Posició de Trendelenburg


En la ciència de la medicina, la posició de Trendelenburg és aquella en que es coloca al pacient en decúbito supino i en el cap més baix que els peus, de tal forma que es favorix per efecte de la gravetat la tornada de la sanc venosa cap al cor a través de la vena cava inferior.[1][2]
Història



Deu el seu nom al cirugià Friedrich Trendelenburg (1844-1924) que la va descriure en 1860 i va popularisar el seu us. La descripció inicial la va definir com una posició en V invertida en els genolls flexionadas en la que el punt més alt de l'eix corporal és la pelvis. No obstant posteriorment l'idea s'ha simplificat, actualment es considera posició de Trendelenburg al decúbito supino quan el cos descansa sobre un pla inclinat en el cap més baix que els membres inferiors.
Us
S'ampra en certs tipos de cirugia, sobretot abdominal i de l'aparat genitourinario. També per a facilitar la recuperació en cas de síncope vasovagal, hipovolèmia o hipotensió, encara que la seua utilitat en estes situacions ha segut posada en dubte i no existixen proves de que aporte benefici sobre la posició en decúbito supino.[1][3][4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Posició de Trendelenburg, ventaja i desventages.. Consultat el 26 de giner de 2019.
- ↑ Kettaneh, Nicolas (30 d'octubre de 2008). «Use of the Trendelenburg Position to Improve Hemodynamics During Hypovolemic Shock».
- ↑ Longo, Donen; Fauci; Kasper (2012). Harrison: principis de medicina interna, Dècim octava edició edició, McGraw-Hill Interamericana. OCLC 837336912. ISBN 9786071507273. Consultat el 18 de novembre de 2018.
- ↑ Efectes de la posició de Trendelenburg sobre l'estat hemodinámico: una revisió sistemàtica. Emergències 2012; 24: 143-150. Consultat el 30 de giner de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Posición de Trendelenburg» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.