Prefectura apostólica de la Patagonia Meridional

La prefectura apostólica de la Patagonia Meridional o de la Patagonia Meridional, Terra del Fòc i Illes Malvines (en latín: Praefectura Apostolica Patagoniae Meridionalis) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en Argentina, Chile i les illes Malvines. Es tractava d'una prefectura apostólica llatina, immediatament subjecta a la Santa Sèu, suprimida el 4 d'octubre de 1916.

Territori i organisació

La prefectura apostólica tenia 500 000 km² i estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito llatí residents en la Patagonia meridional, les illes Malvines i les illes propenques al estret de Magallanes. El Orbis terrarum Catholicus publicat per Oscar Werner en 1890 precisa que el llímit sur del vicariato apostólico de la Patagonia Septentrional era el riu Chubut. D'acort en esta última precisió, la prefectura apostólica comprenia la totalitat de l'actual província argentina de Santa Creu, la partix sur de la província del Chubut i l'àrea americana de la província de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur, que varen ser part de la governació de la Patagonia fins al 16 d'octubre de 1884, quan es varen crear els territoris nacionals de Terra del Fòc, Santa Creu i Chubut. Comprenia ademés el sector americà de la regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena en Chile, encara que no estava precisat el seu llímit i les illes Malvines.

La sèu de la prefectura apostólica es trobava en la ciutat de Punta Arenes (en Chile), en a on es trobava l'iglésia principal del Sagrat Cor de Jesús, hui catedral de la diòcesis de Punta Arenes.

Història

Antecedents

La sobirania sobre la Patagonia va ser resolta en mig de la campanya per mig del Tractat de 1881 entre Argentina i Chile. Una volta derrotats els pobles indígenes, l'Estat argentí va començar l'ocupació efectiva de l'espai patagónico i l'11 d'octubre de 1878 va ser creada la governació de la Patagonia en Mercedes de Patagones com la seua capital (població que fins a eixe moment era la partix sur de Carmen de Patagones) i en jurisdicció proclamada des de les fronteres provincials fins al Cap d'Hornos. La jurisdicció eclesiàstica sobre la Patagonia no estava definida i va ser assumida per l'arquidiócesis de Buenos Aires pel costat argentí i per la diòcesis d'Ancud pel costat chilé, a mida que l'ocupació es feya efectiva.

En 1880 Juan Bosco va iniciar gestions davant el papa León XIII per a establir un vicariato apostólico i una prefectura apostólica en la Patagonia, estant d'acort el papa en la necessitat de crear un seminari en Europa per a proveir de sacerdots a la missió i d'erigir un vicariato apostólico en les colónies del riu Negre. El proyecte misionero de Juan Bosco en la Pampa i la Patagonia devia començar per «introduir-se poc a poc en el desert de la Patagonia i guanyar aquelles tribus obrint escoles per als seus chiquets i arreplegar-els en hospicis i orfenats» D'eixa forma pensava conseguir l'objectiu de «contraure relacions en els seus pares per mijos dels fills per a que els salvages es convertiren per mig dels mateixos salvages». El resultat final devia ser conseguir vocacions sacerdotals entre els indígenes. Entre atres idees Juan Bosco va pensar en establir una colónia d'italians per a facilitar l'evangelización de les regions australs, en àrees que creïa no pertanyien a cap país.

Prefectura apostólica

El proyecte de Juan Bosco va trobar oposició en el Govern argentí (que sostenia el Patronat nacional en Argentina) i en la arquidiócesis de Buenos Aires, raó per la qual Juan Bosco va prescindir d'ells i va buscar concretar-ho directament a través de la cúria romana i conseguir aixina una missió «lliure i sense lligaces».

En 1878 Juan Bosco va nomenar a Francesco Bodratto com a inspector d'Amèrica (provincial salesiano) en sèu en Buenos Aires, qui va iniciar gestions davant el Govern argentí per a que concedira terres patagónicas a la congregació en l'intenció d'establir colónies, demanant la competència misional exclusiva.

El 16 de novembre de 1883 la Propaganda Fide va erigir per mig del breu Cum ad Catholicae Fidei el vicariato apostólico de la Patagonia Septentrional i per un atre la prefectura apostólica de la Patagonia Meridional nomenant a la seua prefecto.

