Pohjola

Billet de "acció de bossa" de la companyia asseguradora Pohjola-Yhtymä Oyj (1891). Noms associats al Kalevala són típics en moltes esferes de la vida quotidiana en Finlàndia.

En el poema épico Kalevala, que relata el història mítica del poble finlandés, Pohjola correspondria a una regió exclusivament alegórica, la font de tot mal, terra gèlida perpètua en l'extrem nort del món; el lloc des d'a on provindrien, possiblement, les malalties i les grans congelació de la terra.

Segons atres versions de l'hermenéutica moderna, Pohjola comprendria una gran part de la tradicional Laponia, la terra dels Sami i a l'antic territori de Kainuu.

El seu nom deriva del vocabo finlandés Pohja (nort), que també pot incloure a tota la regió polar àrtica.

Mitologia de Finlàndia

En la mitologia finlandesa, Pohjola és la regió enemiga de Väinölä, la terra ancestral del Kalevala (Kalevalan maa en finés). El seu governant és Louhi, una poderosa i malvada hechicera, que té poders sublims i que recorre permanentment, a argúcia o conjurs, per a alluntar o dominar als intrusos.

El vell i juicioso Väinämöinen, encaprichado, també, en l'idea de conseguir una esposa jove que li faça plaentera la seua vellea, inicia el camí a Pohjola, en el que comença l'escaramuza fonamental del Kalevala.

Joukahainen tracta de matar a l'héroe, no obstant este conseguix zafarse i dalt a Pohjola. Allí anuncia la seua presència davant Louhi, ama i senyora del territori, a la que li solicita autorisació per a casar-se en la seua filla, a través d'excessives promeses. Louhi les refuta, i reclama com a requisit per a concedir a la seua filla l'elaboració del Sampo, un molinet màgic.

Väinämöinen es declara incapaç; pero oferix al ferrer Ilmarinen, per a efectuar esta acció. El vell retorna a Kalevala, i demolint la negativa del herrador, varó d'escàs verp i minvat de quimeres, ho envia, per mig d'una treta màgica a Pohjola. Ilmarinen compareix, llavors, davant Louhi; advertix la bellea prodigiosa de la donzella de Pohjola (el nom de la qual no s'expressa en ninguna parte del text de l'obra), i baix el compromís de casament, elabora el molí enigmàtic. La donzella no es casa en Ilmarinen fins que este haja complit atres proves; el ferrer retorna solament al seu país del sur.

Lemminkäinen l'aventurer, també es propon contraure nupcias en la donzella de Pohjola i, per a això, és somés a vàries proves dificultosas, entre elles la de capturar, o matar, al cisne negre del riu de Tuonela —la terra de Tuoni, la residència dels morts—. No obstant, un pastor assessina a Lemminkäinen en l'intent i tira el seu cos al riu. Finalment, la mare de Lemminkäinen rescata tots els péntols del cos del seu fill i ho retorna a la vida en les seues fetilla i l'ajuda d'Ukko.

Pohjola, és sense lloc a dubtes, l'escenari central de l'entramat contextual i temàtic del Kalevala, a on es forja el Sampo, s'eixecuten les tretas de Louhi, per a aventar als invasores del seu ombrós territori i als pretenents de la donzella, i a on té lloc la lluita i la beligerància dels guerrers de Kaleva per a recuperar este artefacte màgic per als seus propis beneficis. Allí té lloc també el trencament del sampo, i el posterior ocultamiento del sol i la lluna per Louhi, fins que són recuperats pels héroes i retornats a la terra de Kalevala.