Pont de Salginatobel

Archiu:Salginatobel Bridge mg 4077.jpg

Pont de Salginatobel

El pont de Salginatobel és un pont en arc de formigó armat dissenyat pel renombrado ingenier suís Robert Maillart. Es va construir travessant una vall alpina en Schiers, Suïssa, entre 1929 i 1930. En 1991 se li declara International Historic Civil Engineering Landmark.

La seua fama en l'ingenieria civil radica en les tècniques empleades i en l'elegància del seu disseny més que en la seua funcionalitat. A pesar de donar servici a una població d'a penes 2500 persones, s'ha convertit en lloc de pelegrinage per a ingeniers de tot lo món.

Disseny i història

Vore també: Pont de Tavanasa

Maillart ya havia dissenyat un pont en arc triarticulado sobre el riu Rin en Tavanasa en 1904. En el pont de Tavanasa, en un va de 51 m, l'arc és més prim en la clau i en els respals i més gros en les zones intermiges, reflectint aixina el diagrama de moments flectores. Este pont va ser destruït per una remugada en setembre de 1927. A pesar de que Maillart no va guanyar el contracte per a reemplaçar el pont, va participar a l'any següent en un concurs per a construir el pont de Salginatobel en un arc triarticulado per a un va de 90 m que presentava la mateixa forma que el pont de Tavanasa. La proposta de Maillart, en associació en el constructor Florian Frader, va ser la més barata de les dèneu presentades.

L'arc del pont de Salginatobel té 133 m de llongitut i el seu element principal és una voltó caixó hueca de formigó sobre la part central de l'arc. Sobre el pont passa una carretera de 3,5 m d'ample que descansa sobre pilars de formigó armat que partixen de la zona superior de l'arc.

El pont va ser inaugurat oficialment el 18 d'agost de 1930. A pesar de considerar-se una obra pionera, alguns dels seus elements carixen de la durabilitat necessària, tal és el cas d'una superfície no impermeable, uns recobriment de formigó escassos i un drenage insuficient. En 1975 i 1976 va ser àmpliament reparat, els pretiles es varen modificar i es impermeabilizó. No obstant, cap a 1991, la deterioració havia continuat el seu alvanç i els pretiles es trobaven en una situació d'inseguritat. L'impermeabilisació i el drenage varen ser substituïts i corregits, i la major part de la superfície de formigó va ser retirada i reemplaçada per formigó proyectat i els pretiles varen ser completament reconstruïts. Esta reparació va finalisar en 1998 i va tindre un cost d'1,3 millons de dólars.

Crítiques i alabanzas

• En 1947 el pont va ser arreplegat junt en atres obres de Maillart en una exposició durant quatre mesos en el Museu d'Art Modern de Nova York
• El pont de Salginatobel va ser inclós en la llista de Llocs d'Interés del Patrimoni Nacional de Suïssa.
• En 1991 va ser inclós en la llista de International Historic Civil Engineering Landmark per l'American Society of Civil Engineers (Societat Americana d'Ingeniers Civils).

El pont ha rebut una àmplia atenció pel seu disseny innovador i la seua construcció, incloent considerables elogis d'atres ingeniers de ponts, arquitectes i historiadors arquitectònics.

En 2000, Heinrich Figi va dir: «Des d'un punt de vista conceptual, el pont de Salginatobel és una estructura excelent».

David P. Billington ha segut particularment entusiasta sobre el pont: «La seua elegància visual... va unida a la seua lluentor tècnica», «Semblant obra de Maillart, que es troba en el cim dels guanys ingenieriles i és una obra d'art, deu ser protegida».

L'ingenier alemà Fritz Leonhardt va sugerir que: «Estos ponts en arc del tipo de Maillart només queden be en situacions especials, com ací sobre un canó i en un fondo montanyós».

Maillart no va quedar completament satisfet en el pont, escrivint despuix de la seua finalisació que la seua intradós va deure ser apuntat en lloc de completament curve, si s'hagueren seguit adequadament els seus anàlisis estructurals: «Inclús el pont de Salginatobel no pot atribuir-se a una completa sinceritat de la forma. És més, si considerem simultàneament les càrregues permanents i variables, les curves extremes de pressions eixercides formen dos superfícies lenticulares els contorns inferiors de les quals concorren en un àngul agut».

Estructura

Archiu:Salgina schemat.svg

Esquema del pont Salginatobel.

Bibliografia

• History of Civil Engineering page on the bridge
• Billington, David P. Maillart and the Salginatobel Bridge. Structural Engineering International, 1/1991.
• Billington, David P. The Tower and the Bridge. Princeton University Press, Princeton, USA, 1983. ISBN 0-691-02393-X
• Billington, David P. Robert Maillart and the Art of Reinforced Concrete. The MIT Press. Cambridge, USA, 1990. ISBN 0-262-02310-5.
• Billington, David P. The Art of Structural Design: A Swiss Legacy. Princeton University Art Museum. Princeton, USA, 2003. ISBN 0-300-09786-7.
• Figi, Heinrich. Rehabilitation of the Salginatobel Bridge. Structural Engineering International, 1/2000.
• Leonhardt, Fritz. Bridges: Aesthetics and Design. The MIT Press, Cambridge, USA, 1984. ISBN 0-262-12105-0
• Maillart, Robert. Construction and Aesthetic of Bridges. The Concrete Way, May-June 1935.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pont de Salginatobel.
• Salginatobel Bridge en la base de senyes archINFORM (inclou fotografies de la construcció)
• ASCE: History and Heritage of Civil Engineering
• Great Buildings Online
• Sightseeing Graubünden, Switzerland, official tourism board suggestions and location