Polarita
La polarita és un mineral aleació de metals en metaloides, que s'enquadra en la classe dels minerals sulfur. Va ser descoberta en 1969 en una mina de coure-níquel en Norilsk en el siberiano Krai de Krasnoyarsk (Rússia), sent nomenada aixina per estar esta localitat prop del pol Nort.[1] Un sinònim és la seua clau: IMA1969-032.
Característiques químiques
És una aleació del metal paladi en metals propencs als metaloides com són el bismut i el plom, que per les seues característiques estructurals s'enquadra en la classe dels "minerals sulfur" segons Strunz.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: platí i telur.
Formació i jaciments
Es forma en vetes de ferro-níquel-cobre en orige d'alteració hidrotermal.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: calcopirita, talnakhita, cubanita, estannopaladinita, paolovita, sobolevskita, sperrylita, cabriíta, palarstonita, platí niquélico, esfalerita o argent nativa.
Referències
- ↑ Genkin, A.D., T.L. Evstigneeva, N.V. Troneva, i L.N. Vyal’sov, 1969. "Polarite, Pd(Pb, Bi) a new mineral from copper–nickel sulfide ores". Zap. Vses. Mineral. Obshch., 98, 708–715.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Polarita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.