Plaça d'Armes de Arequipa

Archiu:Catedral Arequipa, Peru.jpg

Plaça d'Armes de Arequipa

La plaça d'Armes de Arequipa és un dels principals espais públics d'Arequipa i el lloc de fundació de la ciutat.

Està ubicada en el Centre històric de Arequipa, al seu entorn està la Catedral de Arequipa en el nort, els Portals de Arequipa a l'est (de Sant Agustín), surest (de la Municipalitat) i oest (de les Flors), l'Iglésia La Companyia al sur-este, l'Iglésia La nostra senyora de la Gràcies al sur-oest i en el centre de la plaça una pileta de bronze.

Història

Archiu:Fundacion de Arequipa.png

Fundació de la ciutat de Arequipa

Quan es va fundar la ciutat el 15 d'agost de 1540 per Garci Manuel de Carbajal en la vall del riu Chili com "Vila de l'Asunción de La nostra Senyora de la Vall Bella de Arequipa" la ciutat va escomençar a construir-se en ella la Plaça d'Armes.

Al poc temps de fundada la vila, Carlos V d'Alemània i I d'Espanya la va elevar a la categoria de ciutat, per real cèdula datada en Fuensalida (Toledo), el 22 de setembre de 1541.

En 1844 va haver un gran incendi va destruir casi tota l'antiga Catedral, els Portals de Arequipa entre uns atres per lo que va ser obligat a reconstruir. La reconstrucció va ser l'últim gran canvi que va tindre.

Arquitectura

Archiu:Arequipa Plaza by night.jpg

Panorama de la Plaça d'Armes de nit

La Catedral de Arequipa

La Catedral de Arequipa, es va construir en sellar (pedra d'orige volcànic), en voltes de rajola; és l'iglésia principal de la ciutat que ocupa tot el costat nort de la Plaça d'Armes. Construïda totalment en sellar, exhibix un estil neoclàssic, que era el que estava de moda en el XIX. La seua frontera està constituïda per setanta columnes en capiteles corintios

La Catedral ha sofrit diversos terremots. Els més famosos es varen produir en 1666, 1668, 1687 , 1784 i 2001. Els sismes varen provocar danys de diversa consideració en la Catedral de Arequipa, pero sense afectar sériament a la seua estructura. Despuix de cada sisme, es procedia a la reparació dels danys. El terremot de l'any 2001, no obstant, va fer que una de les seues torres - l'esquerra - colapsara completament. En l'any 2002 es reinauguraron la catedral i la plaça despuix de la reparació dels danys sofrits a causa del terremot.

Archiu:Portal de Flores 1880.png

Portals de Arequipa en 1880

Portals de Arequipa

La Plaça d'Armes de Arequipa lluïx tres grans portades. Els quals anteriorment funcionaven com el cabildo de Arequipa en l'época virreinal i des de l'época republicana funcionen com la municipalitat de Arequipa. Els portals tenen una arquitectura neo renaixentista i estan fets de granit.

Ademés allí es va trobar la presó i les Caixes Reals. Fins a el XX, en elles s'alçaven també veles, baix els quals s'instalava el mercat o ccatu indígena. En ella es va rebre i va celebrar a les més altes autoritats s'alça a viva veu les ordenances, els rebuges militars, les corregudes de bous, la, processons i es ajusticiaba als reus culpables en el roll o costell que era una columna o pilar de pedra erigida front al cabildo de Arequipa.

Pileta

En el centre de la plaça hi ha una pileta de bronze en una escultura feta de coure d'un hombrecillo en una trompeta, es diu que alguna volta va tindre ales, pero en els anys es va perdre, esta escultura es coneix com Tuturutu. Existix un mit sobre el tuturutu que diu que representa a un soldat de el XVI. La font més propenca al personage que nos ocupa va ser el presbítero i historiador Ventura Travada i Córdova, que en el seu llibre: El sol de Arequipa convertit en cel, nos diu al respecte: "corona-la (referint-se a la pila) un àngel per fama, per la boca de la qual s'eleva l'aigua en un altíssim penacho...".

Una atra llegenda conta que el "Tuturutu" era un personage de baixa estatura que gojava de la confiança del inca Mayta Cápac per ser el seu mensager oficial davant els ayllus i soldats, (segons el historiador arequipeño Manuel Huanqui Hurtado). "El nom Tuturutu va ser pres del sò de l'instrument que utilisava este curiós personage per a anunciar al inca sobre l'arribada d'un chasqui o d'alguna encomana". Quan la gent del inca retornava al tambo despuix d'escoltar el sò ¡Tuturutúúú. Tuturutu! per a rebre llavors, encomanes i víveres; mentres que el inca ordenava amablement. "El Tuturutu" de tant repartir dia i nit, un matí va fallir i va quedar petrificado per una ona de fret i des de llavors es va convertir en el vigía permanent en el centre de la Plaça d'Armes de Arequipa.