Pinus greggii

pal prieto (Pinus greggii)

El pal prieto (Pinus greggii) és un pi chicotet a mijà, natiu de Mèxic. És de la família de les Pináceas. Alcança de 10 a 25 metros d'altura, els seus cons maduren de novembre a març i permaneixen tancats més de dos anys. Es distribuïx en els estats de Coahuila, Nou #León, Sant Luis Potosí i Hidalgo. Habita en llocs en sols someros, volcànics en replanells alts i pendents baixes de montanyes, en climes templats subúmedos. Té ràpit creiximent i adaptació a sols pobres, s'utilisa en programes de restauració del sol de gradado. També s'utilisa molt en parcs, jardins i unitats deportives de la

Classificació i descripció

Arbre perennifolio que el seu porte és de 10 a 25 m. La corfa plana i de color grisácea en arbres jóvens, la qual es torna obscura i asprosa en arbres adults. Fulls. Els fulls de color vert clar i lluents, són asproses, anchamente triangulars, de vores serrades, en canals resiníferos mijos entre 2 i 12, en tamany varien de 7 a 14 cm, en grups de tres, les baïnes són persistents i medixen aproximadament 14 mm, que quan maduren en freqüència cauen. Cons laterals, pedunculados, obscuros, en amples escamas proveïdes de puntes triangulars i esteses. Cons casi negres, largamente ovoide o cilíndric cònic, de 8 a 15 cm de llarc, per 3.7 cm de diàmetro, alguna cosa resinosos, pedúncul fort, gros i curt o casi nul, quan cauen els cons deixen en la branca el pedúncul en algunes escamas, les escamas primes i flexibles, apófisis esclafades, en el cim afonat, espina chicoteta o casi nula. Llavor de forma oval, de color obscura de 6 a 7 mm, en ala de 20 mm de llarc, per 7 mm d'ample, engrossat en la base.

Distribució

És natiu de Mèxic, específicament de la Serra Mare Oriental, es distribuïx entre els estats de Coahuila, Nou #León, Sant Luis Potosí i Hidalgo. La seua àrea de distribució natural es troba entre els 20° 13” i els 25 ° 29” de latitut nort, les poblacions del nort, es coneixen com a P. greggii var. greggii i les del sur com a P. greggii var. autralis. En Suràfrica s'han establit plantacions en P. greggii en localitats en nivells baixos de precipitació pluvial.

Hàbitat

Creix i desenrolla en un ranc altitudinal de 1400 a 3000 m s. n. m. Els sols a on es desenrolla esta espècie són d'orige volcànic, ubicats en els replanells alts i pendents baixes de les montanyes, llocs a on es troben els millors eixemplars. També es poden desenrollar en llocs secs o àrits, encara que baix estes condicions el creiximent és llent i els arbres són de baixa estatura i molt ramificats. Atres tipos de sol en els que es troba són arcillosos, prims, pobres en matèria orgànica, en bon drenage i un pH llaugerament àcit. La temperatura promig a on es fluctua de -9 fins a 29 °C i en una precipitació promig anual de 600 a 100 mm, baixos les condicions anteriors, és una espècie característica de les zones templades subhúmedas.

Estat de conservació

P. greggi forma un dels components estructurals clau en les comunitats en les que creix, ya que forma part del dosel dominant i en molts dels casos és l'única que representa a l'estrat arbòreu. En els ecosistemes forestals en que es desenrolla, creixen diverses plantes herbàcees i arbustivas que depenen del microambiente que genera este arbre. És una de les espècies de major valor econòmic. En la majoria de les poblacions de P. greggii l'impacte humà és fort a causa de l'aprofitament de fusta i activitats agropecuarias, donant com resultat una deficient proporció de renuevos. La majoria de les comunitats vegetals corresponents es troben en procés d'alteració per causes antropocéntricas, originant la fragmentació i l'aïllament de vàries poblacions, mateixes que presenten un reduït número d'individus, en risc de la permanència de l'espècie. Raó per la qual s'exploren possibilitats de conservació de l'espècie in situ i ex situ. És una espècie que en els últims 8 anys i per les seues característiques de ràpit creiximent i adaptació a zones llimitades d'humitat. Està considerada com la quarta espècie de pi s'utilisant en programes de reforestació. En Mèxic no es troba baix alguna categoria de risc de la norma 059-ECOL-2010 de la SEMARNAT. No obstant està considerat per la UICN com una espècie altament vulnerable .

Lliteratura

• Dvorak, W. S. - Pinus greggii. In: Vozzo, J.A. - Tropical Tree Seed Manual. United States Department of Agriculture; Forest Service. 2003. p. 615 – 617. online com pdf
• Farjon, Aljos – Pines; drawings and descriptions of the genus Pinus. Publ. Brill / Backhuys, Leiden 1984
• Farjon, Aljos & Brian T. Styles – Pinus (Pinaceae). Monograph 75 of Flora Neotropica. New York Botanical Garden, New York 1997
• Farjon, Aljos – World checklist and bibliography of Conifers. 2nd ed. Royal Botanic Gardens, Kew 2001
• donen Ouden, P. & Dr. B.K. Boom – Manual of Cultivated Conifers, ed. Martinus Nijhoff, The Hague 1965
• Shaw, George Russell – The genus Pinus. Cambridge 1914. online in gutenberg.org. With beautiful drawing.
• van Wyk, G. - Pinus greggii. In: Pines of Silvicultural Importance - Compilado de Forestry Compendium, CAB International. Ed. ilustrada. Va publicar CABI, 2002. ISBN 0-85199-539-X, ISBN 978-0-85199-539-7, p. 144f. Online en Google Books

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Pinus greggii.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pinus greggii.
• www.conafor.gob.mx:8080/documents/download.aspx?articule=961
• www.colpos.mx/agrocien/bimestral/2012/nov-dic/art-5.pdf
• www.uaeh.edu.mx/.../Contribucion%20de%20les%20propietats%20fis
• Enciclovida té un artícul sobre Pinus greggii
• Naturaliste.