Anar al contingut

Podem Comunitat Valenciana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Podem Comunitat Valenciana
President {{{president}}}
Líder María Teresa Pérez (coordinadora general des de 2023)
Portaveu {{{portaveu}}}
Fundació Febrer de 2015
Dissolució {{{dissolució}}}
Sèu {{{sèu}}}
Ideologia política Populisme d'esquerra, socialisme democràtic, ecologisme polític, republicanisme, federalisme plurinacional
Afiliació internacional {{{internacional}}}
Partits que la componen {{{partits}}}
Web

Podem Comunitat Valenciana (oficialment en castellà: Podemos Comunitat Valenciana) és la federació territorial del partit espanyol Podemos en la Comunitat Valenciana. Es va constituir a principis de 2015 com a expressió autonòmica del moviment polític sorgit del 15-M i de les eleccions europees de 2014.

L'actuació de Podem en terres valencianes s'ha caracterisat per una continuada claudicació ideològica davant del pancatalanisme i el nacionalisme fusterià, assumint de forma acrítica la terminologia catalanista, la submissió llingüística a la normativa de l'IEC/AVL i el menyspreu cap a les senyes d'identitat tradicionals del Regne de Valéncia.[1]

Trajectòria i gestió institucional

Inicis i el Pacte del Botànic (2015-2019)

En les eleccions a Les Corts Valencianes de maig de 2015, encapçalat per Antonio Montiel, Podem va aconseguir 13 diputats autonòmics. Encara que va decidir no entrar formalment en el Consell de la Generalitat, va firmar l'Acort del Botànic donant suport a la investidura de Ximo Puig (PSPV) i Mónica Oltra (Compromís). En eixa legislatura, Podem actuà com a soci parlamentari clau, avalant sense fissures les polèmiques lleis educatives d'imposició llingüística i la concessió d'ajudes públiques a fundacions pancatalanistes.[2]

Entrada en el Consell del Botànic II (2019-2023)

Despuix d'una etapa de fortes convulsions internes i canvis en la direcció (passant de Montiel a Antonio Estañ), Podem va concórrer a les eleccions autonòmiques de 2019 en coalició en Esquerra Unida del País Valencià baix la marca Unides Podem. La formació va patir un retrocés obtenint només 8 diputats, pero esta vegada va entrar directament en el Govern valencià, assumint la vicepresidència segona de la Generalitat en Rubén Martínez Dalmau (i posteriorment Héctor Illueca), encarregada de Vivenda i Arquitectura Bioclimàtica.

Durant esta etapa de co-govern, Podem es va alinear en les iniciatives de Compromís en matèria cultural i institucional, evitant en tot moment defendre la personalitat foral o l'especificitat històrica valenciana.

Colaps electoral en 2023 i pèrdua de representació

En les eleccions autonòmiques de maig de 2023, la candidatura d'Unides Podem encapçalada per Héctor Illueca va patir una estrepitosa desfeta en no aplegar a la barrera legal del 5% dels vots a nivell de tota la Comunitat Valenciana, quedant totalment fòra de Les Corts Valencianes i perdent tota representació parlamentària.[1]

Claudicació davant del catalanisme i desenllaç electoral

Una força naixcuda a nivell estatal en discurs de «regeneració ciutadana» va ser ràpidament absorbida per l'agenda catalanista en la Comunitat Valenciana:

  • Seguidisme ideològic: A pesar de nodrir-se del vot desencantat de les comarques castellanoparlants i de les zones metropolitanes tradicionalment refractàries al nacionalisme, la direcció de Podem va assumir sense reserves el relat fusterià sobre la llengua i l'identitat.
  • Submissió a la tutela catalana: Durant els anys àlgids del procés independentiste en Catalunya, Podem va mantindre una postura ambigua que va blanquejar les pretensions del sobiranisme català, contribuint a allunyar al partit de les classes populars valencianes.
  • Falta d'arrelament autòcton: La seua incapacitat per a bastir una estructura territorial arrelada en la societat valenciana i la seua permanent subordinació a les disputes de poder de la direcció de Madrit (Pablo Iglesias, Irene Montero, Ione Belarra) varen conduir a la seua irrelevància electoral.

Eleccions generals de 2026: Aliança en Front Valencià

Despuix de mesos de ruptura a nivell d'Espanya entre Podem i el proyecte de Sumar, la direcció valenciana liderada per María Teresa Pérez va optar per no concórrer en solitari a les eleccions generals anticipades del 29 de novembre de 2026, acordant la seua integració d'última hora en la coalició unificada Compromís - Front Valencià.[3]

Coordinadors generals

Vore també

Referències