacitat d'inspirar i comunicar conceptes i alvanços en la neurociència cognitiva i la consciència, i per tant lo que significa ser humà, al públic».[54]
2024 Salim Abdool Karim «Pel seu liderage científic, assessorament sobre polítiques, anàlisis epidemiológicos i educació pública articulada, a l'hora que contrarrestava activament la desinformació en Àfrica, particularment en Suràfrica, durant la pandèmia de Covid-19.».[54]
2025 Michael Wooldridge «Per la seua premiada llabor com a investigador, educador i comentariste líder en el camp de l'Inteligència Artificial (IA), els llibres de la qual de divulgació científica, conferències i aparicions en els mijos han informat a millons de persones.».[54]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «The Royal Society Michael Faraday Prize (1986)» (en anglés). Royal Society. Consultat el 18 de març de 2009.
  2. ↑ Anne Reed. The Intute Consortium (ed.): «Royal Society Michael Faraday Prize» (en anglés). Consultat el 17 de setembre de 2009.
  3. ↑ «Michael Faraday Prize notes for proposers». Royal Society. Consultat el 19 de març de 2008.
  4. ↑ Universitat de Cambridge. «Royal Society Medals» (en anglés). Archivat des d'el original, el 17 d'octubre de 2009. Consultat el 18 de setembre de 2009.
  5. ↑ Thomas (1991). Michael Faraday and the Royal Institution: The Genius of Man and Plau, CRC Press, p. 201. ISBN 0750301457.
  6. ↑ Meurig Thomas (1991). Michael Faraday and the Royal Institution (the genius of man and plau) (en anglés), CRC Press. ISBN 9780750301459.
  7. ↑ (1987) The Biologist, 35 edició, Bowling Green State University.
  8. ↑ «[1]», The Independent. Consultat el 18 de setembre de 2009.
  9. ↑ «[2]»(Fee required), The Scientist. Consultat el 16 de març de 2009.
  10. ↑ E. C. Zeeman. Mathematical Association (ed.): «Mathematical Association President's report» (en anglés). Consultat el 18 de setembre de 2009.
  11. ↑ «[3]», The Guardian. Consultat el 16 de març de 2009.
  12. ↑ Lifeboat Foundation. «Professor Colin Blakemore» (en anglés). Consultat el 18 de setembre de 2009.
  13. ↑ «[4]», The Observer. Consultat el 18 de setembre de 2009.
  14. ↑ Abel (2004). Fifty Readings in Philosophy, 2 edició, McGraw-Hill, p. 53. ISBN 0072818867.
  15. ↑ «Professor Richard Dawkins was the first holder of the Charles Simonyi Chair in the Public Understanding of Science at the University of Oxford.». Archivat des d'el original, el 30 d'agost de 2009. Consultat el 18 de setembre de 2009.
  16. ↑ «[5]», The Telegraph. Consultat el 16 de març de 2009.
  17. ↑ «Obituary: George Porter (1920-2002)».Nature.Anglaterra:419(6907)
    578.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/419578a.Consultat el 18 de setembre de 2009.
  18. ↑ (1988) The Psychologist, 6 edició, British Psychological Society, p. 84.
  19. ↑ Richard Gregory. «Professor Emeritus Richard Langton Gregory, CBE, D.Sc., FRSE, FRS» (en anglés). Consultat el 18 de setembre de 2009.
  20. ↑ «[6]», The Times. Consultat el 17 de març de 2009.
  21. ↑ Fells Associates. «Prof Ian Fells» (en anglés). Archivat des d'el original, el 15 de novembre de 2009. Consultat el 18 de setembre de 2009.
  22. ↑ (1988) Year-book of the Royal Society of London, 92 edició, Harrison and Sons, p. 245. ISBN 0854033432.
  23. ↑ Royal Society. «Bodmer, Walter Fred» (en anglés). Consultat el 18 de setembre de 2009.
  24. ↑ «[7]», Coventry Evening Telegraph. Consultat el 17 de març de 2009.
  25. ↑ Sleeman, Elizabeth (2003). The International Who's Who 2004, 67 edició, Routledge, p. 831. ISBN 1857432177.
  26. ↑ «[8]», The Guardian. Consultat el 17 de març de 2009.
