Plaça de bous de la Real Maestranza de Granada

La Plaça de bous de la Real Maestranza de Granada (1769-1876) és un antic immoble, de caràcter històric-cultural, de la ciutat de Granada; que va estar situat en l'actual Avinguda de la Constitució, i que va ser construït i promocionada per l'institució aristocràtica granadina del mateix nom.

Plaça de bous de la Real Maestranza de Granada

Els restants arqueològics d'esta plaça varen ser descoberts en l'any 2010, durant la remodelació urbana del lloc, i que , des de llavors, s'està a l'espera de fer-los accessibles per al públic com a part de l'oferta cultural de la ciutat.

Història

En 1763, la '___protected_title_2___' proponia l'idea d'iniciar la construcció de la primera plaça de bous fixa de la ciutat. Per a això varen obtindre permís del Ajuntament per a iniciar les obres en un lloc extramuros de la ciutat, pròxim al Barri de San Lázaro; lloc en el que, finalment, entre 1768 i 1769, terminaria per construir-se est coser taurí. Nicolás de la Cruz Bahamonde, en el seu viage a Granada, va descriure la plaça "___protected_title_3___", situant-la junt a la Plaça del Triumfo.

Esta plaça de bous de la Real Maestranza va costar més de 200.000 reals, va tindre un rode circular i es va realisar en fusta, encara que, tant els fonaments com la portada es varen realisar en pedra. Com senyala Valladar, en l'entrada a la plaça existia una inscripció que dia: "Regnant Carlos III va fer este amfiteatre la Real Maestranza de Cavalleria de Granada en els anys de 1768 i 1769 per als seus eixercicis militars i diversions públiques. Sent el seu germà major l'infant Don Gabriel___protected_title_4___dos corregudes de vara llarga” cada dos anys pero, finalment, va aumentar el número d'espectàculs. D'esta manera, es realisaven huit corregudes de bous cada any i, en estiu de 1788, va substituir estos festejos per la celebració de trenta novilladas.

Ademés d'esta institució nobiliaria, la plaça era cedida temporalment a germandats i institucions per a que pogueren celebrar també diferents festejos benèfics en els que recaptar fondos. Aixina, per eixemple, la Germandat de la Verge dels Oixos organisava anualment corregudes de bous per a sufragar les despeses del hospital i de l'iglésia; com la que va celebrar el 6 d'octubre de 1786, a on es va celebrar ___protected_title_6___.

Els festejos taurins celebrats en la Real Maestranza de Granada contaven en una doble presidència: una honorífica i una atra efectiva. La presidència de honor l'ostentava el quadro del monarca que, se situava baix dosel, i l'efectiva l'eixercia el tinent de germà major o algun corregidor. Aixina mateix, per costum, els toreros es vestien en l'uniforme d'esta corporació nobiliaria: "per a que en librea de la germandat, servixca la plaça i mat els bous". Aixina, d'esta manera, "els destres, picadores de vara llarga i matadors a peu, devien dur casaca blau en galons d'argent en els colors i divisa de la corporació, que anirien també en el guarnés dels cavalls". No obstant no varen ser bous lo únic que es varen celebrar en este recint ya que, en 1857, hi ha constància de funcions circenses, en els que va participar Madame Labarrere, "célebre domadora de feres".

El 10 de setembre de 1876 tenia lloc un incendi en esta plaça de bous, arruïnant-la per complet. L'accident va tindre lloc durant la celebració del festeig en el que varen estar presents els destres '___protected_title_2___', germà de Manuel Fonts, Bocanegra; '___protected_title_3___', nebot de Treball Cúchares; '___protected_title_4___', '___protected_title_5___' i '___protected_title_6___'; bregant-se bous de Vicente Romero i García, de Jerez de la Frontera (Càdis).