Posidonia australis
Posidonia australis, també coneguda com a herba bola de fibra o herba cinta, és una espècie d'herba marina que es troba en les aigües del sur d'Austràlia. Forma grans praderies marines, importants per a la conservació del mig ambient. Boles de detritos en descomposició del fullage es troben a lo llarc de les costes propenques.
Descripció
[editar | editar còdic]Posidonia australis és una planta en flors que creix en prats densos, o a lo llarc de canals, en arena blanca. Es troba a profunditats d'1 a 15 metros. Els rizomes i raïls del subsol proporcionen estabilitat en les arenes que ocupa. Els rizomes i els fulls erectas reduïxen l'acumulació de rovina.
Els fulls té forma de cinta i un ample d'11 a 20 milímetros. Són de color vert lluent, tornant-se marrons en l'edat. L'extrem del full està redonejat o absent pel dany. Estan dispostes en grups en els fulls més vells en l'exterior, més llargues i de forma diferent als fulls més jóvens que les rodegen.[1]
L'espècie és monoica. Les flors apareixen en menuts mechons sobre tallos sense fulls, dos bràctees en cada mechó. La planta poliniza per hidrofilia, dispersant-se en l'aigua.[2]
La reproducció de Posidonia australis sol produir-se per métodos sexuals o asexuals pero, en condicions extremes, per pseudovivipario.[3]
Un estudi de 2013 va mostrar que P. australis pot seqüestrar carbono 35 voltes més eficientemente que les selves tropicals.[4] En 2022, un estudi de l'Escola de Ciències Biològiques i l'Institut d'Oceans de la Universitat d'Austràlia Occidental va mostrar que una sola planta d'esta espècie pot créixer vegetativamente estenent els seus rizomes cap a fòra per a cobrir àrees extenses. Esta planta en particular té el doble de cromosomes que atres poblacions estudiades (40 cromosomes en lloc dels 20 habituals).[5]
Distribució
[editar | editar còdic]Esta espècie es troba en aigües al voltant de la costa sur d'Austràlia. En Austràlia Occidental es troba en la regió de baïa Shark, al voltant de les illes d'Houtman Abrolhos, i cap al sur a lo llarc de la costa de la planura costera de Swan. L'espècie es registra en la vora de les planures d'Esperance, el archipèlec de la Recherche, en la costa meridional de la regió suroest. El ranc s'estén cap a l'est fins a les àrees costeres de Nova Gales del Sur, Austràlia Meridional, Tasmania i Victoria.[2]
Un signe d'una presència propenca de Posidonia és la presència de masses de fulls en descomposició en les plages, formant boles fibrosas.
La planta més gran coneguda
[editar | editar còdic]En juny de 2022 es va informar que les proves genètiques varen revelar que mostres de Posidonia australis preses d'un prat en baïa Shark de fins a 180 km eren d'un sol clon de la mateixa planta. La planta cobrix un àrea del llit marí d'al voltant de 200 km quadrats.[6] Açò la convertiria en la planta més gran coneguda en el món, excedint el tamany d'un grup de pandos en Utah que s'estén més de 40 hectàrees.[6]
S'estima que la planta va tardar a lo manco 4500 anys[7] en créixer fins a este tamany per mig de l'us de rizomes per a colonisar noves parts del llit marí, suponent una taxa de creiximent de rizomes d'al voltant de 35 centímetros per any.[8][6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta espècie és membre de la família Posidoniaceae, una de les huit que es troben en Austràlia. El nové membre, Posidonia oceanica, es troba en el mar Mediterrànea. El nom del gènero per a esta espècie, Posidonia, se li dona al deu de les mars Poseidón, i australis es referix a la seua distribució en el sur.
L'espècie va ser descrita per primera volta per Joseph Hooker en Flora Tasmaniae.[9] Els noms comuns de la planta inclouen herba de bola de fibra i herba cinta.[6]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]La UICN enumera esta espècie com "casi amenaçada", mentres que els prats de Nova Gales del Sur han segut inclosos per la Commonwealth d'Austràlia com una comunitat ecològica en perill d'extinció des de 2015.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «{{{nombre}}}» (en inglés). FloraBase. Departamento de Medio Ambiente y Conservación, Gobierno de Australia Occidental.
- ↑ 2,0 2,1 Mike van Keulen. «The genus Posidonia König (nom. cons.) (Posidoniaceae).». Murdoch University.
- ↑ Elizabeth Sinclair.
- ↑ «Humble plants may save the planet». University of Technology, Sydney. Archivat des d'el original, el 2013-08-19. Consultat el 2013-08-15.
- ↑ CNN. «World's largest plant discovered in Austràlia». CNN. Consultat el 2022-06-02.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Readfearn. «Scientists discover 'biggest plant on Earth' off Western Australian coast». The Guardian. Consultat el 2022-06-01.
- ↑ «Extensive polyploid clonality was a successful strategy for seagrass to expand into a newly submerged environment».Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences.289(1976)
- 20220538.doi:10.1098/rspb.2022.0538.Consultat el 2022-06-01.
- ↑ Kilvert. «World's largest plant discovered right under our noses in Western Austràlia». ABC News. Australian Broadcasting Corporation. Consultat el 2022-06-01.
- ↑ «The botany of the Antarctic voyage of H.M. discovery ships Erebus and Terror . III. Flora Tasmaniae».2(6)
- ↑ Australian Government. «Species Profile and Threats Database: Posidonia australis seagrass meadows of the Manning-Hawkesbury ecoregion». Department of Agriculture, Water and the Environment.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Posidonia australis» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Posidonia australis occurrence data, Australasian Virtual Herbarium
- «Posidonia australis». Australian Plant Name Index (APNI), IBIS database. Centre for Plant Biodiversity Research, Australian Government.
- (1984).«Posidonia australis Growing in Altered Salinities: Leaf Growth, Regulation of Turgor and the Development of Osmotic Gradients».Functional Plant Biology.CSIRO.11(2)doi:10.1071/pp9840035.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Posidonia australis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.