Anar al contingut

Príncip de Liechtenstein

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El príncip de Liechtenstein (en alemà Landesfürst, lliteralment ‘príncip sobirà’) és el títul que s'ampra per a designar als sobirans de Liechtenstein, que no ostenten el títul de rei, ya que són sobirans d'un principat, i ostenten el tractament del seu alteza serenísima (Durchlaucht).

En Liechtenstein hi ha una monarquia constitucional, el sobirà de la qual és un príncip, i a on la sobirania de l'estat és compartida, entre el príncip i els ciutadans.

La casa del príncip de Liechtenstein és una de les famílies nobles més antigues. El portador d'este llinage, Hugo de Liechtenstein, ha segut mencionat per primera volta en 1136; llavors Hugo de Weikersdorf va contraure matrimoni en la filla i hereua d'Haderico III, senyor de Liechtenstein i Mödling.

Enrique I de Liechtenstein (1216-1265),[1] va obtindre el señorío de Nikolsburg en Moravia Meridional, en l'est. L'adquisició va ser de gran importància política, perque la família va obtindre aixina una possessió important en el territori de la Corona de Sant Venceslao. També va obtindre el señorío de Petronell.

L'importància d'esta adquisició es va demostrar en 1394, quan el baró Juan I de Liechtenstein-Nikolsburg (fallit en 1397), despuix de casi 30 anys de negociacions en el govern en nom del duc Alberto III d'Àustria, per a qui eixercia de majordom en la cort,[2] es va convertir en víctima dels esforços polítics dels austríacs, i va renunciar a tot.

Durant les décades següents, en la seua família va buscar guanyar-se possessions en la Baixa Àustria. El domini es va estendre encara més en Moravia Meridional en particular. En el XIII la família estava dividida en tres llínees:

  • Liechtenstein
  • Rohrauer
  • Petroneller

Les dos últimes ya no estaven més per a la pròxima generació i, en conseqüència, es va perdre gran part de la propietat familiar. Una divisió més de la llínea de la família es va fer al començament del XVII, en formar-se tres llínees més:

  • Steyregger
  • Feldsberger
  • Nikolsburger

Solament la llínea de Feldsberger va sobreviure més d'unes poques generacions, pero esta volta, considerant les lleis de família, per a assegurar-se de que les propietats sobrevixqueren.

Entre els sigles XVII i XVIII, els germans Carlos, Maximiliano i Gundahario varen escomençar un nou periodo en l'història de la família: es varen convertir al catolicisme. Carlos va guanyar el títul de comte en 1606, i el ranc hereditari de príncip un parell d'anys despuix. Els seus germans varen rebre el ranc hereditari de príncip imperial quinze anys més vesprada. Els tres germans varen tindre èxit en l'ampliació de les propietats de la família, i varen firmar un pacte, que contenia l'estipulació de que el fill primogènit de la llínea més antiga deuria heretar el títul i aixina representar a la família com el regente de la casa.

La Casa de Liechtenstein va ser situada pels Habsburgo. La victòria decisiva contra els rebels bohemio en 1620 va ser conseguida gràcies a l'intervenció de Carlos i Maximiliano. Des de que varen aplegar en el títul de príncip, la Casa es va esforçar per tindre nous territoris en immediatea imperial, no obstant, es va aprofitar l'oportunitat per a adquirir els territoris del señorío de Schellenberg i el comtat de Vaduz en 1699 i 1712 respectivament.[3]

A través d'un diplomar imperial, en 1719 els dos territoris es varen unificar i varen ascendir a l'actual ranc de Principat de Liechtenstein, naixent un nou microestat germànic per a Europa Occidental.

Encara que el país tendia a ser un lloc d'interés perifèric en el XIX (en eixe moment la família encara residia en Feldsberg -en l'actual República Checa- i Viena), perque ocupava una posició cada volta més central despuix de la consecució de la sobirania en 1806, i en el XX es va convertir en la residència dels príncips reinantes. El príncip Francisco José II de Liechtenstein (1906 - 1989) va traslladar la seua residència permanent a Vaduz en 1938. Tots els membres de la família que viuen actualment, descendixen del príncip Juan I José de Liechtenstein, qui va fallir en 1836.

El príncip Juan II de Liechtenstein, va aplegar a tindre el segon regnat més llarc de l'Història i el més llarc de forma conscient, aplegant a celebrar el 70.º aniversari del seu ascens al tro, poc abans de la seua mort.

Les disposicions del present conveni aixina com atres disposicions es varen consolidar en la nova Constitució de la Casa Principesca de Liechtenstein de data 26 d'octubre de 1993, que constituïx la base del dret a la successió en el tro principesco.

