Pigota de la mona

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Pigota del mono»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Lesions cutanees de la pigota símica


La pigota símica​ o mpoxb​ és una malaltia vírica poc comuna que apareix principalment en Àfrica Central i Occidental, a on ara és endèmica, i que en maig de l'any 2022 va començar a aparéixer en tot lo món.

Història[editar | editar còdic]

Orige[editar | editar còdic]

Es coneix com a pigota símica degut a que es va trobar supostament per primera volta en l'any 1958 en simis de laboratori en Dinamarca.

L'infecció humana per este virus es va descriure per primera volta en 1970 en Zaire (hui República Democràtica del Congo).

Brot de 2003 en els Estats Units[editar | editar còdic]

En l'any 2003, es va produir un brot de pigota símica en els Estats Units. Va ser la primera volta que es va detectar la malaltia en l'Hemisferi occidental.

Brot de 2017 a 2021 en Nigèria[editar | editar còdic]

En setembre de l'any 2018 es varen notificar 2 casos d'infecció humana pel virus de la pigota símica. Es tractava de dos persones que provablement varen adquirir l'infecció del brot en Nigèria.

Brot de 2022[editar | editar còdic]

Mapa del contagi global en l'any 2022

En l'any 2022, es va produir un brot de pigota símica sent el cas índex el d'un britànic que va presentar síntomes de la malaltia despuix d'haver viajat a Lagos i a l'estat de la Delta, en Nigèria, a on esta malaltia es considera endèmica. Quan va retornar a Regne Unit, se li va detectar la malaltia i es va fer un seguiment exhaustiu dels contactes.​

Per al 18 de maig, s'havien notificat 14 casos en Portugal, 7 en Espanya, i 1 en Estats Units,​ encara que hi havia casos sospitosos en atres països. Al sendemà, es varen trobar casos en Itàlia, Suècia, i Bèlgica. Estats Units va comprar 13 millons de vacunes contra la malaltia. Al dia de hui, s'han trobat casos en Austràlia, Alemània,​ els Països Baixos, Israel​ i Suïssa.​

Causa[editar | editar còdic]

La malaltia és causada pel virus Monkeypox, que pertany al mateix grup que el virus de la pigota (variola virus), el virus usat en la vacuna de la pigota (vaccinia) i el virus de la pigota vacuna.

Transmissió[editar | editar còdic]

L'infecció es produïx per contacte directe en la sanc, els líquits corporals, les lesions de la pell o les mucoses d'animals infectats (zoonosis).​

Quadro clínic[editar | editar còdic]

Fases de les lesions

En els sers humans, els signes i síntomes de la pigota símica són com els de la pigota, encara que usualment són més lleus. No obstant, la pigota símica fa que els ganglis limfàtics s'inflamen.

Uns 12 dies despuix d'infectar-se, les persones sofrixen febra, mal de cap, músculs dolorits, dolor d'esquena, inflamació dels ganglis limfàtics i sensació de cansanci. Despuix d'un a tres (o més) dies a partir de l'aparició de la febra, tindran una erupció cutànea. Esta erupció es convertix en abultaments elevats plens de líquit que a sovint comencen en la cara (encara que també poden aparéixer en atres llocs) i s'estenen. Els abultaments passen per diverses etapes abans de formar una cascarilla, despuix, una costra i, finalment, cauen. Per lo general, la malaltia dura de 2 a 4 semanes.

Tractament[editar | editar còdic]

En l'Unió Europea i els Estats Units, el tecovirimat està aprovat per al tractament de varis poxvirus, inclosa la pigota del simi.​ BMJ Best Practice recomana tecovirimat o el tractament contra la pigota brincidofovir com a tractament antiviral de primera llínea si és necessari, junt en contes de respal (inclosos antipirètics, equilibri de líquits i oxigenació). Es pot usar una teràpia antibiótica empírica o aciclovir si se sospita una infecció secundària bacteriana o per varicela zóster, respectivament.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons