Polarón de Rydberg
Un polarón de Rydberg és un estat de la matèria exòtic creat a baixes temperatures.[1][2] Es tracta d'un àtom molt gran que conté atres àtoms ordinaris en l'espai entre el núcleu i els electrons.[3] Per a la formació d'este àtom, els científics varen tindre que combinar dos camps de la física atòmica: Els condensados de Bose‑Einstein i els àtoms de Rydberg.[4] Els àtoms de Rydberg es formen excitant un sol àtom en un estat d'alta energia, en el que l'electró està molt llunt del núcleu. Els condensados de Bose‑Einstein són un estat de la matèria que es produïx a temperatures propenques al zero absolut.
Els polarones s'induïxen utilisant un làser per a excitar els àtoms de Rydberg continguts com a impurees en un condensado de Bose‑Einstein.[5] En eixos àtoms de Rydberg, la distància mija entre l'electró i el seu núcleu pot aplegar a ser de varis centenars de nanómetros, lo que supon més de mil voltes el radi d'un àtom d'hidrogen.[6][7] En estes circumstàncies, la distància entre el núcleu i l'electró dels àtoms de Rydberg excitats és major que la distància mija dels àtoms condensados. Com a resultat, alguns àtoms es troben dins de l'òrbita de l'electró de l'àtom de Rydberg.[8]
Com els àtoms no tenen càrrega elèctrica, només produïxen una força mínima sobre l'electró. No obstant, l'electró es dispersa llaugerament en els àtoms neutres sense abandonar la seua òrbita. El dèbil enllaç que es genera entre l'àtom de Rydberg i els àtoms del seu interior, unint-los, es coneix com polarón de Rydberg. El nou estat de la matèria va ser predit per teòrics de l'Universitat d'Harvard en 2016[9] i confirmat en 2018 per mig d'espectroscòpia en un experiment en un condensado de Bose‑Einstein d'estronci.[10] Teòricament, fins a 170 àtoms ordinaris d'estronci podrien encaixar estretament dins del nou orbital de l'àtom de Rydberg, depenent del radi de l'àtom de Rydberg i de la densitat del condensado de Bose‑Einstein.[6] El treball teòric per a l'experiment va ser realisat per teòrics de l'Universitat Tècnica de Viena i l'Universitat d'Harvard.[11] En canvi, l'experiment i l'observació reals varen tindre lloc en l'Universitat Rulle d'Houston (Texas).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Científics troben evidències d'un nou estat de la matèria» (en és-mx). Còdic Espagueti. Consultat el 2022-06-11.
- ↑ «Nou “estat exòtic de la matèria” és trobat pròxim al zero absolut» (en és-mx). National Geographic. Consultat el 2022-06-11.
- ↑ «Researchers report the creation of Rydberg polarons in a Bose gas» (en en). phys.org. Consultat el 2022-06-11.
- ↑ «Aixina va ser com a científics varen crear un nou estat de la matèria en reblir” un àtom en atres àtoms» (en és-mx). TekCrispy. Consultat el 2022-06-11.
- ↑ «Físics creen un nou i estrany estat de la matèria aglutinant varis àtoms dins d'un atre» (en és-és). Gizmodo en Espanyol. Consultat el 2022-06-11.
- ↑ 6,0 6,1 «Physicists Just Stuffed an Atom Full of Atoms And Created a Brand New State of Matter» (en en-gb). ScienceAlert. Consultat el 2022-06-11.
- ↑ «Científics descobrixen un nou estat de la matèria» (en és). Qore. Consultat el 2022-06-11.
- ↑ «Per primera volta científics creen un nou estat exòtic de la matèria» (en és). El Ciutadà. Consultat el 2022-06-11.
- ↑ Schmidt, Richard (1053). “Mesoscopic Rydberg Impurity in an Atomic Quàntum Gas”. Physical Review Letters 116 (10): 105302. doi:. PMID 27015490. Bibcode: 2016PhRvL.116j5302S.
- ↑ Camargo, F.. “Creation of Rydberg Polarons in a Bose Gas”. Physical Review Letters 120 (8): 083401. doi:. PMID 29543028. Bibcode: 2018PhRvL.120h3401C.
- ↑ Schmidt, R.. “Theory of excitation of Rydberg polarons in an atomic quàntum gas”. Physical Review A 97 (2): 022707. doi:. Bibcode: 2018PhRvA..97b2707S.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Polarón de Rydberg» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.