Ploufolia cerciforme

Ploufolia cerciforme és el nom que, en honor a la localitat de Plou, varen donar un grup d'investigadors de distintes universitats (Saragossa, Barcelona, Vigo i Lió), encapçalat per Luis Miguel Sender, Uxue Villanueva Amadoz i Javier Ferrer, als restants fòssils descoberts en esta població de les conques mineres turolenses.

Es tracta d'un nou gènero de plantes angiosperma aquàtiques (en flors) pertanyent al Cretácico Inferior i en una antiguetat d'uns 100 millons d'anys.

Són plantes en fulls de chicotet tamany (menys d'1,5 cm de llongitut) i en diferents formes (de contorn redonejat, elíptic, acorazonado). Estos fulls fòssils estarien relacionades en lo que coneixem en l'actualitat com nenúfares.

L'importància d'este descobriment paleontológico radica no solament per l'escassea d'este tipo de fòssils, sino també perque són molt pocs els llocs en el món que posseïxen jaciments d'estes característiques (als trobats en Estats Units, Rússia i Centroamérica ara cal afegir els trobats en la província aragonesa de Terol).

Encara que la notícia es va donar a conéixer en l'any 2010, el jaciment de Plou duya sent estudiat des de l'any 2004, i l'investigació de les plantes del Cretácico en Terol es remonta als anys noranta, segons va explicar Luis Miguel Sender (conservador del Museu Paleontológico de Saragossa) en declaracions a Europa Press.

La notícia va tindre no només alcanç regional i nacional sino també internacional en ser publicat la troballa en un artícul de la revista d'investigació Review of Palaeobotany and Palynology (volum 161, pàgines 77 a 86, de juny de 2010).

Exposició

Les fulles de Ploufolia cerciforme es troben expostes en el Museu Paleontológico de l'Universitat de Saragossa, siti en la Sala Lucas Mallada i Àrea de Paleontologia, en la 1ª planta de l'edifici de Ciències de la Terra, en el campus Sant Francisco de dita universitat.