Plesiobatis daviesi

Urotrygon daviesi J. H. Wallace, 1967 (Plesiobatis daviesi)

La ralla d'aigües profundes o ralla jaganta (Plesiobatis daviesi) és una espècie de ralla i l'únic membre de la família Plesiobatidae. Està àmpliament distribuïda en el Indo-Pacífic, normalment sobre #sediment fins en el talús continental superior a profunditats de 275-680 m (900-2.230 peus). Esta espècie alcança els 2,7 m (8,9 peus) de llongitut i 1,5 m (4,9 peus) d'esgambi. Té un disc d'aleta pectoral ovalat en un morro llarc, flexible i d'àngul ample. La major part de l'última mitat de la seua coa sosté una aleta cabal distintivamente llarga, prima i en forma de full. La seua coloració és obscura per damunt i blanca per davall, i la seua pell està casi completament coberta per diminuts dentells dérmicos.

S'alimenta de crustacis, cefalòpodes i peixos gose-vos, i pot caçar tant en el fondo marí com en aigües obertes. És provablement vivípara aplacentaria, i la mare alimenta a les seues críes gestants en histótrofos («llet uterina»). Les ralles capturades mereixen precaució per les seues aguijones llarcs i venenosos. Esta espècie és capturada per la peixca comercial en aigües profundes, pero en cantitats massa chicotetes per a amenaçar significativament a la seua població. Per això, la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea l'ha classificat com de Preocupació Menor.

Taxonomia i filogenia

La primera descripció científica de la ralla d'aigües profundes va ser obra de John H. Wallace, com a part d'un Informe d'Investigació de 1967 de l'Institut d'Investigació Oceanogràfica de Durban. Va cridar a la nova espècie daviesi en honor de David H. Davies, el difunt director del ORI, i la va situar en el gènero Urotrygon pel seu aleta cabal llarga i baixa i per carir d'aleta dorsal. Els espècimen tipo varen ser arreplegats en setembre de 1996 prop de la desembocadura del riu Limpopo en Moçambic: el holotip és un mascle madur de 92 cm (36 polzades) de diàmetro, i el paratipo és un mascle inmaduro de 33 cm (13 polzades) de diàmetro. Atres noms comuns per a esta espècie inclouen ralla de Davies i ralla jaganta.

En un estudi morfològic filogenético realisat en 1990, Kiyonori Nishida va aplegar a la conclusió de que la ralla d'aigües profundes i la ralla de sis brànquies (Hexatrygon bickelli) eren les ralles més basals (suborden Myliobatoidei). Per lo tant, va traslladar esta espècie al seu propi gènero, Plesiobatis, i família, Plesiobatidae; el nom deriva del grec plesio («primitiu») i batis («ralla»). Estudis morfològics posteriors han corroborat la posició basal de Plesiobatis, pero discrepen sobre les seues relacions en tàxons propencs. John McEachran, Katherine Dunn i Tsutomu Miyake en 1996 no varen poder resoldre completament la posició de Plesiobatis, per #lo que ho varen assignar provisionalment a la família Hexatrygonidae. McEachran i Neil Aschliman en 2004 varen trobar que Plesiobatis era el tàxon germà de Urolophus, i varen recomanar que es colocara en la família Urolophidae. Fins que la filogenia estiga millor resolta, els autors han tendit a preservar la família Plesiobatidae.

Distribució i hàbitat

Els registres de la ralla d'aigües profundes procedixen d'una série de llocs molt dispersos en el Indo-Pacífic: KwaZulu-Natal en Suràfrica i Moçambic, el golf de Mannar, el nort de les illes Andamán, la mar de China Meridional, les illes Ryukyu i la dorsal Kyushu-Palau, a lo llarc de la costa sur d'Austràlia, el noroest d'Austràlia des de Rowley Shoals fins a Shark Bay, el noreste d'Austràlia des de Townsville fins a Wooli, Nueva Caledonia i Hawái. Esta espècie que viu en el fondo habita generalment en el talús continental superior a profunditats de 275-680 m (900-2.230 peus), sobre substrats fangosos o limosos. Es va realisar un registre anómal a només 44 m (144 peus) de profunditat front a Moçambic. Sembla ser localment comú en aigües tropicals australianes, pero pot ser més rara en atres llocs.

