Portadera
Una portadera o aportadera[1] és un recipient de fusta en dos agarraderos, tradicionalment usat per a transportar els raïms collits en la verema des de la vinya fins al local a on seran transformats en vi.[2][3] La forma típica de les portaderas és llaugerament cònica i de secció elipsoidal. En una portadera, la base és més chicoteta que la boca i les adolixques que la formen es van eixamplant des d'avall cap a dalt. Ademés de les adolixques de fusta hi ha un parell (o més) de rogles de ferro que lliguen i reforcen el conjunt.[4]
Mides
[editar | editar còdic]_-_18.jpg){kind=link}
Les mides de les portaderas eren variables, segons el lloc de fabricació i l'artesà que les feya. Aproximadament tenien una estatura d'un metro i un diàmetro màxim en la boca d'uns 80 cm.
- La capacitat era variable: entre 80, 100 i 120 litros.
- Carregades de raïm pesaven uns 60-70kg.
Atres detalls
[editar | editar còdic]Tapa
[editar | editar còdic]Moltes portaderas disponien de tapes de fusta, més menys ajustades a la boca. Estes tapes permetien protegir la càrrega, impedint eventuals entrades de pols o de materials no desijats des de l'exterior.[5][6]
Transport
[editar | editar còdic]En trayectes curts els agarraderos permetien el transport d'una portadera carregada (60-70 kg) per part de dos persones: una a cada costat subjectant un agarradero. També hi havia la possibilitat d'amprar un parell de vares auxiliars. Passant cada vara per baix d'un agarradero, a modo de parihuela, el transport era més fàcil (sempre en dos persones). Ademés facilitava el pas per camins estrets.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Real Acadèmia Espanyola. Diccionari de la llengua Espanyola. Vigesimotercera edició. Versió normal, Grupo Planeta, pp. 624–. ISBN 978-84-670-4788-2.
- ↑ Rogeli Montalà Magriñà. Rogeli Montalà Magriñà. Evolució del treball de la terra a Catalunya, Cossetània Edicions. ISBN 978-84-9791-220-4.
- ↑ Labernia, Pere. Diccionari de la llengua catalana ab la correspondència castellana i Llatina: per Pere Labernia, Estampa dels hereus de la V. Pla.
- ↑ Joseph Antonio Valcárcel (1791). Agricultura general i govern de la casa de camp ... en que per estenso es tracta de tots lo bens del camp: en els nous descubrimentos i metodos de cultiu per a la multiplicacion dels grans, de l'aument en la cria de ganados i en lo demas dependent d'una casa de camp, per Joseph Estevan Donz, pp. 294–.
- ↑ José Espinosa (1822). Llibreta agrària, o siga La pràctica de l'agricultura i de la ganaderia, segons els autors més clàssics d'estos temps, Imp. de León Amarita, pp. 390–.
- ↑ Pedro Comprén Castellà (1835). Manual de colmeneros: o compendio dels que deu saber i método pràctic...per al conte, conservació i aument dels seus colmenas el que es dedique a este ram de l'indústria..., Imp. d'Eusebio Aguado, pp. 166–.
- ↑ Agustin de Quint (1861). Novisima quia de llauros jardiners, hortelanos i arbolistas: o tractat pràctic d'agricultura i economia rural, L. Lopez, pp. 185–.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Portadera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.