Pirítoo és un fresca trobat en la casa de Gavio Rufo en Pompeya i conservat en el Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

Pirítoo (fresca)

Història

Realisat entre el 45 i el 79,[1] la fresca era el panel central del mur oest de l'exedra de la casa de Gavio Rufo:[2] junt en les atres obres presents en la mateixa sala, Estibadio dionisíaco i Teseo Libertador, en la que també compartix el tema de la matança de mònstruos,[1] va ser retirat de la seua ubicació original en 1867 durant les investigacions arqueològiques que varen concernir a la casa,[2] per a ser conservat en el Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

Descripció

La fresca, del quart estil,[3] representa una escena de la boda entre Hipodamía i Pirítoo, en una composició prou inusual, no atestada en atres contexts:[1] l'arribada dels centauros invitats; la més comuna, famosa i representada era la posterior batalla campal provocada pels centauros ebris.

El jove rei Pirítoo està representat en el centre de l'escena, semivestido en un mant roig de ribet vert, una cinta en el pèl i un ceptre en la mà esquerra; junt a ell, a la dreta, està Euritión, el líder dels centauros saludant-ho, sosté un bastó en la mà esquerra i en la dreta besa la mà del rei: als seus peus hi ha una cistella plena de fruta, el seu regal de bodes.[1] Darrere d'ell en l'extrem dret hi ha un grup de centauros, de tez obscura, esperant baix la porta per a entrar en el palau a on té lloc l'escena, portant més obsequios, animals caçats i més cistelles en fruta.[1] En l'extrem esquerre està Hipodamía, vestida de nóvia, en actitut vigilant, sostenint la mà d'una jove sirvienta a la seua dreta.[1]

Al fondo, de forma senzilla, per a concentrar l'atenció de l'espectador en l'escena principal,[3] es dibuixen elements arquitectònics, entre ells un atri en columnes, a on es pot vore, ademés de la porta, un tros de cel blau, i una columna, que dividix la representació exactament per la mitat.[1]

Referències

Bibliografia

  • Irene Bragantini (2009). La pittura pompeiana, Electa. ISBN 978-88-928-2357-0.
  • Dario Barbera (2023). Museu archeologico nazionale vaig donar Napoli - La Guida, Electa. ISBN 978-88-928-2407-2.


Referències