Poble iu mien
El poble iu mien (iu mienh 勉) és un subgrup de la branca pa yao de la nacionalitat yao. Segons la Comissió d'Assunts de Nacionalitats de la Regió Autònoma Zhuang de Guangxi en China, este subgrup és el més gran dels tres principals grups yao.[1]
l'idioma iu mien es classifica com a pertanyent a la família de llengües hmong-mien.
Les poblacions d'iu mien es poden trobar en:[2]
- El sur de China (Hunan, Guangxi, Guizhou, Guangdong, Yunnan)
- Vietnam
- Laos
- Tailàndia
- Birmània
- Estats Units
- França
- Atres nacions occidentals
Classificació ètnica
Els iu mien estan oficialment classificats en China i la majoria del surest asiàtic com un subgrup de la nacionalitat yao. Una classificació més detallada de la nacionalitat yao inclou tres grups principals: 1) pa yao, 2) bunu yao i 3) pingdi yao.[3] El grup pa yao és el més numerós en China i el surest asiàtic, i els nortamericans d'ascendència mien formen part d'este grup.
La nacionalitat yao va ser oficialment reconeguda pel govern chinenc en la década de 1950. El recent establit govern comuniste chinenc va mamprendre un proyecte de "classificació ètnica" que tenia com a objectiu reconéixer formalment els diversos grups nacionals dins de China. Per a conseguir-ho, es varen formar equips d'investigació governamentals encarregats d'estudiar regions geogràfiques comunes, idiomes, tradicions culturals, característiques físiques i atres factors definitorios. En completar el proyecte, el poble yao o yaozu va ser oficialment reconegut com una de les cincuenta y cuatro nacionalitats en China (llista de grups ètnics en China). En 1974, es va incloure una nacionalitat adicional (jino), lo que va elevar el número total de nacionalitats reconegudes a cincuenta y cinco.[4]
En Vietnam, el terme "yao" no s'utilisa per a referir-se a este grup ètnic. En el seu lloc, s'utilisa el terme "dao". Ademés, els iu mien, de la mateixa manera que atres subgrups classificats com yao, no s'autodenominen "yao". Preferixen referir-se a sí mateixos com "iu mien" o "mien".
Panhu: El mit d'orige mien
El mit de Panhu sugerix l'existència d'un antic regne yao (mien) sobirà i gloriós. No obstant, l'estat també ho va utilisar per a justificar la "otredad" percebuda del poble yao, considerant-els incivilizados i destinats a viure en les terres salvages. A pesar del mensage original, els yao varen adoptar el mit per a respalar la seua pròpia autonomia per a vagar per les montanyes i evitar les càrregues dels imposts i el treball forçós.
Un dia una vella sofria una malaltia incurable i un terrible dolor d'oït, fins que un mege li va extraure un cuc del seu oït, conseguint aixina la seua curació. La gent va decidir posar al cuc en un recipient de vi, a on va créixer fins a convertir-se en un gos de colors cridat Panhu.
L'emperador Diku (Gaoxin) es va trobar en guerra en l'Estat de Quanrong, liderat per l'astut i efectiu Mariscal Wu. A pesar d'enviar numeroses tropes per a véncer a l'eixèrcit de Wu, totes varen ser infructuoses. L'emperador llavors va proclamar que qui poguera dur el cap del Mariscal Wu rebria una recompensa de 200 grams d'or i la mà de la princesa més jove en matrimoni. No obstant, a pesar de la generosa oferta, ningú va acceptar el desafiu, gràcies a la reputació de Marshall Wu. Durant la proclamació de l'emperador, Panhu, va acceptar silenciosament el desafiu.
Temps despuix, Panhu va retornar al palau sostenint el cap decapitat de Marshall Wu. L'emperador va quedar sorprés per la valentia de Panhu. No obstant, l'emperador no va complir la seua promesa de casar a Panhu en la princesa, pensant que la seua filla no podia casar-se en un gos. Pero la princesa va insistir que el seu pare honrara la seua paraula o de lo contrari el país cauria en la desesperació. Finalment, l'emperador, a regañadientes, va permetre que Panhu es casara en la princesa.
Els recién casado es varen establir en les montanyes del sur, a on la princesa va canviar els seus vestits lluents per robes senzilles. Varen viure en una cova en lo profunt del bosc, a on varen començar una nova vida. No obstant, l'emperador estava preocupat per la seua filla i va enviar emissaris a la montanya per a buscar-la a ella i a Panhu. Una densa boira i una tormenta massiva varen fer que l'expedició fòra infructuosa.
Anys despuix, la princesa va tornar al palau en els seus dotze fills, els qui havien creat el seu propi idioma i no podien comunicar-se més allà de les montanyes. En el temps, varen formar la seua pròpia comunitat i varen quedar exents de pagar imposts al govern. Esta nova comunitat honrava a la seua ancestro, Panhu, vestint robes decorades en l'emblema d'una coa.[5]
Anecdotes about Spirits and Immortals, by Ganbao (317-420)
En la tradició mien, este mit representa un víncul entre la humanitat i els animals, aixina com la conexió entre el món terrenal i l'espiritual. Els dotze fills de Panhu i la princesa, cada u representant un clan, són considerats els antepassats fundadors de les diferents branques de la comunitat mien. En l'actualitat, l'història de Panhu i la princesa seguix sent transmesa de generació en generació dins de la comunitat mien, enfortint els llaços identitaris.[6]
Referències
- ↑ «Conversations of Symptoms of Anxiety and Depression Among Iu-Mien High School Students and their Parents».Asian American Research Journal.1(1)ISSN 2769-4976.doi:10.5070/RJ41153704.Consultat el 2024-04-07.
- ↑ «Mien | Ethnicity, Language, Culture | Britannica» (en en). www. britannica. com.
- ↑ Saechao, David. From Mountains to Skyscrapers: The Journey of the Iu Mien. 2018. Print.
- ↑ Luh, Shu S. The People of China (China: The Emerging Superpower). Philadelphia, PN: Mason Crest: 2014. Ebook.
- ↑ Chen, Lianshan. Chinese Myths and Legends: Legends of the Universe, Deities, and Heroes. China International Press, 2009. Print.
- ↑ «Iu Mien History - Iu Mien Community Services». www. unitediumien. org.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pueblo iu mien» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.