Pont de Großhesseloher

El pont de Großhesseloher és un viaducte ferroviari de la llínea Munich-Lenggries. Actualment, ho utilisen els trens del Ferrocarril del Oberland Bavar. Un carril bici i peatonal discorre per l'estructura de celosía situada baix les vies.
Ubicació
El pont creua el riu Isar i el canal del Isar al sur de Munich, entre el districte muniqués d'Harlaching i Großhesselohe, una subdivisió de Pullach, en el municipi de Grünwald al sur. Des del pont, passagers de tren, peatons i ciclistes gogen d'una vista espectacular de la vall del Isar i de Munich, una vista que es va fer famosa gràcies a dibuixos, pintures i películes. A l'oest del pont es trobava l'Estació de Großhesselohe, alguns dels edificis de la qual encara es conserven. baix el pont, directament sobre el riu Isar, es localisen plages de grava, senderes per a peatons i ciclistes, i una ruta per a bicicletes de montanya.[1]
Història
Primer pont: 1857-1983



El pont de Großhesselohe es va construir entre 1851 i 1857 com a part de la construcció de la llínea del Ferrocarril Maximiliano de Baviera. El disseny estructural va ser obra de l'ingenier i pioner de la construcció de ponts ferroviaris, Friedrich August von Pauli, llavors rector de l'Escola Politècnica de Munich. L'empresa constructora va ser Klett & Cie. de Núremberg, baix la direcció d'Heinrich Gerber. Es va inaugurar el 31 d'octubre de 1857.
El pont de Großhesselohe es va dissenyar des del principi en dos vies i dos estructures de soport independents. Contava en aceres a abdós costats.
El creixent pes de les locomotores va restringir gradualment l'us del pont. Despuix de la duplicació de la via de la llínea ferroviària Munich-Deisenhofen en tota la seua llongitut, els voltons de celosía Pauli varen ser substituïdes en 1908/1909 per huit voltons semiparabólicas reblonades en roblones. El disseny estructural dels nous voltons semiparabólicas va estar a càrrec del Conseller Principal del Govern, Ebert, cap de l'oficina d'ingenieria estructural en els Ferrocarrils Reals de l'Estat de Baviera. Ya que açò va aumentar el pes estructural de 630 tonellades a 960 tonellades, els antics estribos de mamposteria de conglomerat varen tindre que ser reemplaçats per atres nous de formigó armat. Es varen portar a terme renovacions posteriors en 1936, 1941 i en la década de 1960.
En 1945, es va programar el derrocament del pont de Großhesselohe per a impedir l'alvanç aliat sobre Munich. No obstant, un ciutadà local, en l'ajuda d'un soldat de la Wehrmacht, va conseguir retirar una de les càrregues explosives, permetent aixina que el pont resistira el derrocament.
Parts de l'antic pont (la base de l'arc, la cercha de respal i el pilar central) varen ser transferits en 1908 al recent fundat Deutsches Museum, que, no obstant, les va tornar a les obres de reparació del ferrocarril Neuaubing Reichsbahn en 1937.
Senyes tècniques del primer pont
| Altura | 31 m sobre el nivell de l'aigua (nivell del pont) |
| Llongitut | 258,30 m en 4 vans, dos principals de 52,54 m cada u, dos secundaris de 26,56 m cada u |
| Ample | n/d |
| Construcció del pont | Originalment un voltó lenticular de celosía, a partir de 1909 un voltó semiparabólica, cada una en una calçada en la part superior |
| Pes total de les superestructures | 630 t, a partir de 1909: 960 t |
| Estribos | Blocs de conglomerat, 2-3 m³ cada u, reconstruïts en formigó en 1908 |
| Pilars | Mamposteria de rajola massiça, intercalada en hilades travesseres de blocs de pedra natural |
Nova construcció 1983-1985
A finals de la década de 1970, la Direcció Federal de Ferrocarrils de Munich es va vore incapaç de reforçar el pont Großhesselohe per a soportar les càrregues requerides. Es va mostrar a favor d'una reconstrucció completa, que resoldria tots els problemes, inclosa la seguritat.
L'opinió pública s'oponia majoritàriament a una nova construcció. Ademés de raons emocionals (despuix de tot, casi tots els muniqueses coneixien el pont per les seues excursions als boscs de Großhesselohe situats en les rodalies), alegant la preservació d'un monument històric. No obstant, ya que els costs d'una renovació completa del pont per part del Deutsche Bundesbahn ya no eren sostenibles (per eixemple, s'hauria tingut que contractar a especialistes estrangers per a reforçar l'històrica estructura de celosía), finalment es va decidir construir un nou pont.
L'antic pont va ser demolit en 1983/84, i el nou es va construir en el mateix lloc entre 1983 i 1985. Durant la construcció, el tràfic es va desviar cap a un viaducte temporal. El nou pont es va inaugurar en octubre de 1985, en el pas de la rèplica d'una locomotora Adler.
El nou pont és una estructura de celosía en les vies situades en la seua part superior, a una altura aproximada de 42 metros sobre el riu. Els pilars i estribos són de formigó armat. Una àmplia sendera per a bicicletes i peatons discorre dins de l'estructura de celosía. Una variant de la ruta Radl-Rings que rodeja Munich creua el pont.
Referències
- ↑ «Vom Flaucher bis zoom Münchner Norden – dones sind die schönsten Badeplätze an der Isar» (en de) (27 de juliol de 2024). Consultat el 13 de setembre de 2024.
Bibliografia
- Lutz Eckardt (2004). Landratsamt München, Kreissparkasse München Starnberg (ed.). Wunderwerk der Brückenbaukunst. Die Großhesseloher Brücke, München: Heller & Partner, p. 244-251. ISBN 3-88863-022-3.
- (1978) Bayerischer Architekten- und Ingenieur-Verbande. V. (ed.). München und seine Bauten. (Reprint der Erstausgabe 1913), München: F. Bruckmann. ISBN 3-7654-1747-5.
- Christine Rädlinger (2008). Baureferat der Landeshauptstadt München (ed.). Geschichte der Münchner Brücken, München: Franz Schiermeier Verlag. ISBN 978-3-9811425-2-5. «Brücken bauen von der Stadtgründung bis heute (Construint ponts des de la fundació de la ciutat fins als nostres dies)»
- Hans Pottgießer: "Ponts ferroviaris de dos sigles". Birkhäuser Verlag, Basilea, Boston, Stuttgart, 1985, ISBN 3-7643-1677-2, pp. 139-143
- Wirth: "Sobre ponts". Associació Bavara de l'Indústria de la Construcció, Munich, 1990 (págs. 28-29)
- C. Hackelsberger: "Construction World n.º 23: Arqueologia industrial". Construction World, 1980 (págs. 944-947)
- R. Hoffmann: "Publicació commemorativa de la posada en servici del nou pont Großhesselohe el 29 de setembre de 1985". Direcció Federal de Ferrocarrils, Munich, 1985.
- C. Hackelsberger: "Munich i els seus ponts sobre el Isar". Editorial Hugendubel, Munich, 1981.
- A. Franzke: "El pont Großhesselohe: creuament ferroviari del Isar i conexió en la modernitat". Pullach Publication Séries, volum 11. Municipi de Pullach, (juliol-decembre de 2023, 176 pàgines). ISBN 978-3-9820141-7-3
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puente de Großhesseloher» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.