Llista de príncips sobirans de Liechtenstein

Image Escut Nom Inici Finalisació Consorte Notes
Casa de Liechtenstein (1608-)
Carlos I

(1569-1627)

20 de decembre de 1608 12 de febrer de 1627 Ana María Šemberová de Borskovic
(1575-1625)

casats en 1600

Carlos Eusebio

(1611-1684)

12 de febrer de 1627 5 d'abril de 1684 Juana Beatriz de Dietrichstein-Nikolsburg
(1625-1676)

casats en 1644

Menor d'edat
Juan Adán I

(1657-1712)

5 d'abril de 1684 16 de juny de 1712 Edmunda María de Dietrichstein-Nikolsburg
(1652-1737)

casats en 1681

José Venceslao

(1696-1772)

16 de juny de 1712 12 de març de 1718 Ana María de Liechtenstein
(1699-1753)

casats en 1718

Antonio Florián

(1656-1721)

12 de març de 1718 11 d'octubre de 1721 Eleonora Bàrbara de Thun-Hohenstein
(1661-1723)

casats en 1679

Elevat a príncip
José Juan Adán

(1690-1732)

11 d'octubre de 1721 17 de decembre de 1732 María Ana d'Oettingen-Spielberg

(1693-1729)

casats 1716-1729

María Ana Kottulinska de Kottulin

(1707-1788)

casats en 1729

José Venceslao

(1696-1772)

17 de decembre de 1732 6 de juliol de 1745 Ana María de Liechtenstein
(1699-1753)

casats en 1718

Príncip en tres ocasions i regente del príncip Juan Nepomuceno Carlos
Juan Nepomuceno Carlos

(1724-1748)

6 de juliol de 1745 22 de decembre de 1748 María Josefa d'Harrach-Rohrau
(1727-1788)

casats en 1744

Menor d'edat el seu tio Jose Wenceslao va ser regente entre 1732-1745
José Venceslao

(1696-1772)

22 de decembre de 1748 10 de febrer de 1772 Ana María de Liechtenstein
(1699-1753)

casats en 1718

Francisco José I

(1726-1781)

10 de febrer de 1772 18 d'agost de 1781 María Leopoldina de Sternberg
(1733-1809)

casats en 1750

Luis I

(1759-1805)

18 d'agost de 1781 24 de març de 1805 Carolina de Manderscheid-Blankenheim
(1768-1831)

casats en 1783

Juan José I

(1760-1836)

24 de març de 1805 20 d'abril de 1836 Josefa Sofia de Fürstenberg-Weitra
(1776-1848)

casats en 1792

Luis II

(1796-1858)

20 d'abril de 1836 12 de novembre de 1858 Francisca Kinsky de Wchinitz i Tettau
(1813-1881)

casats en 1831

Erro al crear miniatura: Juan II

(1840-1929)

12 de novembre de 1858 11 de febrer de 1929 -
Francisco I

(1853-1938)

11 de febrer de 1929 25 de juliol de 1938 Isabel de Gutmann
(1875-1947)

casats en 1929

Francisco José II

(1906-1989)

25 de juliol de 1938 13 de novembre de 1989 Georgina de Wilczek
(1921-1989)

casats en 1943

Regència de Juan Adán (26 d'agost de 1984-13 de novembre de 1989)
Juan Adán II

(1945-)

13 de novembre de 1989 Present[n. 1] María Kinsky de Wchinitz i Tettau
(1940- 2021)

casats en 1967

Títul de consorte vacant des de 2021
Regència de Luis (15 d'agost de 2004-present)

Arbre genealògic

Plantilla:Familytree/start Plantilla:Familytree Plantilla:Familytree Plantilla:Familytree Plantilla:Familytree Plantilla:Familytree Plantilla:Familytree Plantilla:Familytree Plantilla:Familytree Plantilla:Familytree Plantilla:Familytree Plantilla:Familytree Plantilla:Familytree Plantilla:Familytree Plantilla:Familytree Plantilla:Familytree Plantilla:Familytree Plantilla:Familytree Plantilla:Familytree Plantilla:Familytree Plantilla:Familytree Plantilla:Familytree Plantilla:Familytree Plantilla:Familytree

Plantilla:Familytree/end

Notes

  1. ↑ El 15 d'agost de 2004, Juan Adán II va delegar formalment el poder de prendre decisions quotidianes en Liechtenstein al seu fill, Luis de Liechtenstein. A pesar d'això, Juan Adán II permaneix com a cap d'Estat.

Referències

Vore també