Pou romà
Es denomina pou romà o fundacions per pous, a un tipo de fonamentació d'edificis o estructures quan el terreny entre els 3 m a 20 m té poca capacitat portante i resulta antieconòmic materialisar una fonamentació de formigó armat.[1]
Implica costs i dificultats en la construcció a gran profunditat d'armadures d'acer, encofrats per a contindre el formigó i obrers treballant.
En general consta d'un pou cilíndric, usualment excavat a mà, de 0,80 m a 2 m de diàmetro que en la part inferior a on el terreny alcança resistència portante, s'eixampla. Este eixample té forma de campana en àngul de 60°.[2]
Per a que puga fer-se l'excavació el sol deu mantindre la seua estabilitat, no desmoronarse i estar situat sobre el nivell freàtic; de tindre que descendir per davall, deurà realisar-se una contínua extracció de l'aigua.
Quan el sol no tinguera estabilitat suficient es va encamisando a mida que aumenta la profunditat en diverses tècniques.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Introducció als tipos estructurals.». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 10 d'agost de 2015.
- ↑ «Detalle constructiu de pou romà lindero.». Consultat el 10 d'agost de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pozo romano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.