Anar al contingut

PolicyTech

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

PolicyTech (també escrit policy tech o policytech) és un terme emergent que descriu l'us de tecnologies digitals, senyes i métodos computacionals per a recolzar el cicle de les polítiques públiques: diagnòstic, disseny, implementació, seguiment i evaluació. El concepte s'associa, especialment, en enfocaments de política basada en evidència, anticipació i prospectiva, modelisació i simulació d'escenaris, experimentació (pilots, testbeds i sandboxes) i gestió de portafolios d'iniciatives públiques.

Encara que el terme no dispon d'una definició única i universalment estandardisada, s'utilisa com a etiqueta pràctica per a agrupar capacitats tecnològiques orientades a millorar la calitat de la decisió pública i la capacitat institucional de deprendre i adaptar-se front a problemes complexos i entorns d'incertitut.

Alcanç i relació en térmens afins

[editar | editar còdic]

PolicyTech se solapa en conceptes pròxims, pero sol diferenciar-se pel seu foc en la funció de política (policy) i no solament en l'operació administrativa o la relació en la ciutadania.

  • GovTech: s'utilisa per a referir-se a colaboracions entre el sector públic i actors no governamentals per a oferir millors solucions digitals per al govern, en foc en la transformació digital i la millora de l'entrega i operació interna.[1]
  • CivicTech: s'associa a l'us de tecnologies digitals per a reforçar la democràcia (informació, participació, delliberació i rendició de contes) i l'interacció en el públic.[1]
  • Policy informatics (terme acadèmic): camp emergent que explora cóm les TIC poden recolzar l'elaboració de polítiques i la gobernanza, destacant el paper de senyes i ferramentes analítiques per a abordar problemes complexos.[2]
  • RegTech, SupTech i extensions sectorials: en entorns regulats (per eixemple, el financer), s'ampren taxonomia per a descriure tecnologia aplicada a compliment, supervisió i, en alguns casos, funcions de política (p. eix., “monetary policy tech”).[3]

Capacitats i components habituals

[editar | editar còdic]

Les iniciatives etiquetades com PolicyTech solen agrupar una o vàries de les següents capacitats:

Inteligència estratègica, anticipació i respal al cicle de política

[editar | editar còdic]

Inclou métodos i ferramentes per a anticipar riscs i oportunitats, detectar senyals primerenques, sintetisar evidència i recolzar decisions a lo llarc del cicle de política. En l'àmbit europeu, el Joint Research Centre (JRC) ha desenrollat llínees de treball i laboratoris orientats a enfocaments de “innovative policymaking” que combinen visió sistémica, evidència i respal integral al cicle de política (anticipar, dissenyar, monitorizar i evaluar).[4]

Modelisació i simulació de polítiques

[editar | editar còdic]

Us de models (quantitatius o híbrits) per a explorar escenaris, trade-offs i impactes potencials abans d'escalar una intervenció. Esta capacitat sol conectar-se en pràctiques d'evaluació ex davant i en ferramentes institucionals de respal a la política orientades a escenaris i vies d'actuació.[4]

Experimentació, pilots, testbeds i sandboxes

[editar | editar còdic]

Una traça distintiva de l'enfocament PolicyTech és l'integració de mecanismes per a provar en condicions reals (en controls, salvaguardes i aprenentage) abans d'escalar. Entre estos mecanismes destaquen:

  • Sandbox regulatorio: entorn o marc que permet proves “en viu” de tecnologies, servicis i models (normalment a escala llimitada i per temps acotat) baix supervisió i en salvaguardes, i, en ocasions, en requisits regulatorios flexibilisats.[5]
  • Enfocaments de sandbox com a ferramenta de gobernanza adaptativa: la OCDE ha analisat el rol dels sandboxes per a promoure flexibilitat i innovació en l'era digital, incloent condicions, riscs i llímits de disseny.[6]
  • Testbeds (bancs de proves) i formats afins: el PNUD descriu els testbeds com a entorns experimentals controlats que permeten provar, pilotar i evaluar solucions en condicions reals, incorporant dimensions socials i de gobernanza, en principis de transparència, participació i aprenentage iterativo. Ademés, reconeix el solapamiento pràctic entre “living labs”, “sandboxes” i “demonstrators”.[7]

Des de la perspectiva de la gobernanza anticipatoria, la OCDE també vincula la regulació anticipatoria en la creació d'espai per a sandboxes, demostradores i testbeds, per mig de desenroll iterativo de regulació i estàndarts en àmbits emergents.[8]

Infraestructura d'evidència, seguiment i evaluació

[editar | editar còdic]

PolicyTech sol incloure mecanismes per a definir indicadors, recolectar evidència i sostindre cicles d'aprenentage (“deprendre–ajustar–escalar o detindre”). L'émfasis en processos i métodos basats en evidència per a dissenyar, monitorizar i evaluar polítiques es reflectix en llínees institucionals de “innovative policymaking”.[4]

Gestió de portafolios (portfolio management)

[editar | editar còdic]

La gestió de portafolios aplica pràctiques per a coordinar múltiples iniciatives (proyectes, pilots, instruments i reformes) alineades a una estratègia o missió, diversificando riscs, detectant buits i facilitant aprenentage entre iniciatives. La OCDE, a través de OPSI, descriu beneficis de l'enfocament de portafolio com orientar l'innovació segons missió o mandat, crear varietat per a repartir risc i revelar vínculs per a aprenentage i colaboració.[9] Un desenroll associat és l'aplicació de l'enfocament de portafolio a polítiques orientades a missions (mission portfolio management), a on el foc està en coordinar i pilotar un conjunt d'activitats per a objectius sistémicos.[10]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 OECD (ed.): «Enabling Digital Innovation in Government: The OECD GovTech Policy Framework» (en en) (PDF). Consultat el 24 de giner de 2026.
  2. ↑ Center for Technology in Government (CTG), University at Albany (ed.): «Understanding the value and limits of government information in policy informatics: a preliminary exploration» (en en) (PDF). Consultat el 24 de giner de 2026.
  3. ↑ Bank for International Settlements (BIS) (ed.): «BIS Innovation Hub expands suptech and regtech research to include monetary policy tech» (en en). Consultat el 24 de giner de 2026.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 European Commission, Joint Research Centre (JRC) (ed.): «Foresight and innovative policymaking» (en en). Consultat el 24 de giner de 2026.
  5. ↑ United Nations Department of Economic and Social Affairs (UN DESA) (ed.): «UN DESA Policy Brief No. 123: Sandboxing and experimenting digital technologies for sustainable development» (en en). Consultat el 24 de giner de 2026.
  6. ↑ OECD (ed.): «The role of sandboxes in promoting flexibility and innovation in the digital age» (en en). Consultat el 24 de giner de 2026.
  7. ↑ United Nations Development Programme (UNDP) (ed.): «Innovation in Action: A Handbook for Building People-Centric Testbeds (v1.0)» (en en) (PDF). Consultat el 24 de giner de 2026.
  8. ↑ OECD (ed.): «Anticipatory Innovation Governance» (en en) (PDF). Consultat el 24 de giner de 2026.
  9. ↑ OECD Observatory of Public Sector Innovation (OPSI) (ed.): «Innovation Portfolios» (en en). Consultat el 24 de giner de 2026.
  10. ↑ OECD (ed.): «Proactive portfolio management in mission-oriented innovation policy» (en en) (PDF). Consultat el 24 de giner de 2026.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=PolicyTech&oldid=1105080»