Portal:Geografia/Geografia física

La geografia física és la ciència de la terra que estudia el mig físic. Els principals elements que estructuren el mig físic corresponen al relleu, les aigües terrestres, les mars i oceans, el clima, la vegetació, la fauna i el sol; i l'estudi de cadascun d'estos dona orige a distintes subbranques de la geografia física com són:

• La climatologia. Engloba subdisciplines més especialisades: La climatologia analítica, la climatologia sinòptica, la topoclimatologia o la climatologia urbana

• La geomorfologia. Esta disciplina és estudiada en major o menor mesura dins de la geologia, la geografia, la arqueologia i la ingenieria civil i ambiental. Engloba subdisciplines més especialisades com: la geomorfologia fluvial, la geomorfologia de ladera, la geomorfologia llitoral, la geomorfologia glaciar, la geomorfologia dinàmica i la geomorfologia climàtica.

• L'hidrologia. Engloba subdisciplines més especialisades com: l'hidrologia fluvial i l'hidrologia marina.
• La glaciologia. Es preocupa dels múltiples fenomens actuals i passats, relacionats en l'extensió, distribució, causes, característiques, processos, dinàmiques, classificacions i implicàncies de l'aigua en estat sòlit, en totes les manifestacions que pot presentar-se en la naturalea (glaciars, gèl, neu, graniç, nevisa, etc).

• La biogeografia. Presenta dos branques principals: la fitogeografia i la zoogeografia.
• La edafologia. Estudia la composició i naturalea del sol en la seua relació en les plantes i l'entorn que li rodeja.

• L'estudi dels riscs naturals. És una disciplina molt relacionada en atres àrees com la geoquímica, la geobotánica, les ciències forestals o l'edafologia.
• La paleogeografia. És l'estudi de la geografia antiga de la superfície terrestre.