Cum ad Catholicae Fidei propagationem in Patagoniae regionibus expedire visum fucrit Sacre Consilio Christiano nomini propagant praeposito, ut Apostolica Paefectura ibidem erigeretur, I. el meu ac Rev. el meu Patres eiusdem Sacri consilii in Generali Conventu habite die 27 Augusti 1883 censuerunt statueruntque, ut praedicta Prefectura in part Meridionali Patagoniae erigeretur, quae insulas Malvinianas ac insulas circa sinum Magellanum existents comprehendat. Huius tamen Praefecturae llimites determinari in praesens senar possunt, cum Regio illa adhuc explorata senar sit in omnibus partibus. Quam quidem in rem I. el meu ac Rev. el meu Patres praesens edi Decretum mandarunt. Datum Romae en Aedib. S. Congregationis de Propaganda Fide die 16 Novembris 1883.

Conflicte en el Govern argentí

La Santa Sèu no va comunicar al Govern argentí l'erecció de les noves circumscripcions i va considerar a la Patagonia com una terra de missió nullius dioecesis, és dir, exenta de la jurisdicció d'un bisbe local (la arquidiócesis de Buenos Aires i la diòcesis chilena d'Ancud, no obstant, pretenien entendre la seua jurisdicció sobre ella).

L'Estat argentí considerava que havia heretat dels reis d'Espanya l'eixercici del patronat nacional, que era un règim de control sobirà sobre el funcionament de l'Iglésia catòlica en el país. La Santa Sèu mai va reconéixer eixe dret i la seua independència va rebre moltes llimitacions fins a l'establiment del modus vivendi cap a 1860, pel qual el Govern argentí eixercia de fet el patronat i la Santa Sèu homologava les seues decisions sense mencionar en les bulas al Govern ni reconéixer el patronat. Este acort tácito va ser deixat de costat pel papa en crear les jurisdiccions patagónicas en un moment en que les relacions entre abdós estaven en un estat àlgit a causa de les lleis llaiques del govern de Juliol Roca i el 14 d'octubre de 1884 el delegat apostólico en Argentina, Luigi Matera, va ser expulsat del país provocant una ruptura de relacions que va durar fins a 1900.

Inauguració de la prefectura apostólica

El salesiano José Fagnano havia deixat la parròquia de Carmen de Patagones en 1884 i el 31 d'octubre de 1886 va partir des de Buenos Aires a explorar el seu nou destí en el vapor Villarino com a capellà de l'expedició de Ramón Llesta. El 21 de novembre de 1886 va arribar a la baïa de Sant Sebastià en l'illa Gran de Terra del Fòc, que va recórrer per 4 mesos abans de retornar a Buenos Aires. A la seua tornada va escriure cartes a l'arquebisbe i al Govern expressant el seu pla d'acció, que incloïa la creació de dos coleges i solicitant 25 000 ha per a això. El 12 de juliol de 1887 Fagnano va partir cap a Punta Arenes, població chilena sobre l'estret de Magallanes elegida per a ser sèu de la prefectura apostólica, a a on va arribar el 21 de juliol de 1887 en companyia del sacerdot Antonio Ferrero, del clerc Fortunato Griffa i del coadjutor José Audisio. El 16 d'agost de 1887 va fundar el Liceu Salesiano Sant Josep en Punta Arenes. En 1888 dos misionero salesianos varen fundar en Port Stanley de les illes Malvines la Casa de Santa María. En febrer de 1889 Fagnano va fundar la missió de Sant Rafael Arcàngel en Port Harris de l'illa Dawson en indígenes onas (o selknam) i alacalufes (o kawésqar). La fundació de la Missió Salesiana de La nostra Senyora de la Candelaria va tindre lloc l'11 de novembre de 1893 quan el pare Beauvoir va instalar el primer assentament en la finalitat d'evangelizar als natius i albergar-els en les seues instalacions, ya que eren víctimes d'enfrontaments entre ganaders i buscadors d'or. Esta missió va ser totalment destruïda per un incendi el 12 de decembre de 1896 i en el temps la missió va ser el núcleu de la ciutat de Riu Gran.

Acort en el Govern argentí

El 25 de novembre de 1887 el Congrés argentí va sancionar una llei creant les noves diòcesis de L'Argent, Santa Fe i Tucumán i va demanar a la Santa Sèu la seua concreció. Les negociacions dutes alvance varen permetre un acort de compromís pels drets adquirits pels salesianos, pel qual, sense reconéixer-els el Govern, el vicariato apostólico i la part argentina de la prefectura apostólica seguirien de forma efectiva i independent a càrrec de la congregació salesiana, pero baix jurisdicció de la arquidiócesis de Buenos Aires i d'atres diòcesis lindantes. Destrabada la situació, el 15 de febrer de 1897 en la bula In Petri Cathedra, el papa León XIII va erigir les diòcesis de l'Argent, Santa Fe i Tucumán. En va també els salesianos varen intentar que es reconegueren les dos jurisdiccions depenents dels seus misionero.

