Pilciao
Pilciao és un parage ubicat al sur d'Andalgalá, Catamarca, Argentina, actualment deshabitat.
Va ser comprat en 1860 per Samuel Fisher Lafone, quan era un extens bosc d'algarrobos i ho va destinar a l'explotació minera.
Els minerals eren carrejats per mules des de les Mines Capillitas, més de 50km serra avall, fins al nou assentament. L'aigua calia obtindre-la de pous molt profunts. I per a accedir als ports d'embarque, ya que encara la ret ferroviària argentina, estava desenrollant-se, les barres del mineral obtingut, partien semanalment en caravanes de carros, o sobre mules, les més llaugeres, cap al seu destí final en Rosario.
L'ingeni
A fins de 1860 Samuel Alejandro Lafone i Quevedo, va traslladar l'ingeni de la mina Restauradora, situada a 3280 m en la serra del Aconquija, a un àrit parage que havia comprat el seu pare, 25 km al sur del fort d'Andalgalá, al que va tornar l'antic nom de Pilciao.
L'escola i la capella
En Pilciao, Lafone i Quevedo va organisar junt en dos professors normals una escola modele, en àmplies aules. Esta escola, que caria d'ajuda estatal, va anar un inici fonamental per a la vida professional de sacerdots, meges, diputats, mestres, contadors, hòmens de lletres i músics de Catamarca.[1]
D'entre ells, Pedro Ignacio Cabrera va expressar lo següent: «Don Samuel s'entregava íntegrament a ensenyar. Va saber despertar l'interés i fins a l'entusiasme per l'estudi, aplicant els seus métodos britànics en concordancia en els del Ràtio Studiorum dels jesuïtes. Ajudava financerament a els qui desijaven passar a estudis superiors, no va existir obstàcul possible a la seua decisió de fer el ben. La seua casa, important archiu i museu, va anar també un verdader conservatori de música i fins a m'animaria a dir, un santuari».
Una capella gran en grossos murs d'atobó, que sense ser luxosa era imponent, presidia l'entorn en un artesonado a l'anglesa i un altar major, en estàtues allumenades per un colorit vitral.
Els pares francesos del Colege de la Verge de Lourdes no ho podien creure quan varen escoltar al cor de chiquets cantant en la capella, el “Nazareth” de Gounod. Molt temps despuix en Tucumán els anglesos dels ingenis azucareros quedaven atònits, en escoltar les seues vores tradicionals, eixecutats per vells peons, antics integrants d'eixe mateix cor.
Don Samuel no es llimitava solament a la vora, també els ensenyava el piano i el violí, despuix del sopar s'assentaven en el menjador en ell per a eixecutar a quatre mans, en un piano de viage en dos seccions, que havia aplegat carregat sobre mules. Les peces que més es tocaven eren les partitures completes a quatre mans de “Don Giovanni”, “Noce de Fígaro” de Mozart i “Rigoletto” de Verdi, i sobretot les simfonies d'Haydn i les fàcils de Beethoven.
Algunes voltes descendia d'eixes altures per a que els chiquets eixecutaren la “Simfonia dels Joguets” en xilòfons, tambors, triànguls i trompetitas. La seua germana Marieta i ell tenien al seu conte un duo d'amor en pentines coberts de paper, l'efecte era tan còmic que mai va poder terminar-se per les rialles dels ejecutantes i del públic.
La gran festa de Pilciao era la del Chiquet Deu a quí don Samuel havia dedicat la capella. En esta ocasió i en atres com les festes pàtria es repartien empanades que chorreaban grassa roja en ají i cuinades en forns de fanc, calfats en branca de retama. Era un manjar digne dels deus. També era costum per a les festes que el cor i l'orquesta viajaren a Andalgalá en carros i a cavall, a on eren esperats en suma alegria.”
Referències
Bibliografia
- Cabrera (1950). Apuntes sobre la vida intima de el sabio Samuel A. Lafone i Quevedo, Buenos Aires, Argentina: Escoles gràfiques del Colege Pío IX.
- "Samuel Lafone Quevedo", Catamarca Ciutat
- Furlong, Guillermo (1965). Samuel A. Lafone Quevedo, Buenos Aires: Edicions Culturals Argentines.
- Johnson (1943). Vacacions d'un anglés en l'Argentina, Buenos Aires: Albatros.
- Ricardo Q. Blamey Lafone, MusicWeb(UK), Mary Bassi
- Samuel Quevedo i el Museu Antropològic Andalgalá
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pilciao» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.