Ponç dones Coll
Ponç dones Coll (o Ponç Descoll) va ser un arquitecte del XIV, possiblement naixcut en el Rosselló i que va eixercir el seu treball en el Regne d'Aragó.[1] Descoll es va convertir en el més important dels mestres d'obres dels reis de Mallorca. Els diplomar de l'época ho califiquen de “peirerius”, “lapicida” i “magister de petre et de calcis”.
Biografia
Provablement va nàixer, i en seguritat es va formar, en el Rosselló, com cantero especialisat en edificacions defensives. Se sap en seguritat que va dirigir la construcció del portal i les gavetes del recint amurallado del Call de Perpinyà en 1277, que varen pagar els judeus de la localitat (varen terminar d'abonar-li lo convingut en 1283). En 1284 va comprar un terreny en dita ciutat.
Molt possiblement va intervindre en les remodelacions del castell de Perpinyà, a on potser va intervindre en les capelles. Figura per volta primera en la documentació mallorquina en 1303, treballant en els fonaments de les muralles de Ciutadella que, d'acort en el lloctinent Dalmau de Garriga, va alçar redones com les de Perpinyà. Va participar a continuació en les reparacions de la torre de l'Àngel del castell de Mallorca (1305). En 1309 va transformar el palau de la Almudaina, a on es documenta la seua presència constant i la seua alta remuneració (30 lliures anuals abonades en pagues trimestrals). Com va succeir en tants atres llocs, despuix de la conquista de Mallorca la mesquita major havia segut consagrada per al seu us com a catedral, fins que al començament del XIV varen decidir alçar una nova iglésia conforme a les pautes occidentals.
Varen escomençar per la capella de la Trinitat, que serviria de panteón regio per als reis privatius. Encara que pel moment no s'han localisat documents que confirmen la personalitat de qui va proyectar el temple, les semblances formals entre dita capella de la Trinitat i les capelles palatinas de Perpinyà (Santa Creu i Santa Magdalena, en el castell real) i Palma (Santa Ana de la Almudaina) han servit per a atribuir-la a Descoll, qui va permanéixer en Mallorca fins despuix de la mort del promotor, Jaime II, i va retornar a Perpinyà en juny de 1311. Durliat considera que Descoll va poder ser el tracista del castell de Bellver, perque al seu juí les mencions documentals a un atre mestre, Pere Salvat, ho presenten més com a encarregat d'obra que com a arquitecte director.
Referències
- ↑ «Ponç Descoll | Real Acadèmia de l'Història». dbe. rah. és. Consultat el 2022-05-09.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ponç des Coll» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.