Descripció

La ralla d'aigües profundes té un cos flácido, en aletes pectorals engrandides que formen un disc normalment més llarc que ample. Els màrgens anteriors del disc convergixen en un ampli àngul. El morro és prim i medix més de sis voltes el diàmetro de l'òrbita; la punta del morro descolla llaugerament del disc. Els chicotets ulls estan situats just davant dels espiràculs, que tenen les vores posteriors angulosos. Les fosses nassals, grans i circulares, estan situades prop de la boca, a la que estan conectades per un parell de recalats amples. Entre els orificis nassals hi ha una àmplia cortina de pell en un marge posterior fortament vorejat. La boca, ampla i recta, conté entre 32 i 60 files de dents en cada mandíbula, aumentant en número en l'edat. Cada dent és chicoteta en un cim baix i roma; en els machos adults les dents del centre són esmolats i puntaguts cap a arrere. Els cinc parells de clavills branquiales són chicotetes i estan situades baix el disc.

Les aletes pèlviques són chicotetes i tenen els ànguls exteriors romos. La coa, moderadament grossa, medix entre el 93 i el 102% de la llongitut del disc i carix de plecs cutàneus laterals i aletes dorsals. En la part superior de la coa, just per davant del punt mig, hi ha una o dos espines punchants dentadas. La prima aleta cabal s'origina a poca distància per darrere del aguijón; és simètrica per damunt i per davall, i termina en forma de full redonejat. La pell està densament coberta per fins dentells dérmicos, que es tornen escassos o absents en les aletes pèlviques, cap al marge del disc ventral i al voltant de la boca. La ralla d'aigües profundes és de color marró púrpura a negruzco per damunt; algunes ralles també tenen taques i punts irregulars més obscurs. La part inferior és blanca, en una estreta vora obscura a lo llarc dels màrgens laterals del disc. La coa és totalment obscura i l'aleta cabal és negra. Esta espècie de gran tamany alcança els 2,7 m (8,9 peus) de llongitut, 1,5 m (4,9 peus) d'ample i 118 kg (260 lb) de pes en el sur d'Àfrica, encara que no se sap que supere els 2,0 m (6,6 peus) de llongitut en Austràlia.

Biologia i ecologia

La ralla d'aigües profundes s'alimenta de cefalòpodes, crustacis (com gambes peneidas, carrancs i langostas) i peixos gose-vos (com anguiles). El seu morro llarc i flexible li permet hozar en el sediment, mentres que la presència d'espècies mesopelágicas en la seua dieta sugerix que també pot caçar molt per damunt del fondo marí. Un eixemplar registrat va ser trobat greument esgarrat per taburons barrilete (Dalatias licha), que són capaços d'extirpar trossos de carn d'animals de major tamany. Se supon que la ralla d'aigües profundes és similar a atres ralles per ser vivípara aplacentaria i tindre embrions en desenroll alimentats per histótropos produïts per la mare («llet uterina»). Donat el seu gran tamany i els seus hàbits en aigües profundes, provablement no siga molt prolífica, en una ventrada chicoteta i un llarc periodo de gestació. Segons pareix, les críes naixen en prop de 50 cm (20 polzades) de llongitut, com demostra la captura d'un eixemplar en llibertat d'eixe tamany que encara presentava una cicatriu en el sac vitelino. Els machos i les femelles maduren sexualment en 1,3-1,7 m (4,3-5,6 peus) i 1,9-2,0 m (6,2-6,6 peus) de llongitut, respectivament. El tamany màxim, i provablement també el tamany de maduració, varia segons les regions geogràfiques.

Interaccions en els humans

Quan es captura, la ralla d'aigües profundes agita violentament la seua poderosa coa i la seua aguijón, llarc i venenós, pot causar ferides greus a un peixcador. Es captura incidentalmente en rets d'arrastre de fondo i palangres; la carn pot vendre's, pero està mal considerada. Cap de les pesquería comercials d'aigües profundes que operen dins de la seua àrea de distribució (incloses les de Suràfrica, Taiwan, Indonèsia i Austràlia) és extensa, per #lo que només es desembarca un chicotet número de ralles d'aigües profundes. Per això, la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea ha determinat que esta espècie està mínimament amenaçada per l'activitat humana i l'ha inclós en la llista d'espècies menys preocupants. No obstant, si la peixca en aigües profundes s'expandix en el futur, pot ser susceptible d'agotament per la seua provable rarea i baixa taxa de reproducció.

Enllaços externs

• Peixos d'Austràlia: Plesiobatis daviesi