Anar al contingut

Pidgin italià d'Eritrea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Pidgin italià d'Eritrea (o "Italià eritreo", com sol cridar-se) era un idioma pidgin utilisat en l'Eritrea italiana quan Eritrea era una colónia d'Itàlia (i fins a la década de 1970 en la regió d'Asmara).[1]

Història

Este Pidgin va començar a crear-se a fins del XIX i es va desenrollar per complet en la década de 1930. Tenia similituts en la Lingua Franca mediterrànea.

Lingua Franca també sembla haver afectat a atres idiomes. El "Pidgin italià eritreo", per eixemple, va mostrar algunes similituts notables en ell, en particular l'us de participis italians com a marcadors de passat o perfectiu. Sembla raonable supondre que estes similituts s'han transmés a través dels estereotips italians de "parla estrangera".[2]

En 1940, casi tota la població local d'Asmara (la capital d'Eritrea) parlava el "Pidgin italià eritreo" quan es comunicava en els colon italians.

Sagells sobreimpresos per a "Colónia Eritrea" en italià, 1893

Fins a finals de la década de 1970, alguns eritreos natius encara usaven este Pidgin, pero actualment es considera extinguit (inclús si alguns eritreos vells encara ho entenen en Asmara).

Sobre l'italià Eritreo Habte-Mariam va escriure que: “[…] en l'etapa inicial del seu contacte […] Sembla provable que els italians varen simplificar la gramàtica de l'idioma que usaven en els subordinats en esta etapa, pero no ho varen fer. (Este Pidgin) pren prestat vocabulari i formes gramaticals de l'amárico i el tigrinya, ya que no apareix en el 'italià simplificat' que s'usa hui en dia”.[3] Habte va escriure que s'usava no solament entre natius eritreos i italians, sino també entre diferents tribus en Etiopia i Eritrea.

Els llingüistes G. Gilbert i Lionel Bender varen cridar a este Pidgin un "italià simplificat d'Eritrea" i varen escriure que:

"L'Italià simplificat d'Eritrea" és definitivament un Pidgin; Habte ho descriu com una “forma relativament variable d'italià” (1976: 179). El relat d'Habte sobre el seu entorn soci-llingüístic (1976: 170-4) i lo que sabem de l'història recent d'Eritrea deixa prou clar que no és provable que es convertixca en criollo i, de fet, sembla provable que desaparega en la pròxima generació o dos. '.[4]

Per a ells, l'italià simplificat d'Eritrea "té un orde SVO bàsic; la forma sense marcar s'usa per a lo inespecífico; stare i ce (de l'italià) com a locatius".[5]

El lèxic i la sintaxis del pidgin eritreo italià varen ser descrits per Saul Hoffmann en[6]

Eixemples:

  • luy andato lospεdona-li; en italià: È andato all'ospedale (en espanyol: ha anat a l'hospital)
  • o bεrduto soldi ki la teua senya bεr em; en italià: ho perso i soldi che la meua hai senya (en espanyol: he perdut els diners que em vares donar)
  • iyo senar ce/aβere makkina; en italià: senar ho la macchina (en espanyol: yo no tinc el coche)

Característiques del llenguage

Si be la fonologia i l'entonament es veuen afectades pels idiomes natius d'Eritrea, inclosos l'idioma tigrinya i l'Àrap, el Pidgin italià d'Eritrea es basa en la forma europea estàndar. El lèxic italià en Eritrea té alguns préstams del Tigrinya i d'orige àrap (este últim inclou especialment térmens islàmics). Per un atre costat, les llengües italianes han donat a la llengua tigrinya molts centenars de préstams.[7]

cal destacar que prop de cinccentes paraules italianes (incloses les de l'anglés, pero que es varen originar en l'italià durant l'Edat Mija) s'usen comunament en el Eritreo (i en este Pidgin) parlat en Asmara i les seues afores, des de "pasta" fins a "spagueti".

Els següents són alguns d'estos préstams:[8]

El "Asmara Caffe" en Harnet Avenue d'Asmara és famós pel seu capuchino a l'estil italià i els seus pastiços. Té la paraula italiana "caffe", que significa 'café'

Eritreo - Italià (Inglés)

  • asheto - aceto (vinagre)
  • arransci - arancia (taronja)
  • bishcoti - biscotti (galleta)
  • bani - panel (pa)
  • cancello - cancello (porta)
  • dolsce - dolce (pastiç)
  • forchetta - forchetta (forqueta)
  • macchina - macchina (coche)
  • malmalata - marmellata (melada)
  • salata - insalata (ensalada)
  • Gazeta - giornale (periòdic)
  • borta - porta (porta)
  • calsi - calze (calcetins)
  • bencina - bencina (gasolina)
  • balaso - palau (edifici)
  • barberi - barbiere (barber)
  • falegnamo - falegname (carpintero)

Notes

Bibliografia

Vore també