Piràmide de les Casetes
.jpg){kind=link}
La Piràmide de les Casetes és un edifici prehispánico que es troba en la zona arqueològica d'El Tajín, una antiga ciutat de la cultura totonaca al nort de l'estat de Veracruz, Mèxic.
La piràmide està composta per sèt plataformes superpostes de manera escalonada i una escalinata en el costat nort per a l'ascensió al cim en alfarda decorada en grecas escalonades (xicalcolliuhqui). La decoració de la frontera està composta per 365 casetes o hornacinas que li donen nom a l'estructura, ademés dels que es troben amagats baix l'escalinata i incloent els que la dividixen en dos mitats per la seua banda central. Es pensa que poden representar els dies de l'any i formar part d'un calendari solar. Precisament, per estes casetes es produïx un fenomen arqueoastronómico i efecte decoratiu de llums i ombres que es pot observar en els solsticis i els equinoccios.[1]
.jpg){kind=link}
Arquitectura
[editar | editar còdic]En el 2008 especialistes de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) varen plantar una nova hipòtesis sobre la causa que va determinar el disseny urbanístic del Tajín, en Veracruz, segons la qual dita traça té correspondència en una elevació ubicada a l'Est del lloc prehispánico, mateixa que estaria reproduint el concepte simbòlic del cridat Tonacatepec o “cerro dels manteniments” en especial el Temple de les Casetes, que vist des de de la seua frontera atrassera, sembla integrar-se visualment al cerro pròxim a la zona arqueològica i aixina mateix és un Teocalli o Temple de dedicat a Quetzalcóatl o Kukulcán.
Després de quatre anys continus de documentar i analisar el lloc prehispánico, a través d'un proyecte interdisciplinari en el que intervenen l'arqueologia del paisage i l'iconografia, en 2010 l'arqueòloga Patricia Castell, en la colaboració del arqueoastrónomo Stanislaw Iwaniszewski, va iniciar una série de medicions astronòmiques en el cerro dels Manteniments, ubicat a l'orient del lloc arqueològic, darrere de l'edifici de les Casetes.
Dits estudis es varen realisar per a corroborar si El Tajín va ser construït en una planeaació orientada de manera astronòmica i en relació en el paisage, com succeïx en atres antigues ciutats d'importància en Mesoamérica.
En comprovar alliniacions exactes en la construcció de la piràmide principal del lloc respecte al cerro dels Manteniments, varen començar les observacions de cóm es reflectix la llum solar en l'edifici en distintes dates de l'any. L'arqueòloga Patricia Castell, responsable del camp en l'investigació arqueològica del Tajín, va explicar que des del 15 de març del present any “varen poder observar un allumenament especial en l'edifici de les Casetes que coincidix en l'eixida del Sol”.
Junt en el seu equip de treball, durant cinc dies seguits va comprovar que la llum va caminant pels extrems en el paisage, es posiciona darrere de l'edifici i a una hora exacta, quan el sol escomença eixir just dalt del cerro dels Manteniments, la llum comença a allumenar la piràmide de manera controlada, des del seu sèptim cos, que és el més alt; cada minut irradia un nou cos, fins a aplegar a la base i tocar la terra, quedant tot l'edifici banyat de llum, mentres que el restant de les edificacions del conjunt arquitectònic permaneix en penombra, procés que es desenrolla en sèt minuts.
L'arqueòloga Patricia Castell va explicar que el registre d'este joc de llums i ombres és una prova més de que Tajín va ser la ciutat sagrada d'una de les conques del Golf de Mèxic, equivalent a Teotihuacán en el Altiplano, i Chichén Itzá en l'àrea maya.
Conforme estudis previs del doctor Jurgen Blugerman i l'arqueòlec José García Payón, El Tajín va ser un lloc pluriétnico en el Mèxic antic. Sense l'embargament, el advenimiento del Senyor Tretze Conill com a representant de deu en la Terra, és dir de Quetzalcóatl, va canviar substancialment l'aspecte de la ciutat en erigir edificis caracterisats per la profusió de casetes, grecas i rebancs.
.jpg){kind=link}
“Entre 800 i 1200 d.C., l'arribada de Tretze Conill va donar peu a la modificació dels edificis primerencs de la Plaça de la Riera, d'eixa manera, en la seua part superior els varen ser montats un parell d'altars, aludint a l'idea de el ‘cerro dels manteniments’, i també se'ls varen agregar més escalinates”.
A partir de tot lo anterior, “Tretze Conill va justificar la seua arribada com a representant de Quetzalcóatl, i a la seua volta va poder personificar un mit d'orige per a llegitimar el seu linaje, apropiant-se de les coses que ya estaven en El Tajín pero donant-los una nova vista”, va abundar Patricia Castell Penya, directora acadèmica de la zona arqueològica del Tajín.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Un calendari fet edifici: la Piràmide de les Casetes de Tajín».
- ↑ «Piràmide de les Casetes» (en espanyol). Consultat el 22 de maig de 2022.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pirámide de los Nichos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.