Pimería Alta
Pimería Alta és una àrea geogràfica que va prendre el seu nom del Poble Pima, que des de temps arrere ya vivien separats en Pimas alts (Akimel O'odham) i pimas baixos (O'ob) i des de l'arribada dels espanyols i els misionero en el XVII varen tractar baix eixos noms en la província de Sonora i Sinaloa en el Virreinato d'Espanya Nova, que va comprendre parts de lo que hui és el sur d'Arizona en els Estats Units i del nort de Sonora en Mèxic.
La Pimería Alta junt en la Pimería Baixa comprenia gran part de lo que actualment és l'estat de Sonora.
La Pimería Alta tenia per llímit, el riu Gila pel nort incloent als pápagos (Thono O'odham) en el desert de Sonora fins a Casa Gran i Tucson (hui Arizona); a l'oest fins a Quitovac,[1] al noreste fins a Cocóspera i els apaches;[2] els seris i el golf de Califòrnia al suroest; a l'est en els ópatas en el riu Sant Miguel, a on la zona incloïa la zona del Riu Magdalena, Riu Altar, i Riu Asunción; al sur estava la Pimería Baixa.
El Pare Luis Xavier Velarde, relata una descripció geogràfica de la Pimería Alta.[3]
La Pimería Alta va ser el lloc de la ruta de les missions espanyoles en el desert de Sonora explorades, establides i evangelisades per el misionero jesuïta, Eusebio Francisco Kino a finals del XVII i a principis del XVIII en sèu en el rectorat des de Missió de La nostra Senyora dels Dolors.[4]
Vàries rebelions contra el domini espanyol, varen ocórrer en la Pimería Alta, sent la més notable la rebelió pima en Tubutama, martirisant a alguns misionero en Caborca Francisco Javier Saeta, en la Missió de La nostra Senyora de Loreto i Marcelo de Xonoydag (Sonoyta) varen martirisar a Enrique Ruhen en 1695 encara que també existien rebelions d'apaches i rebelions seris, fins a ser somesos per Juan Batiste d'Escalante en 1700, encara que no en la seua totalitat.[5]ya que en 1751 va haver una atra insurrecció en Caborca a on va morir el misionero Tomás Antonio Tello.[6]
Pimería Baixa
[editar | editar còdic]La Pimería Baixa era el territori que colindar al nort en la pimería alta, i incloïa als ópatas des del Riu Sant Miguel, fins a colindar a l'est en els Tarahumaras, a l'oest incloïa als seris fins a les costes del Golf de Califòrnia; pel sur s'estenia colindar en els maig, yaquis i guarijíos en la ribera nort del Riu Maig i Riu Yaqui, incloent la zona de central lo que ara és Hermosillo, Ures i Guaymas.
Alguns dels poblats de la pimería baixa fundats pels misionero jesuïtes varen ser Sant Josep de Pimas, Tecoripa, Suaqui Gran, Ónavas, Cumuripa, Tónichi, Nuri, Tesopaco, Guasimopa i Onapa, Yécora, Maycoba i el Kipor.
La evangelisació en esta pimería va iniciar en els Jesuïtes, en el XVII, i va proseguir en els franciscanos a finals del XVIII.[7]
Misionero i missions en Pimería Baixa
[editar | editar còdic]Diego de Guzmán va ser el primer misionero jesuïta en el territori de la Pimería Baixa, en l'any 1610. En 1619, varen arribar pel riu Tecoripa, Martín Burgencio i Francisco Oliñano fundant els pobles de Sant Francisco Xavier de Cumuripa, Sant Francisco de Borja de Tecoripa i Sant Ignacio de Suaqui Gran, establint la primera missió en Cumuripa (el poble va quedar baix les aigües de l'embassament de l'assut Álvaro Obregón o del Oviáchic del Riu Yaqui, en el XX); una segona missió eixe mateix any va ser establida en Tecoripa. Actualment eixa missió manté la seua planta, encara que la part superior ha segut modernisada.[8]
En 1620 Burgencio funda la primera capella de visita de Tecoripa en Suaqui Gran. En 1653, es funda una segona capella de visita de Tecoripa en Sant Josep de Pimas.
