Port de Klausen

El port de Klausen (en alemà: Klausenpass; elevació: 1.948 metros o 6.391 peus) és un port d'alta montanya en els Alps suïssos que conecta Altdorf, en el cantó d'Uri, en Linthal, en el cantó de Glarus. De manera alguna cosa inusual, el llímit entre els dos cantons no es troba en el cim del pas, sino a uns 8 quilómetros (5.0 milles) per la pendent cap a Linthal, en el cim en Uri.[1][2]
El port de Klausen està travessat per una carretera pavimentada, que té una llongitut, entre Altdorf i Linthal, de 46 quilómetros. El camí s'aproxima al cim des d'Altdorf a través de les comunitats del vall de Schächen de Bürglen, Spiringen i Unterschächen, i descendix a Linthal a través d'Urnerboden. La carretera normalment està tancada entre octubre i maig, per les grans nevades que es donen en el port. Durant el periodo d'obertura, un servici de PostBus Suïssa travessa el pas vàries voltes al dia, conectant l'estació de Fluelen, en la via férrea del Gotardo i el llac de Lucerna, en l'estació de Linthal, terminal de la llínea ferroviària que travessa Glarus.[1][3][4]
En el cim del port hi ha una capella històrica, la Bruder-Klaus-Kapelle, mentres que a 1.500 metros a l'oest, i 100 metros més avall es troba el Hotel Passhohe.
Ademés de ser una ruta popular per a ciclistes i motociclistes, el Klausenpass també forma part de l'Alpine Pass Route, una ruta de senderisme de llarga distància que travessa Suïssa. No obstant, la ruta de senderisme s'aproxima al port per abdós costats utilisant una ruta diferent a la de la carretera.[5]
Història

El port de Klausen era originalment una via de ganado, que en 1196 era controlada per una oficina d'aduana en Bürglen.[2]
Segons la llegenda, la frontera entre Glarus i Uri va ser determinada en 1315, despuix de prolongades disputes. Els dos cantons varen acordar que en un primer moment dos corredors eixirien d'Altdorf i Linthal, respectivament, i la frontera seria a on es trobaren. Els habitants de Glarus varen decidir alimentar be al seu gall, per a que fora solidari en la seua causa, mentres que els d'Uri no li varen donar res de menjar al seu. El resultat va ser que el gall de Glarus es va quedar dormit, mentres que el d'Uri, impulsat per la fam, va cantar excepcionalment enjorn, i el corredor d'Uri va creuar tot el Urnerboden ans que el corredor de Glarus es posara en marcha. A petició del corredor de Glarus, el corredor d'Uri va accedir a deixar-li dur-li de regrés costa dalt fins a a on poguera, i l'actual frontera entre Uri i Glarus és a on el corredor de Glarus va caure mort, exhaust de dur a costeres al corredor d'Uri.[6]
En 1590 es va construir un hospital per a viagers en Urnerboden, en el manteniment del pas compartit entre els cantons d'Uri i Glarus. En 1625 Glarus va transferir la seua secció de la ruta a un particular. En 1717 es va construir una capella en el cim, provablement dedicada a Sant Nicolás de Myra. En 1870, es va construir una carretera des d'Altdorf a Unterschächen, i en 1893-99 es va ampliar la carretera a través del pas a Linthal. La construcció de la carretera va requerir el derrocament de la capella construïda en 1717, i l'actual Bruder-Klaus-Kapelle es va construir en 1938.[2]
La pujada al tossal de Klausen

És una històrica escalada, de casi 14 milles de llarc, coneguda com la Klausenpassrennen.
- 1922 Nieth (Hispà Suïssa) 21m 42s
- 1923 Rutzler (Steyr) 20m 24.4s
- 1924 Merz (Mercedes) 18m 48.6s
- 1925 Masetti (Sunbeam) 17m 28.8s
- 1927 Rosenberger (Mercedes) 17m 17s
- 1929 Chiron (Bugatti) 16m 42.4s
- 1930 Chiron (Bugatti) 16m 24.6s
- 1932 Caracciola (Alfa-Romeo) 15m 50s
- 1934 Caracciola (Mercedes) 15m 22.2s (récort)[7]
En 1993 va tindre lloc la carrera memorial Klausenrennen, i ara se celebra (nominalmente) cada quatre anys per a coches d'época. L'event més recent es va portar a terme del 27 al 29 de setembre de 2013.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «map. geo. admin. ch». map. geo. admin. ch. Consultat el 2020-12-16.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Klausenpass» (en alemà). Historical Dictionary of Switzerland (2006-10-02). Consultat el 2015-04-21.
- ↑ «Flüelen–Klausen–Linthal». Bundesamt für Verkehr. Consultat el 2015-04-21.
- ↑ «Pässe in der Schweiz» (en alemà). Touring Club Switzerland. Archivat des de l'original, el 2014-10-21. Consultat el 2015-04-21.
- ↑ Reynolds, Kev (2011). «Trek 10 - Alpine Pass Route», Trekking in the Alps, Cicerone, pp. 124–135. ISBN 978 1 85284 600 8.
- ↑ (1892) The Academy and literature (vol. 42), p. 27.
- ↑ Motor Sport, September 1934, Pages 511-512.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puerto de Klausen» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.