  27. ↑ (2007).«Introduction to the special issue dedicated to David Phillips».Photochem. Photobiol. Sci..6
    931-932.doi:10.1039/b711900n.Consultat el 17 de setembre de 2009.
  28. ↑ Tha National Archives. «Phillips, David Chilton, Baron Phillips of Ellesmere, 1924-1999, scientist and biophysicist» (en anglés). Consultat el 17 de setembre de 2009.
  29. ↑ «», The Guardian. Consultat el 17 de març de 2009.
  30. ↑ Sleeman, Elizabeth (2003). The International Who's Who 2004, 67 edició, Routledge, p. 647. ISBN 1857432177.
  31. ↑ «[9]», The Guardian. Consultat el 17 de març de 2009.
  32. ↑ «Lewis Wolpert discusses development and depression». ScienceDirect. Consultat el 17 de març de 2009. doi:10.1016/S1359-6446(04)03106-X
  33. ↑ Lewis Wolpert. Royal Society (ed.): «Faraday Prize Lecture: Science, belief and the unbelievable» (en anglés). Consultat el 18 de setembre de 2009.
  34. ↑ «[10]»(Fee required), M2 Presswire. Consultat el 17 de març de 2009.
  35. ↑ Bakewell, Joan (2005). Belief, Duckworth Overlook, p. 84. ISBN 1585676977.
  36. ↑ Clayton, Philip (2004). In whom we live and move and have our being: panentheistic reflections on God's presence in a scientific world, Wm. B. Eerdmans Publishing, p. 266. ISBN 0802809782.
  37. ↑ «[11]», Royal Society. Consultat el 18 de setembre de 2009.
  38. ↑ «[12]», Europa. Consultat el 17 de març de 2009.
  39. ↑ David Attenborough. Royal Society (ed.): «Faraday Prize Lecture: Perception, deception and reality» (en anglés). Consultat el 18 de setembre de 2009.
  40. ↑ «[13]», BBC News. Consultat el 17 de març de 2009.
  41. ↑ «[14]», Royal Society. Consultat el 18 de setembre de 2009.
  42. ↑ Martin Rees. Royal Society (ed.): «Faraday Prize Lecture: Einstein’s legacy as a scientist and icon» (en anglés). Consultat el 18 de setembre de 2009.
  43. ↑ «», The Telegraph. Consultat el 17 de març de 2009.
  44. ↑ «[15]». Consultat el 18 de setembre de 2009.
  45. ↑ Fran Balkwill. Royal Society (ed.): «Faraday Prize Lecture: A silent killer?» (en anglés). Consultat el 18 de setembre de 2009.
  46. ↑ «», Discovery Institute. Consultat el 17 de març de 2009.
  47. ↑ Richard Fortey. Royal Society (ed.): «Faraday Prize Lecture: A natural history of scientists» (en anglés). Consultat el 18 de setembre de 2009.
  48. ↑ «[16]», The Guardian. Consultat el 17 de març de 2009.
  49. ↑ Jim Al-Khalili. Royal Society (ed.): «Faraday Prize Lecture: The House of Wisdom and the legacy of Arabic Science» (en anglés). Consultat el 18 de setembre de 2009.
  50. ↑ Absolute Astronomy. «John D. Barrow» (en anglés). Consultat el 18 de setembre de 2009.
  51. ↑ John D. Barrow. Royal Society (ed.): «Faraday Prize Lecture: Every picture tells a story» (en anglés). Consultat el 18 de setembre de 2009.
  52. ↑ Universitat d'Oxford. «Royal Society award winners» (en anglés). Archivat des d'el original, el 7 de febrer de 2010. Consultat el 18 de setembre de 2009. «Professor Sir John Ball has been awarded The Sylvester Medal, Professor Marcus du Sautoy receives The Michael Faraday Prize, Professor Sunetra Gupta wins The Rosalind Franklin Award and Professor Colin Blakemore is to give The Ferrier Lecture.»
  53. ↑ 53,0 53,1 53,2 «The Royal Society Michael Faraday Prize». The Royal Society. Consultat el 8 d'agost de 2012.
  54. ↑ 54,00 54,01 54,02 54,03 54,04 54,05 54,06 54,07 54,08 54,09 54,10 54,11 54,12 «The Royal Society Michael Faraday Prize». The Royal Society.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Premi_Michael_Faraday&oldid=1320225»