En 1622 varen aplegar a la Pimería Baixa, els jesuïtes Diego Vandersipe i Blas Parets, alvançant aigües dalt del riu Nevome o Riu Gran (hui Riu Yaqui), fundant el poble de Puríssima Concepció de Movas i Sant Joaquín i Santa Ana de Nuri en els màrgens del Riu Chic, afluent del Riu Gran; despuix en la marge esquerra del Riu Gran, varen fundar Sant Ignacio de Loyola d'Ónavas i Santa María del Pópulo de Tónichi.
En la missió de Movas,[9] encara es poden apreciar gran part de l'edifici, encara que no està en funcions, es pot apreciar casi tota la frontera i part d'alguns vells murs. En Nuri es troba un temple que ha segut modernisat. En Ónavas el pare Diego va establir una missió, recolzat pels indis nevomes. Un temple en pedrera en la frontera principal, un portón de fusta en una entrada d'arc de mig punt, en una image de San Ignacio en la part superior, dos finestres circulares en la part alta i un campanar es pot apreciar en la localitat. En Tónichi es va construir una capella de visita d'Ónavas.
En 1673 el jesuïta Alonso Victoria va aplegar a Sant Idelfonso de Yécora, va establir una missió. Tres anys despuix el jesuïta Pedro Matías Goñi, va fundar la missió de Sant Francisco de Borja de Maycoba. Restants del temple històric pot apreciar-se per les seues parets d'atobó. El temple modern pot vore's al front de la plaça principal del poblat.
A lo manco tres rebelions pimas es tenen registrades, una en 1626 i una atra en 1690 i l'última en 1737.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Albrecht Classen, "Transcultural Encounters: German Jesuit Missionaries in the Pimería Alta," in Martinson, Steven D. / Schulz, Renate A. (eds./Hrsg.), Transcultural German Studies / Deutsch als Fremdsprache: Building Bridges / Brücken bauen (Bern etc., Peter Lang, 2008) (Jahrbuch für Internationale Germanistik, Reihe A: Kongressberichte, 94),
- Paul M. Roca Paths of the Pares through Sonora. Tucson, Arizona: Arizona Pioneer´s Historical Society, 1967, 250.
- Francisco R. Almada, Diccionari d'Història, Geografia i Biografia Sonorenses, 1983:682
- Armant Quijada Hernández, “Els jesuïtes en la Pimería Baixa” en “Caminant per la Pimería Baixa O’ob pajlobguim”. Territori i Identitat, Hermosillo, Sonora, Mèxic: 2009, 71
- Adolfo García Roures, “Arquitectura Històrica en la Pimería Baixa en Sonora” en Caminant per la Pimería Baixa. O’ob pajlobguim. Territori i Identitat, Hermosillo, Sonora, Mèxic: 2009, 169-250.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Quitovac (Sonora) General Plutarco Elías Calles» (en és-mx). mexico. PueblosAmerica. com. Consultat el 2024-01-23.
- ↑ Juan Carlos Lorta Sainz. Universitat de Sonora (ed.): «La comunitat intermitent de Santa Creu Sonora entre 1680 i 1900».
- ↑ Luis Xavier Velarde. «DOCUMENTS PER A l'HISTÒRIA DE MEXICO. Tom I. Capitule Nou».
- ↑ «En els confines de la cristiandad, Kino va cavalcar en espuelas: Comentaris a la biografia de el misionero jesuïta escrita per Herbert Eugene Bolton».Estudis fronteriços.6(12)
- 155–167.ISSN 0187-6961.Consultat el 2024-01-23.
- ↑ ALBERTO FRANCISCO PRADEAU. BIBLIOTECA HISTORICA MEXICANA (ed.): «LA EXPULSION DELS JESUÏTES DELAS PROVÍNCIES DE SONORA,OSTIMURIY SINALOA EN 1767».
- ↑ «Història i importància d'un proyecte sobre Eusebio Francisco Kino S. J.».Espiral (Guadalajara).20(58)
- 215–245.ISSN 1665-0565.Consultat el 2024-01-23.
- ↑ «La Pimería Baixa en Sonora, abans del moviment d'Independència. 2010».Consultat el 2024-04-16.
- ↑ «Etnografia del poble pima (O'ob)» (en és). gob. mx. Consultat el 2024-04-16.
- ↑ «Movas (Sonora) Rosario» (en és-mx). mexico. PueblosAmerica. com. Consultat el 2024-04-16.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pimería Alta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.