La bula d'erecció de les noves diòcesis va ser reconeguda pel Govern per decret de 28 de maig de 1897, de tal forma que la arquidiócesis de Buenos Aires va rebre els territoris nacionals de la Patagonia i la diòcesis de Sant Joan de Que el seu el del Neuquén. No obstant, el reconeiximent dels drets adquirits pels misionero salesianos en la Patagonia va ser expressat en el decret com: sense prejuí de que continue, per ara, el Vicariato apostólico de Patagones i la Prefectura apostólica de Terra del Fòc, fins a tant que els Prelats estiguen en condicions de poder enviar membres del clero diocesà per al conte espiritual d'aquelles vastes regions. D'esta forma, el vicariato apostólico va ser suprimit d'iure, pero conservat de fet i els salesianos es varen assegurar la seua exclusivitat misional en la Patagonia.

His novis erectionibus decretis et respective cum sua novamque dioecesi ac territori constitutis, ita novae circumscriptionis ecclesiasticae ràtio et status in Republica Argentina modo scriptionem enicitur, ut nempe Archiepiscopalis sèus Bonearensis ex camdennit, civitate principe de Bons-Aires cum suo foederali districtu ex insula, vulgo de Matin Garcia actu efformetur, additis insuper territoriis nationalibus, vulgo del Rio Negre et Chubut nec senar Santa Creu, ac terra, vulgo del Fòc, et demum insula dels Estats.

De fet, en la mateixa bula, tota la Patagonia argentina i la part argentina de Terra del Fòc varen ser assignades a la jurisdicció dels metropolitans de Buenos Aires, territoris d'iure aixina llevats als salesianos, i que havien segut adjudicats a Buenos Aires a canvi de la pèrdua que li representava la creació de la diòcesis de l'Argent. D'esta forma, el sector argentí de la prefectura apostólica va ser tácitamente separat d'ella per la Santa Sèu i ignorat pel Govern argentí, no obstant, es va aplegar a un acort segons el qual, mentres l'arquebisbe no tinguera sacerdots per a enviar als territoris nacionals del sur, el vicariato apostólico i la prefectura apostólica continuarien en mans dels salesianos. L'acort deixava la prefectura apostólica baix el govern efectiu i independent de la congregació salesiana, pero en la part argentina dins de la jurisdicció nominal de la arquidiócesis de Buenos Aires.

Després de noves negociacions, el 9 de maig de 1911 es va decidir crear 7 vicarías forànees per als salesianos: 4 dependents de la arquidiócesis de Buenos Aires, entre les quals estaven Santa Creu i Terra del Fòc. El 20 d'abril de 1934 en la bula Nobilis Argentinae nationis del papa Pío XI, va ser creada la diòcesis de Viedma en el territori patagónico de la arquidiócesis de Buenos Aires.

Supressió de la prefectura apostólica

La prefectura apostólica de la Patagonia Meridional, Magallanes, Terra del Fòc i Illes Malvines va ser suprimida el 4 d'octubre de 1916, pocs dies despuix de morir Fagnano. En la seua tongada va ser erigit el vicariato apostólico de Magallanes i Illes Malvines, restant a l'antic territori de la prefectura, la part austral de la Patagonia argentina. Va ser promogut a diòcesis de Punta Arenes el 27 de giner de 1947, en les illes Malvines continuant dins de la seua jurisdicció.

Els salesianos varen permanéixer en les illes Malvines fins a 1952, quan varen ser remplazados pels misionero de Mill Hill en establir el papa Pío XII la prefectura apostólica de les Illes Malvines el 10 de giner de 1952 per mig de la bula In Nostris, finalisant la seua presència en les illes.

Bibliografia

• Antonio da Silva Ferreira (1995). Libreria Ateneu Salesiano (ed.). Patagonia - Realtà i mit nell'azione missionaria salesiana (PDFPDF).
• Plantilla:La Propaganda Fide, Missiones Catholicae, Roma, 1901, pp. 549-552
• María Andrea Nicoletti, Li complicate missioni della Patagonia dona don Bosco a dò Rua: situazione iniziale, sviluppi, bilancio, en «Ricerche Storiche Salesiane» 30 (2011) 57, pp. 349-372
• Jesús Borrego, Primer proyecte patagónico de Don Bosco, en «Ricerche Storiche Salesiane» 5 (1986) 8, pp. 22-72
• María Andrea Nicoletti, L'organisació de l'espai patagónico: L'Iglésia i els plans d'evangelisació en la Patagonia des de fins del sigle XIX fins a mediats del sigle XX.